La Transici¨® explicada per a nens

Con¨¨ixer en un sol dia en Pla i en Carrillo era excessiu per a alg¨² de la meva edat, i segurament tamb¨¦ per a alg¨² de qualsevol edat¡±, diu Gori Vilar, militant comunista, pescador de palangre de l¡¯Estartit i protagonista de I ens vam menjar el m¨®n, quarta novel¡¤la de Xevi Sala (la Bisbal d¡¯Empord¨¤, 1965), guanyadora del premi Prudenci Bertrana 2016. Vilar fa aquesta observaci¨® a la p¨¤gina 208, per¨° el lector ja fa una llarga estona que pensa que el do de la ubiq¨¹itat del protagonista de la novel¡¤la s¡¯assembla massa a la vida fulletonesca d¡¯Enric Marco, aquell farsant que va saber inventar-se una exist¨¨ncia pertorbadora per fer-se present a bona part dels esdeveniments essencials del segle XX.

Al Motel Empord¨¤ de Figueres, dos mesos despr¨¦s de la mort de Franco, quan el PCE encara no estava legalitzat, Vilar assisteix a una reuni¨® secreta entre Pla i Carrillo, per¨° abans el lector ja l¡¯havia vist amb Amanda Lear per visitar d¡¯amagat de tothom Salvador Dal¨ª, molt malalt, o havia presenciat com parla amb l¡¯actriu Lola Gaos en un recital d¡¯Ovidi Montllor al cinema Olimpia de la Bisbal ¡ªtots dos acabaven de protagonitzar Furtivos¡ª, com sopava amb Kirk Douglas a l¡¯Hostal Llafranch, o com passeja a l¡¯interior de la central nuclear de Vandell¨®s 1. Tamb¨¦ podria ser que el do de l¡¯oportunitat de Vilar fos una her¨¨ncia gen¨¨tica: el seu pare, barber de l¡¯Estartit, estant a Bucarest ja havia tingut el privilegi de ¡°receptar miraculoses escumes regeneradores que amb un parell de dies van permetre que en Ceausescu llu¨ªs una cabellera presentable¡±. O potser l¡¯¨²nica explicaci¨® possible de tantes coneixences es redueix al que afirma quan explica qui era Robert Capa: ¡°Una llegenda tan sols ¨¦s una mentida que el pas del temps fa m¨¦s grossa¡±.

I ens vam menjar el m¨®n comen?a quan Vilar assisteix a l¡¯enterrament d¡¯un amic de la joventut, Kirk Barrera, soldat de transmissions adscrit a la Gu¨¤rdia Costanera dels Estats Units, destinat a la base Loran de l¡¯Estartit i de qui ¡°es pot dir que era el soldat menys soldat de tots els soldats, aix¨° es notava al primer cop d¡¯ull, amb aquells cabells, m¨¦s amant de la guitarra que del fusell i amb els bra?os plens de tatuatges pacifistes contra l¡¯¨²ltima guerra en qu¨¨, segons deia, havia participat, la del Vietnam¡±. Despr¨¦s de la cerim¨°nia, Vilar coneix el seu fill, Elias Barrera ¡ªun altre militar, per¨° tamb¨¦ un professor de literatura tan competent que fins i tot coneix l¡¯obra de V¨ªctor Catal¨¤¡ª , i aleshores ¨¦s quan es posa en marxa la mem¨°ria del protagonista per assabentar el lector de les proeses que van viure plegats durant els anys de la Transici¨®, i no ¨¦s gaire dif¨ªcil entendre que la novel¡¤la podria dur un subt¨ªtol on es fes refer¨¨ncia a la Transici¨® explicada per a nens, o que I ens vam menjar el m¨®n ¨¦s un llibre on un periodista competent i ben informat com Sala desembarca en el territori de la ficci¨®. M¨¦s enll¨¤ dels cap¨ªtols on es van resumint els episodis m¨¦s remarcables de la hist¨°ria recent ¡ªel refer¨¨ndum de l¡¯OTAN i l¡¯antiamericanisme recalcitrant de la progressia de l¡¯¨¨poca, la demolici¨® de les bases americanes de l¡¯Estartit i Pals, la vida clandestina dels ingenus que creien en el comunisme¡ª, I ens vam menjar el m¨®n tamb¨¦ explica les raons que fan que Vilar digui al fill de Kirk Barrera per qu¨¨ viu a dalt d¡¯una barca, que ¡°visc aqu¨ª perqu¨¨ no tinc enlloc m¨¦s a on fer-ho, menjo el que pesco i cada mes ingresso la meva paga social a una filla que es pensa que la seva mare, a m¨¦s d¡¯ad¨²ltera, ¨¦s generosa¡±. Com a rerefons de la novel¡¤la, hi ha un corrent sentimental ben mesurat que gira al voltant de les estimacions perdudes entre pares i fills i les relacions defectuoses que s¡¯estableixen entre ells.

I ens vam menjar el m¨®n ¨¦s una novel¡¤la que se situa en un nivell que no ¨¦s massa alt ni massa baix, i es relaciona harm¨°nicament amb el que es considera una saviesa convencional lligada de forma s¨°lida als valors del bon sentit i de la moral corrent, per¨° hi pot haver algun lector que consideri que el que predomina ¨¦s la mirada anodina cap a totes les coses, i que salvi nom¨¦s les imatges de l¡¯Estartit a l¡¯hivern, quan el gregal sacseja alguna vela mal plegada de les barques dels pescadors i la llarga passera de fusta que condueix a terra ferma balla com si estigu¨¦s a punt d¡¯esfondrar-se.