Tancs

Aix¨° era, pocs dies abans de cap d¡¯any, una entrevista a I?aki Anasagasti en un diari digital de Barcelona. El senyor Anasagasti, durant molts i molts anys diputat i senador i la cara m¨¦s visible del PNB a Madrid, ¨¦s un pol¨ªtic amb llarga experi¨¨ncia, raonable, molt ben informat, i amb un admirable sentit de la mesura. Ara, lliure de c¨¤rrecs p¨²blics, tamb¨¦ pot dir amb m¨¦s llibertat all¨° que pensa (cosa que, d¡¯altra banda, no havia deixat mai de practicar). Aix¨ª, en l¡¯entrevista, quan li pregunten si veu possible que Catalunya siga independent a curt termini, contesta: ¡°Ho veig molt dif¨ªcil. No pas per la voluntat catalana [en aix¨°, jo discreparia: de ¡°voluntat catalana¡± potser no n¡¯hi ha tanta, de moment...], sin¨® per la voluntat espanyola.

¡°Quan vaig anar a Madrid, Xabier Arzalluz em va dir que em fiqu¨¦s en la Comissi¨® de Defensa i que, si podia, an¨¦s a fer un tomb pels quarters. I efectivament ho vaig fer. Quan el vaig tornar a veure em va preguntar: has vist els tancs que tenen? I les armes? Vull dir amb aix¨° que Espanya existeix¡±. La resposta pot escandalitzar un lector civilitzat, espantar els qui venerem la democr¨¤cia, o refor?ar la nostra fe en la impossibilitat de certes decisions i accions. Tamb¨¦ ens pot fer dubtar d¡¯aquesta fe, i d¡¯algunes altres. L¡¯entrevistador, per tant, pregunta: ¡°De deb¨° creu que enviaran els tancs?¡± I el pol¨ªtic experimentat respon: ¡°Els tancs jur¨ªdics, s¨ª. I la Brunete medi¨¤tica, tamb¨¦. Els altres tancs, ser¨¤ dif¨ªcil. Potser... No ho s¨¦¡±.

Fa molts anys, en temps del govern de Felipe Gonz¨¢lez, s¨ª que ho sabien. I aix¨° era que el meu gran i enyorat amic Alfons Cuc¨®, llavors senador socialista i vicepresident de la Comissi¨® d¡¯Afers Exteriors, conversava amb amistat i confian?a amb el ministre del ram, Francisco Fern¨¢ndez Ord¨®?ez, i li va fer la mateixa pregunta: en cas que Catalunya es proposara de manera imminent i formal la independ¨¨ncia, qu¨¨ faria el govern espanyol, hi enviarien els tancs? ¡°Evidentment¡±, va respondre el ministre, persona de llarga i acreditada traject¨°ria democr¨¤tica, liberal exemplar, adherit al Partit Socialista i un bon ministre d¡¯Exteriors, no hi ha res a dir. Per¨° enviarien els tancs, era una obvietat. El senador Cuc¨® li pregunt¨¤ (ja imaginava la resposta) si aix¨° dels tancs no era un acudit o una broma, si ho deia seriosament: la Brunete, digu¨¦? I tant que s¨ª, la Brunete, va afirmar sense la m¨ªnima ironia el ministre.

El meu amic Alfons Cuc¨®, despr¨¦s de quinze anys fent (o intentant fer) pol¨ªtica a Madrid, coneixia certes realitats, intimitats i doctrines potser tan b¨¦ com ara les coneix Anasagasti. I sabia que, tal com afirmava la Llei Org¨¤nica de l¡¯Estat del 1966, hi ha principis que s¨®n ¡°por su propia naturaleza inalterables y permanentes¡±. Dit aix¨°, tinguem els millors desitjos, i pac¨ªfics, per a aquest any 2017. I per als seg¨¹ents, si pot ser.