Una lli?¨®

Quina lli?¨® millor que la que no ho sembla, la que penetra i sedimenta sense estrid¨¨ncies en l¡¯experi¨¨ncia de qui la rep, la que ¨¦s viv¨¨ncia. Vet ac¨ª una de les grandeses de l¡¯art i de la ficci¨®: poden arribar m¨¦s enll¨¤ que el discurs, per brillant que aquest siga. T¨¦ ra¨® Amos Oz quan diu que Lli?¨® d¡¯alemany, la novel¡¤la que Siegfried Lenz public¨¤ el 1968 i que ha vist la llum en catal¨¤ gr¨¤cies a Club Editor, aconsegueix ¡°fer imaginable l¡¯inimaginable¡±.

D¡¯episodis hist¨°rics dif¨ªcils d¡¯entendre, n¡¯hi ha un fum; la hist¨°ria no sol ser di¨¤fana, i en el seu curs es barregen no pocs factors que escapen a la l¨°gica. Un dels episodis m¨¦s dif¨ªcils d¡¯assimilar ¡ªper monstru¨®s¡ª ¨¦s el que protagonitzaren Hitler i els qui, de manera expl¨ªcita o mirant, mesquins, cap a un altre costat, li van donar ales.

Lenz conta una hist¨°ria senzilla, situada a les terres baixes, plenes d¡¯aiguamolls, camps de torba, dics i marees volubles de la Fr¨ªsia Septentrional, al nord d¡¯Alemanya, on la mar del Nord i els seus rigorosos oratges es fan omnipresents. Un pintor, un pintor expressionista, de pinzellada gruixuda, tosca, de colors estridents, primitiva i moderna alhora, que hi viu lluny de tot, vora les onades, un ¡°detractor de les ciutats, en les quals veia una aglomeraci¨® de corrupci¨® i d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia est¨¨ril¡±, ¨¦s acusat, pel govern de Berl¨ªn, d¡¯haver-se ¡°alienat de l¡¯ess¨¨ncia de la naci¨®, de ser un desafecte i una amena?a per a l¡¯Estat¡±, d¡¯haver esdevingut, en definitiva, ¡°un degenerat¡±. Els nazis li prohibeixen no sols exposar i fer vida social d¡¯artista, sin¨® tamb¨¦ pintar, pintar en la intimitat, entre les parets del seu propi, isolat, taller. I qui controla que la prohibici¨® siga complida? Un policia rural, un ve¨ª, un coetani, un company del pintor des que eren criatures, un individu, d¡¯altra banda, altiu, tossut, lac¨°nic, amb una noci¨® excessiva del seu deure, que s¡¯hi lliurar¨¤ en cos i ¨¤nima a satisfer els superiors i a amargar la vida a l¡¯artista. I aquest conflicte entre la ment obtusa, incorruptible, del policia rural i el pintor que pinta com qui respira, per necessitat, ens arriba en la veu d¡¯un infant perplex, de mirada profunda: el fill menut del policia, qui se sent m¨¦s a prop, espiritualment, del pintor que del pare.

Al llarg de moltes p¨¤gines plenes de vida en min¨²scula, en un lloc extrem on, com diu el mateix artista, ¡°s¡¯hi troba tot el que passa al m¨®n¡±, veiem requisar centenars de pintures ¡ªsovint els nazis, necessitats de divises, les venien a l¡¯estranger¡ª, fins i tot veiem cremar-ne, per¨° sobretot reconeixem, en el servilisme cec del policia, una gran part del poble alemany, que, conven?uda que complia el seu deure, contribu¨ª de manera decisiva en la pitjor massacre de la hist¨°ria. Si, a tot aix¨°, afegim que la figura de l¡¯artista est¨¤ inspirada en el gran i controvertit pintor Emil Nolde, i que el text ens arriba s¨¤viament tradu?t per Joan Ferrarons, els motius per a submergir-se en aquesta lli?¨®, per a viure-la, es multipliquen.