Xostak¨®vitx i la cr¨ªtica marxista

Si es mira b¨¦, totes les teories cr¨ªtiques a l¡¯entorn de la literatura li han fet un o altre mal: a ella mateixa i als lectors. La cr¨ªtica positivista-hist¨°rica, per exemple, va reduir el fet literari a un context social amb el qual una obra de vegades podia tenir-ho tot a veure, de vegades res. La cr¨ªtica estructuralista, ling¨¹¨ªstica i semi¨°tica ¡ªfins a la desconstrucci¨®¡ª va reduir un fet literari d¡¯enorme complexitat ¡ª¨¦s el cas en especial de la novel¡¤la, ella per antonom¨¤sia¡ª a uns esquemes est¨¨rils, que ni freguen el sentit d¡¯un llibre. La cr¨ªtica estil¨ªstica va legitimar la creaci¨® d¡¯escoles de creative writing, i va generar totes les c¨¤tedres que van voler D¨¢maso Alonso i L¨¢zaro Carreter. La cr¨ªtica marxista, per fi, un dels productes m¨¦s barroers i s¨°rdids derivats de la gran teoria economicohist¨°rica de Karl Marx, va donar moltes p¨¤gines bones de Gy?rgy Luk¨¢cs i d¡¯altres cr¨ªtics, per¨° tamb¨¦ les m¨¦s dolentes de Molas Batllori i la seva escola ¡ªper exemple¡ª, causants, en part, de la situaci¨® actual de la cr¨ªtica, i fins i tot de la creaci¨®, a Catalunya. De la mateixa manera que Stalin creia que una obra d¡¯art liter¨¤ria o musical ha de ser feta ¡°al servei del poble i de la classe obrera¡±, de la mateixa manera Molas Batllori va considerar que tota la literatura universal era la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un estat de coses verificables en la realitat social en un moment hist¨°ric determinat. Si es presentaven canvis, llavors la teoria molistapresentava els seus famosos ¡°processos de transformaci¨®¡±.

En aquest darrer context ¨¦s on cal situar el llibre de Julian Barnes ¡ªconegut pel nostre p¨²blic lector pel seu apassionant El lloro de Flaubert¡ª sobre la figura i els avatars de la vida de Dmitri Xostak¨®vitx, un dels compositors m¨¦s grans del segle XX a tot el continent: El ruido del tiempo, traducci¨® de Jaime Zulaika (Barcelona, Anagrama, 2016). Barnes presenta aquest home segons la mem¨°ria que en van tenir uns quants bi¨°grafs seus, en especial Solomon Volkov, autor al meu ju¨ª de la millor biografia del m¨²sic: Testimony. The Memoirs of Dmitri Shostakovich, 1979, i Elizabeth Wilson: Shostakovich. A Life Remembered, 1994. Per¨° Barnes no es perd en detalls inoportuns, o intempestius, de la vida de Dmitri Dmitrievitx. Va directament, des de l¡¯inici al final del llibre, a la q¨¹esti¨® essencial del desenvolupament i les circumst¨¤ncies de les composicions del m¨²sic. ?s a dir, no fa musicologia, sin¨® hist¨°ria de la cultura, o hist¨°ria de les relacions entre una obra art¨ªstica ¡ªmusical, en aquest cas¡ª i una doctrina pol¨ªtica: l¡¯estalinisme.

Xostak¨®vitx havia fet ja dues o tres simfonies de gran ress¨° fora de l¡¯URSS quan, l¡¯any 1936, va estrenar a Moscou, sota la mirada vigilant i censora de Stalin, l¡¯¨°pera Lady Macbeth de Mtsensk. Stalin no es va esperar fins al final del concert. Acompanyat dels seus portaveus criticomusicals, va fer que el diari Pravda ¡ªla veu del r¨¨gim¡ª desaprov¨¦s aquella ¨°pera al cap de dos dies, sempre amb l¡¯argument habitual que ni faria els obrers m¨¦s feli?os, ni elevaria llur sentit de l¡¯heroisme.

A partir d¡¯aquest moment, Xostak¨®vitx no va fer altra cosa que mirar de dissimular la seva capacitat componedora i regalar a Stalin i al poble simfonies amb molta de trompeteria i d¡¯¨¨pica tamborinada: al dictador georgi¨¤ li agradava el Beethoven heroic i detestava Mozart, igual com Hitler admirava Wagner i l¡¯avorria Bach. Aix¨ª va fer Xostak¨®vitx la viu-viu al llarg de tota la vida ¡ªperqu¨¨ ell sempre es va voler quedar a R¨²ssia, no com Stravinsky o Prok¨°fiev, als quals admirava per¨° de qui el separaven la gosadia d¡¯ells i la timidesa pr¨°pia¡ª, arribant fins i tot a fer interpretar un dels seus extraordinaris quartets per a corda subratllant les parts prolet¨¤ries ¡ªsi ¨¦s que una cosa aix¨ª pot existir en m¨²sica¡ª i camuflant el propi geni compositiu.

Va ser una sort que fos m¨²sic i no escriptor; perqu¨¨, com diu Barnes, les cr¨ªtiques furioses contra llibres que no entonaven amb l¡¯estalinisme es publicaven a la primera p¨¤gina del Pravda, per¨° les musicals a la tercera: la difer¨¨ncia marcava sovint la frontera entre la vida i la mort. Amb un concepte tal de la cr¨ªtica liter¨¤ria o musical, molts homes i dones artistes van perdre la vida o van morir en l¡¯enduran?a; i, el que ¨¦s pitjor, m¨¦s d¡¯una generaci¨® de ciutadans de la Uni¨® Sovi¨¨tica i dels seus sat¨¨l¡¤lits van rebre una educaci¨® est¨¨tica penosa, curta de vista i emasculada. Ja ¨¦s un miracle que, despr¨¦s d¡¯aquesta devastaci¨®, els russos llegeixin altra vegada Puixkin, Tolstoi i Dostoievski, com els catalans llegeixen Josep Carner, ¨¤pex de l¡¯art burg¨¨s degenerat segons l¡¯escola cr¨ªtica que ja he esmentat.