Novel¡¤les ¡®low cost¡¯ o ciberguerra

La liq¨¹efacci¨® secessionista pot acabar, com va passar amb el Maig de 1968 i amb les degudes proporcions, posant en circulaci¨® un subg¨¨nere de l¡¯elegia: ens han expulsat del parad¨ªs abans que pogu¨¦ssim ingressar-hi. Seran novel¡¤les de vol low cost, vindicatives, postadolescents. M¨¦s enll¨¤, el m¨®n gira cada dia i la literatura segueix pensant-se, a la recerca d¡¯una captaci¨® d¡¯un m¨®n tan accelerat que els novel¡¤listes veuen com tot rellisca i la realitat ¨¦s tan mutable que no hi ha temps per fer-ne una fotofinish. En tot cas, un selfie, i fins i tot el selfie pot perdre empenta dem¨¤ passat. Haur¨ªem de parlar de postliteratura? O, per apamar-ho millor, haurem de saber qu¨¨ hi fan els novel¡¤listes en un m¨®n que supera la ci¨¨ncia-ficci¨® i que aviat anir¨¤ ple de drons i robots. La tecnoutopia del transhumanisme ¡ªsufragada pels magnats de Sillicon Valley¡ª pret¨¦n que en un futur gaireb¨¦ imminent puguem ser immortals a la vegada que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial superar¨¤ les dimensions de la consci¨¨ncia humana. ?s dubt¨®s que ho pogu¨¦ssim relatar com si fos Les il¡¤lusions perdudes o la vida de David Copperfield. Potser la neuroci¨¨ncia esdevingui la clau de la novel¡¤la del segle XXI, empeltada de mem¨°ria artificial i nost¨¤lgia pels mons perduts de cada dia.

Les hist¨°ries canvien la forma de contar hist¨°ries. Paradoxalment, vivim ¡ªcom diu Mark Lilla¡ª en una ¨¨poca reaccion¨¤ria perqu¨¨ els revolucionaris trafiquen amb l¡¯esperan?a: creuen o volen que els altres creguin que una ruptura radical amb el passat ¨¦s factible i que fins i tot pot ser la inauguraci¨® d¡¯una nova era de l¡¯experi¨¨ncia humana. Reaccionaris a dreta i esquerra, segons Lilla. Una perspectiva est¨¨ril. Una pregunta ¨¦s si l¡¯impacte de la nova era tindr¨¤ pres¨¨ncia abans en la literatura que en la hist¨°ria de les idees. Ara mateix, les s¨¨ries de televisi¨® ja en parlen. Als anys seixanta, a la s¨¨rie El presoner ¡ªtan enigm¨¤tica¡ª Patrick McGoohan intentava aclarir qui era el ¡°N¨²mero U¡±, en una extrapolaci¨® futurista de la Guerra Freda. La s¨¨rie ?nimes de metall ara relata la revolta dels robots contra la humanitat, en una adaptaci¨® futurista de la revolta dels esclaus tecnol¨°gics contra els seus dissenyadors humans. Tot prov¨¦ de la pel¡¤l¨ªcula del novel¡¤lista Michael Crichton, un narrador efica?, poc literari, d¡¯una molt intel¡¤ligent captaci¨® de l¡¯amena?a androide, com a Parc Jur¨¤ssic advertia dels riscos de manipular el genoma. Aix¨° ja era, instintivament, postliteratura? De ben segur que alg¨² ja escriu la gran novel¡¤la sobre la ciberguerra i, de fet, la ci¨¨ncia-ficci¨® n¡¯ha parlat. L¡¯ADN de l¡¯Homo sapiens entra en combat. Qui sap qu¨¨ ser¨¤ la literatura. Potser l¡¯escenari de les lluites entre el b¨¦ i el mal. M¨¦s a m¨¤ tenim Incerta gl¨°ria.