En defensa de Meryl Streep

Fa uns dies Meryl Streep va rebre un premi de reconeixement a la seva carrera a la cerim¨°nia dels Golden Globes, i va fer un discurs de cinc minuts que ha estat tan lloat com vilipendiat. El discurs recordava el comprom¨ªs de Hollywood amb la diversitat, la llibertat d'expressi¨® i la compassi¨® i ho reivindicava en un moment en qu¨¨ la vict¨°ria de Trump pot posar aquests valors en risc.

Comparteixo part de les lloances i de les cr¨ªtiques: va ser un discurs commovedor i amb missatge (en un m¨®n en el qual no posicionar-se sempre surt a compte), per¨° va ser alhora un poder¨®s recordatori de la caricatura en la qual s'ha convertit bona part del discurs progre, reprodu?t ad nauseam per personatges que fa temps que han deixat de recon¨¨ixer la societat que els envolta o de tenir cap noci¨® del que significa una estrat¨¨gia pol¨ªtica per a les majories.

Al final, el discurs de Streep va refor?ar Trump, que li va respondre a les xarxes socials recordant-li que ella, com Hillary, era una perdedora. Per¨° a les cr¨ªtiques de Trump se li van anar sumant milers de veus que, des de l'oposici¨® a Trump, li recordaven que el seu discurs queia en la trampa de la guerra cultural, que tant sap rendibilitzar el proper president dels Estats Units.

Per¨° aquesta columna no vol contribuir a aquest frame tan gastat. El fet rellevant no ¨¦s el que va dir Meryl Streep. El fet rellevant ¨¦s que us repto a intentar recordar l'¨²ltima vegada que vau aplaudir el discurs d'una dona.

[Silenci inc¨°mode]

Si la resposta ¨¦s que no en recordeu cap, no us preocupeu, ¨¦s (terror¨ªficament) normal. A les dones no se'ns aplaudeix. Fa poc un periodista m'explicava que ¨¦s relativament f¨¤cil trobar dones que vulguin participar en programes d'opini¨® pol¨ªtica, que el m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s retenir-les, perqu¨¨ de vegades surten plorant en veure l'agressivitat amb la qual les xarxes reben el seu atreviment. Les opinions de les dones, com els nostres cossos, s¨®n terreny de joc de tot el que passava per all¨¤ i creu que hi t¨¦ alguna cosa a dir. Al final, el missatge ¨¦s sempre el mateix: "No t'hi atreveixis". Queda't a la cuina.

I, curiosament, cap dels qui critiquen la talaia moral de Streep sembla que s'ha plantejat mai com comen?ar a desmuntar aquesta realitat. Com sempre, poseu el crit al cel per la viol¨¨ncia masclista per¨° us sentiu c¨°modament aliens als micromasclismes en els quals participeu. Com de f¨¤cil ¨¦s criticar Meryl Streep des de la talaia del privilegi de g¨¨nere!

Potser un primer exercici per deixar de formar part del problema pot ser comen?ar a facilitar que les dones ocupin l'esfera p¨²blica, i deixar de sumar-se als que borden cada vegada que alguna obre la boca. Segur que hi ha moltes maneres de fer-ho, i jo puc compartir, per si serveix, la meva: deixar de criticar les dones. Totes.

Jo vaig comen?ar a fer-ho fa uns anys, conscient del privilegi i la responsabilitat que suposa participar en espais de creaci¨® d'opini¨®. Evidentment, hi ha dones que em semblen un atemptat a tot en el que crec, dones masclistes, males pol¨ªtiques, males periodistes i males persones. Per¨° quan deixes de criticar-les i et limites a escoltar descobreixes que tots els seus actes i opinions ja seran, per defecte, vilipendiats a tots els racons, tert¨²lies, columnes i taules rodones. La teva veu, creu-me, no ¨¦s necess¨¤ria.

La bombolla intimidat¨°ria que ens acompanya all¨¤ on anem ¨¦s tan gran que totes les coses dolentes que ens h¨¤giu de dir, ja ens les ha dit alg¨². "Puta". "Ignorant". "Aix¨ª no, escolta'm a mi". "Com jo ja et vaig advertir". "Ho has fet malament".

Aix¨ª que la propera vegada que una dona us disgusti, emprenyi o susciti opini¨®, us repto a callar. No perqu¨¨ les dones ho tinguem m¨¦s f¨¤cil, sin¨® per ajudar-nos a obrir un petit t¨²nel en el sostre d'acer que intenta conv¨¨ncer-nos, cada dia, que no pertanyem a l'esfera p¨²blica.