Els deu delictes m¨¦s espectaculars contra el patrimoni a Catalunya

L¡¯arqueta g¨°tica de Banyoles, el Beat de la Seu d¡¯Urgell, la Fundaci¨® Mir¨®, que custodia i difon el llegat del pintor, la catedral de Tarragona o el Museu Arqueol¨°gic de Catalunya formen part destacada del patrimoni catal¨¤ pel seu valor hist¨°ric i art¨ªstic o per les obres que conserven i que ajuden a comprendre la idiosincr¨¤sia de la nostra societat. I tamb¨¦ formen part de la cr¨°nica negra, perqu¨¨ en algun moment de la seva hist¨°ria han estat v¨ªctimes d¡¯un robatori amb la finalitat d¡¯obtenir, sobretot, un benefici econ¨°mic. Esgl¨¦sies, masies, museus, domicilis particulars, botigues d¡¯antiguitats, jaciments arqueol¨°gics, conjunts de valor hist¨°ric, fins i tot centres de poder com ¨¦s el Parlament de Catalunya. Els lladres d¡¯art i de patrimoni a Catalunya no han tingut l¨ªmit a l¡¯hora de prendre als propietaris obres d¡¯art carregades de gran pes.

S¨®n robatoris que han deixat petjada en den¨²ncies, atestats i judicis i, sobretot, en els mitjans de comunicaci¨®. El llibre Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoart¨ªstic a Catalunya, 1983-2015. (Rafael Dalmau Editor), escrit per l¡¯historiador Jordi Campillo i la fiscal Susana Romero, que es presentar¨¤ el 7 de febrer al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, repassa quins han estat els principals robatoris i espolis que ha patit Catalunya en els ¨²ltims anys i les mesures penals que es poden aplicar, a m¨¦s del perfil de les bandes i els lladres i els llocs m¨¦s castigats, tot dibuixant un complet mapa d¡¯aquests fets delictius.

El primer que cal fer ¨¦s denunciar, i aqu¨ª no es denuncien els robatoris de patrimoni hist¨°ric. S¨®n molt poques les den¨²ncies que arriben a la fiscalia, i quan arriben, el problema ¨¦s que ning¨² sap com tractar-les: la llei ¨¦s confusa; el fiscal no en sap, el jutge no en sap... Pregunta a qualsevol fiscal per un robatori de for?a a l¡¯interior d¡¯un domicili. Et dir¨¤ l¡¯article i la pena, amb els seus punts i comes, perqu¨¨ cada dia en t¨¦ 27 casos; el mateix que de seguretat vi¨¤ria o, lamentablement, de viol¨¨ncia dom¨¨stica. Per¨° pregunta-li sobre patrimoni hist¨°ric. No en sabr¨¤ res perqu¨¨ el tema apareix a partir de l¡¯article 321 del Codi Penal. Fa set anys i mig que soc fiscal a Vilanova i nom¨¦s m¡¯ha arribat un tema de patrimoni. Nom¨¦s un¡±. Aix¨ª de contundent es mostra la fiscal Susana Romero, que el 2008 va impulsar la fiscalia de Patrimoni Hist¨°ric de Barcelona i ara ha escrit, al costat de l¡¯historiador i arque¨°leg Jordi Campillo, aquest llibre que repassa els delictes i les infraccions penals contra el patrimoni hist¨°ric art¨ªstic a Catalunya entre 1983 i 2015.

El treball no ha estat f¨¤cil, asseguren els autors. Els diferents cossos de seguretat (Gu¨¤rdia Civil, Policia Nacional i Mossos d¡¯Esquadra) que han actuat al territori fins al total desplegament dels Mossos a finals del 2008 han fet que la informaci¨® estigui dispersa i no coincideixi. Tampoc hi ha ajudat que les den¨²ncies no s¡¯hagin tramitat correctament, en no identificar el valor hist¨°ric art¨ªstic de les peces sostretes i que s¡¯hagin emmascarat sota un altre tipus de delicte m¨¦s gen¨¨ric, de manera que no en queden rastres en les bases de dades.

Per¨° el problema m¨¦s gran per als autors en la lluita contra aquestes conductes delictives (segons la Interpol, la tercera que mou m¨¦s recursos econ¨°mics, despr¨¦s del tr¨¤fic d¡¯armes i el de droga) ¨¦s la falta d¡¯educaci¨® i de consci¨¨ncia social que el ¡°patrimoni ¨¦s de tots¡±. Aix¨° fa que el nombre de den¨²ncies sigui redu?t i que la visibilitat d¡¯aquests delictes sigui escassa. El silenci de les v¨ªctimes crea el que els autors denominen una ¡°xifra negra¡±: delictes que s¡¯han com¨¨s per¨° que no deixen const¨¤ncia expressa, cosa que comporta la impunitat dels autors i condiciona poder establir mesures correctores per les autoritats.

Per aix¨°, el recorregut que fan els autors pels robatoris i delictes contra el patrimoni es basa, sobretot, en les not¨ªcies aparegudes a la premsa en aquests anys; des dels m¨¦s impactants i medi¨¤tics, com el robatori a la Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona el 1988, on els lladres es van emportar sis obres de l¡¯artista valorades en 12 milions d¡¯euros; el de les figures de l¡¯arqueta de Banyoles que va robar Erik el Belga el 1980, que no es van recuperar, en part, fins a 30 anys despr¨¦s; el Beat de Li¨¦bana de la Seu d¡¯Urgell, una de les 27 c¨°pies que existeixen d¡¯aquest best-seller de l¡¯edat mitjana (valorat en 18 milions d¡¯euros), que es va recuperar uns mesos despr¨¦s sense una de les seves p¨¤gines; fins al robatori, tres vegades, de les talles barroques de l¡¯esgl¨¦sia de Porqueres (Pla de l¡¯Estany), que va deixar la localitat sense verges ni sants. ¡°Els robatoris m¨¦s importants no s¨®n sempre els m¨¦s medi¨¤tics, ni els de m¨¦s valor econ¨°mic¡±, expliquen Campillo i Romero. ¡°Estem d¡¯acord que robar un picasso o un vel¨¢zquez ¨¦s molt important, per¨° el robatori de la imatge d¡¯una Verge venerada des de fa 300 anys en una localitat comporta una p¨¨rdua d¡¯identitat cultural per a aquesta comunitat¡±.

