Xurros necessaris

Aquests dies passats les xurreries han saltat a les not¨ªcies i a alguns diaris. A Barcelona en queden poques, i en pocs anys han passat de poc m¨¦s de 70 a poc m¨¦s de 20. Sembla que les llic¨¨ncies finalment s¡¯ampliaran, encara que en condicions molt especials. Comparteixo l¡¯opini¨® dels que s¡¯han manifestat contraris a la desaparici¨® d¡¯aquests negocis o simplement han expressat la seva preocupaci¨®. Espero que les llic¨¨ncies s¡¯atorguin i que l¡¯Ajuntament sigui tan magn¨¤nim amb les condicions com ho ha estat amb les terrasses i els vetlladors. Per a mi seria una prova de voler trencar amb la in¨¨rcia de seguir, sigui quin sigui l¡¯equip de govern, fent desapar¨¨ixer els elements propis de la ciutat i, malgrat pesi a alguns, de la seva cultura. Barcelona no conserva, no ho sap fer, i sembla comportar-se com una capritxosa v¨ªctima de la darrera moda, canviant cont¨ªnuament l¡¯aparador del seu negoci.

No vull parlar del que les xurreries venen, sin¨® de com s¨®n, i del sentit que tenen a la via p¨²blica, com un distintiu de places, jardins o llocs populars on poder menjar, segons l¡¯hora del dia o el dia de la setmana, xurros, xuixos o patates fregides. M¨¦s enll¨¤ del seu cast¨ªs univers culinari, les xurreries s¨®n un element que destaca pel seu disseny sense dissenyador i que distingeix l¡¯espai on es col¡¤loca. Una xurreria ¨¦s un element del paisatge urb¨¤, i ara que Barcelona vol protegir-ne alguns, podria pensar tamb¨¦ en les xurreries. Aquesta per a mi ¨¦s la primera ra¨® per la qual haurien de ser tingudes en compte. Potser seria dif¨ªcil trobar un altre element que expressi tan b¨¦ la idea d¡¯alguna cosa per la qual encara no ha passat el disseny. Tipografies com de les d¡¯un western, amb noms populars, colors b¨¤sics, blau, vermell i blanc; llum de florescents i miralls de fons, amb els productes i preus pintats a m¨¤; i el fum que desprenen i que conforma una aura especial¨ªssima. Una nota de cridanera vulgaritat urbana, elements Bruguera, en podr¨ªem dir, amb perm¨ªs de Javier P¨¦rez And¨²jar. De fet, si en algun moment hi ha d¡¯haver m¨¦s xurreries, espero que alg¨² tingui el bon pensament de deixar que s¡¯expressin com fins ara i evitar que acabin sent food trucks. S¨®n interessants en tant que s¨®n objectivament vulgars; potser no tenen cap dels refinaments formals habituals i no s¨®n l¡¯expressi¨® de cap proposta sortida <CL10.2>d¡¯una escola de disseny, ni d¡¯arquitectura, per¨° s¨®n genu?nes, i per aix¨° mateix s¨®n necess¨¤ries a la ciutat. No s¨®n m¨²sica, s¨®n simplement soroll, el soroll de la vida.

El sentit que tenen a la ciutat est¨¤ estretament lligat als elements anteriors. No s¨®n com les terrasses dels bars i restaurants, que s¨ª que s¨®n un obstacle en l¡¯espai p¨²blic. No formen superf¨ªcies baixes, extenses i lineals, s¨®n puntuals. Semblen alguna cosa a mig cam¨ª entre el moble i el petit pavell¨®. Defineixen un front i uns costats, obliguen a decidir per on passem, donen, en definitiva, sentit de la direcci¨® a l¡¯espai p¨²blic. Recordo que fa uns anys, en algunes escoles d¡¯arquitectura, es proposava un exercici als estudiants que se¡¯n deia In field, i consistia a dislocar ¡ªliteralment¡ª un edifici conegut i dibuixar-lo en un altre lloc per veure i imaginar les conseq¨¹¨¨ncies en el nou empla?ament. Era molt ¨²til, i quan ho he fet fer als estudiants s¡¯apr¨¨n que el valor de l¡¯edifici i el del lloc van junts i permet que els estudiants vegin les propietats del lloc alterades per les de l¡¯edifici. Ja que som a l¡¯¨¨poca dels desitjos i peticions, m¡¯agradaria convidar les escoles d¡¯arquitectura a fer un exercici molt simple: posar una xurreria ¡ªalerta, no pas dissenyar-la¡ª en un espai p¨²blic, per comprovar-ne els canvis i les millores. On? Doncs a la pla?a <CS8.8>dels Pa?sos Catalans, davant del Born, davant del Pavell¨® Alemany, sota els ferros de l¡¯avinguda Ic¨¤ria, sota el Museu Blau, dins d¡¯un dels arcs ¡°romans¡± de la muralla a la pla?a Berenguer... Legitimarien alguns llocs urbans de Barcelona de la mateixa manera com proposaven fer fa uns pocs anys els arquitectes brit¨¤nics Adam Caruso i Peter St. John, amb un quiosc de fusta sota un viaducte a Zuric. Les xurreries atorguen legitimitat, direccionen llocs, afegeixen una atemporalitat vital i llevarien pedanteria i fals cosmopolitisme a alguns indrets urbans. Aquesta nit en trobaran moltes d¡¯obertes a la Gran Via; mentre prenen xocolata amb xurros, poden imaginar on les posarien vost¨¨s. Bona nit de Reis!