S¨ª que es Pot es desmarca de la llei del refer¨¨ndum de Puigdemont

Catalunya S¨ª que es Pot comparteix la idea de celebrar un refer¨¨ndum efectiu, per¨° es mantindr¨¤ al marge de la llei de transitorietat pactada per Junts pel S¨ª i la CUP sobre la qual la Generalitat vol convocar una consulta unilateral si el Govern central mant¨¦ la seva negativa a pactar-la. ¡°Som al Parlament per debatre, per¨° aquesta suposada llei es basa en el principi de desconnexi¨® que no compartim i que historiogr¨¤ficament no t¨¦ precedents¡±, explica el portaveu adjunt del grup, Albano Dante Fachin.

Junts pel S¨ª i la CUP van anunciar dies despr¨¦s de la reuni¨® d¡¯entitats i partits prorefer¨¨ndum del 23 de desembre, en la qual va participar la l¨ªder de Barcelona en Com¨², Ada Colau, que havien aconseguit un acord de la llei de transitorietat. No han explicat el seu contingut m¨¦s enll¨¤ del fet que l¡¯articulat concep Catalunya com ¡°una rep¨²blica de dret, democr¨¤tica i social¡± i que aquesta llei garantir¨¤ ¡°la m¨¤xima seguretat jur¨ªdica en la transici¨® a la rep¨²blica una vegada guanyat el refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia¡±.

Catalunya S¨ª que es Pot, la refer¨¨ncia a la Cambra catalana del futur partit pol¨ªtic dels comuns que estan creant Barcelona en Com¨², Iniciativa per Catalunya i Podem, en demana explicacions. Per¨°, de partida, considera que es tracta d¡¯una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia, ja que ¡°deixa un marc legal per entrar en un altre¡±, segons assenyala Fachin. En aquest nou marc, el Parlament i la Generalitat podrien convocar el refer¨¨ndum. La paradoxa ¨¦s que, si guany¨¦s el no, es tornaria a l¡¯ordenament jur¨ªdic espanyol.

S¨ª que es Pot, com tamb¨¦ ha reiterat En Com¨² Podem, ¨¦s partidari de respectar el marc vigent actual i avan?ar en aquest sentit per aconseguir el refer¨¨ndum d¡¯una manera negociada, amb una reforma constitucional o b¨¦ garantint la legitimaci¨® internacional de la consulta. Per aquest motiu els seus l¨ªders ¨Ci l¡¯alcaldessa Colau en la reuni¨® del 23 de desembre¨C van destacar la import¨¤ncia d¡¯anteposar l¡¯efectivitat de la independ¨¨ncia a la data, fixada per Puigdemont al setembre d¡¯aquest any.

Malgrat que el grup d¡¯esquerres s¡¯ha situat al b¨¤ndol dels partidaris de la consulta i, fins i tot, ha aprovat juntament amb Junts pel S¨ª una resoluci¨® en la qual s¡¯instava a celebrar-la ¨Csempre que abans es busqu¨¦s el suport internacional¨C, la conflu¨¨ncia d¡¯esquerres catalana t¨¦ la mateixa informaci¨® que la resta de partits sobre la llei de transitorietat. ¡°No hem rebut res i no em consta que ens hagin convidat a participar en la seva elaboraci¨®¡±, afirma Fachin, que insisteix que ¡°el Govern catal¨¤ ha d¡¯explicar en qu¨¨ consisteix la desconnexi¨®¡± i que, de moment, aquesta llei ¨¦s nom¨¦s ¡°una declaraci¨® d¡¯intencions¡±.

Per al bloc independentista que formen els 72 diputats de Junts pel S¨ª i la CUP al Parlament catal¨¤ aquesta llei ¨¦s el secret m¨¦s ben guardat. Tracten d¡¯evitar que el Tribunal Constitucional la suspengui abans que s¡¯apliqui, si b¨¦ aquest ja ha anul¡¤lat resolucions sobre el refer¨¨ndum i la mateixa creaci¨® de les pon¨¨ncies parlament¨¤ries encarregades de les tres lleis de desconnexi¨®. A m¨¦s de la que marcar¨¤ la suposada desconnexi¨® de la legalitat espanyola per poder convocar la consulta, s¡¯estan iniciant les que desenvoluparan la Hisenda catalana i l¡¯Ag¨¨ncia de Protecci¨® Social (una mena de Seguretat Social de la rep¨²blica catalana). Els textos d¡¯aquestes dues pon¨¨ncies, que ja han passat a comissi¨® per convertir-les en llei, es limiten a ordenar les compet¨¨ncies auton¨°miques per evitar-ne la suspensi¨® autom¨¤tica.

Desafiament ¡°d¡¯una sola vegada¡±

El sigil amb qu¨¨ es preparen aquests textos, controlats des de la Generalitat per l¡¯exvicepresident del Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer, ara director de l¡¯Institut d¡¯Estudis de l¡¯Autogovern, i el polit¨°leg Josep Maria Reniu, director de l¡¯Oficina per a la Millora de les Institucions d¡¯Autogovern, contrasta amb el rebombori generat per Junts pel S¨ª i la CUP amb algunes resolucions al Parlament sobre la independ¨¨ncia, la major part denunciades des de la Moncloa i suspeses pel Tribunal de Garanties.

D¡¯aquests desafiaments p¨²blics sorgeix l¡¯acusaci¨® per desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨® que pesa sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per autoritzar un debat a la Cambra sobre les conclusions del proc¨¦s constituent quan el Constitucional l¡¯havia advertit de les conseq¨¹¨¨ncies en les quals incorreria.

El secret amb el qual s¡¯elabora la llei respecta les recomanacions arribades des de la Generalitat. Viver Pi-Sunyer va marcar el cam¨ª a seguir en un acte pol¨ªtic de la llavors Converg¨¨ncia en la campanya de les generals de desembre. ¡°La desobedi¨¨ncia s¡¯ha de fer d¡¯una sola vegada i de forma total¡±, va dir, assegurant que, d¡¯una altra manera, seria un ¡°su?cidi¡± per al proc¨¦s independentista. La seva aprovaci¨® es realitzar¨¤ amb una majoria simple del Parlament catal¨¤, 68 de 135 diputats, mentre que l¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut va requerir dos ter?os dels vots de la Cambra.