Llindars de ¡®meubl¨¦s¡¯ com a peces d¡¯exposici¨®

¡°Qu¨¨ s¨®n aquests marbres foradats? Era una antiga cuina? S¨®n les pedres on tall¨¤veu la carn?...¡±. Els empleats del restaurant Amaya, a la Rambla de Barcelona porten mesos acostumats a aquestes? preguntes. Normalment juguen una mica amb els clients. S¨®n pacients, deixen que els interrogants volin per la imaginaci¨® sabent que ni el m¨¦s aplicat dels comensals trobar¨¤ la resposta correcta.El passat mes de mar? una de les propiet¨¤ries del restaurant, Mireia Torralba, va col¡¤locar a l'entrada del negoci dues plaques de marbre allargades. Dues l¨¤pides amb dos forats de la grand¨¤ria d'un puny cadascuna d'elles. Ning¨² endevina qui va ser l'escultor que va foradar de forma tan desigual les pedres. Els cambrers, despr¨¦s de posar a prova als clients, cada vegada m¨¦s intrigats donen una resposta transformada en un veritable cop de puny de picardia. La mateixa Torralba l'ha respost en diverses ocasions.

La Rambla preol¨ªmpica era un veritable referent de la ¡°fauna, no precisament animal¡± de la ciutat. ¡°En aquesta part del passeig, als n¨²meros 22 i 24 hi havia dos meubl¨¦s. Els dos marbres es trobaven als llindars dels immobles. Alla les prostitutes s'insinuaven als clients durant hores¡±, recorda Torralba. Van ser d¨¨cades de taloneig que van esculpir uns marbres testimonis del que va ser aquesta part de la ciutat. El 2005, el propietari de l'Amaya, Ignasi Torralba, juntament amb el propietari de l'estanc ve¨ª, Imanol Elguez¨¢bal, van anar comprant a poc a poc els pisos dels dos meubl¨¦s. Van reformar els edificis i van construir-hi un hotel. La reforma era considerable per¨° Mireia tenia molt clar que volia conservar aquells marbres que, potser de forma involunt¨¤ria, s'han convertit en una esp¨¨cie d'homenatge aquella Rambla de la qual poc o res queda.

Quan van adquirir els meubl¨¦s, ¡°els pisos estaven dividits en mil cub¨ªculs i cadascun tenia un lavabo amb connexions d'aigua molt rudiment¨¤ries, pel que vam haver d'enderrocar tota l'estructura¡±, recorda Mireia Torralba. Els llindars desgastats a cop de tal¨® seguien all¨¤. ¡°El meu pare i jo des del primer moment vam decidir conservar-los, hi havia molta gent que ens preguntava que fer¨ªem amb ells. Vam comen?ar a notar que hi havia molt¨ªssim inter¨¨s en les lloses i vaig dir als operaris que els arrenquessin amb molta cura. L'endem¨¤, quan van anar a retirar-los, alg¨² els havia tacat amb pintura d'esprai¡±, recorda. Tot un misteri que mai es va resoldre. La propiet¨¤ria de les rel¨ªquies va enviar els llindars a un marbrista perqu¨¨ intent¨¦s restaurar-los i, despr¨¦s d'un temps, va col¡¤locar-los en un menjador amagat.

Des de fa uns mesos s¨®n aquestes pedres les que reben la clientela en un lloc d'honor: la porta principal de l'Amaya. Al costat dels dos llindars de marbre, un cartell (tamb¨¦ recuperat d'aquells meubl¨¦s) resa: Habitaciones Mar¨ªa. ¡°Les pedres van viatjar al negoci del marbrista i van tornar. Fa poc van tornar a sortir, nom¨¦s sis mesos, ni m¨¦s ni menys que a M¨®stoles¡±, informa Mireia. En aquella localitat madrilenya, les escultures dissenyades a cop de tal¨® van formar part de l'exposici¨® M¨¦s enll¨¤. Monuments and Other Coincidences, al Centro de Arte Dos de Mayo.

Despr¨¦s del viatge van tornar i ara les petjades del taloneig estan exposades ¡°no com defensa d'una professi¨® sin¨® com pura arqueologia urbana, un homenatge al que va anar aquesta part de Barcelona¡±.

La Rambla de Santa M¨°nica era el lloc on, abans dels Jocs Ol¨ªmpics, es concentraven m¨¦s prostitutes. En l'actualitat, quan cau la nit, diverses joves ofereixen serveis sexuals al passeig, per¨° d¨¨cades enrere aquesta zona era una de les m¨¦s canalles de la ciutat, repleta de meubl¨¦s. ¡°Aqu¨ª hi havia vegades que un client convidava a menjar a una prostituta i quan la seva dona entrava al local amb unes amigues l'havia d'amagar perqu¨¨ no l'enxamp¨¦s¡±, somriu Mireia. La clientela actual ha canviat. Ara entra i inspecciona les l¨¤pides intentant endevinar si eren part d'una ¡°antiga cuina o, potser els marbres on tallaven la carn¡±.