A partir de les informacions policials, de les not¨ªcies de premsa, d¡¯entrevistes, jurisprud¨¨ncia i la proximitat dels autors amb la mat¨¨ria, s¡¯han elaborat unes estad¨ªstiques oficioses, que per b¨¦ que no s¡¯han incorporat al llibre, ajuden a con¨¨ixer el fenomen delictiu. Entre les dades, una de global: s¡¯han comptabilitzat 1.234 robatoris contra el patrimoni hist¨°ric art¨ªstic a Catalunya des de 1983. ¡°A Catalunya no es roba ni m¨¦s ni menys que en altres llocs. No hi ha difer¨¨ncies fonamentals¡±, expliquen els autors. El que s¨ª que canvia ¨¦s el perfil del lladre o de l¡¯espoliador, com li agrada dir-ne a Campillo, perqu¨¨ el segon terme aglutina robatoris, furts, apropiacions indegudes, danys a jaciments i falsificacions, com les detectades el 2013 en el operaci¨® 7Encants, que va acabar localitzant 80 obres falses d¡¯autors contemporanis que es venien per internet.

La imatge del lladre sofisticat, a punt i elegant, que transmet el cinema del lladre d¡¯obres d¡¯art, allunyat dels ambients s¨°rdids de la delinq¨¹¨¨ncia comuna, amb personatges com Pierce Brosnan a El secret de Thomas Crown o Peter O¡¯Toole i Audrey Hepburn a Com robar un mili¨® i..., ajuden a idealitzar aquests lladres de guant blanc. Tampoc hi ajuda que aquests personatges cre?n empatia perqu¨¨ roben un patrimoni en mans d¡¯uns privilegiats que poden fer front a aquesta p¨¨rdua. No obstant aix¨°, la realitat ¨¦s una altra. ¡°No existeix el robatori perfecte¡±, responen els autors. El llibre repassa des dels petits delinq¨¹ents, habituals d¡¯altres tipus de delictes, que s¡¯acaben enduent tamb¨¦ objectes de valor patrimonial important, fins als lladres que eren darrere el robatori d¡¯obres d¡¯art a la Virreina, el 1985, o a la Fundaci¨® Mir¨®, el 1988. Tamb¨¦ els ocasionals que aprofiten la confian?a o l¡¯ocasi¨® per endur-se el que no ¨¦s seu. ¡°L¡¯oportunitat fa el lladre¡±, assegura Campillo. Entre ells, el fot¨°graf que es va endur una obra del magatzem de la Fundaci¨® T¨¤pies el 1992, o els paletes que el 2005 es van quedar gaireb¨¦ cent monedes d¡¯or que van apar¨¨ixer durant unes obres en un habitatge. ¡°Es van repartir el bot¨ª, per¨° despr¨¦s es va descobrir tot quan es van barallar¡±, explica Campillo. Tamb¨¦ abunden els que fan els robatoris des de dins, com el protagonitzat pel director del Museu Dioces¨¤ de Solsona, que durant d¨¨cades va vendre i va canviar per falses moltes de les taules g¨°tiques, o un treballador del Museu Arqueol¨°gic, que va sostreure del magatzem centenars de peces fins que se¡¯l va descobrir, malgrat que feia anys que els Mossos havien detectat la pres¨¨ncia d¡¯aquests materials a la venda en mercats.

Per sort, explica el llibre, a Catalunya, segons la policia, no ha actuat la delinq¨¹¨¨ncia organitzada vinculada amb les obres d¡¯art. Tampoc, a difer¨¨ncia d¡¯altres comunitats, com Andalusia, els ¡°detectoristes¡± que es dediquen a rebentar i espoliar jaciments arqueol¨°gics no formen a Catalunya estructures i grups organitzats. ¡°L¡¯individu que surt els caps de setmana amb el seu detector ¨¦s m¨¦s habitual del que ens pensem, per¨° grups com els desactivats durant l¡¯operaci¨® Petrus, en la qual es va detenir set persones a qui es van intervenir m¨¦s de 15.000 peces espoliades de jaciments, per les quals van obtenir 70.000 euros en la venda, no abunden¡±, explica Campillo. ¡°Personatges com Erik el Belga [que dels seixanta als vuitanta va ser el terror d¡¯esgl¨¦sies i catedrals de mig Espanya] pertanyen a una ¨¨poca molt determinada; amb menys sensibilitat pel patrimoni avui no seria possible. No obstant aix¨°, no es roba de casualitat, perqu¨¨ les penes que imposa el Codi Penal no s¨®n dures¡±, explica Romero. ¡°Amb la reforma de 2015 s¡¯ha millorat, per¨° s¡¯ha perdut una gran oportunitat per reunir i tipificar els delictes contra el patrimoni i lluitar millor contra ells¡±, assegura.

Els autors han constatat que l¡¯any que va registrar m¨¦s delictes, o en qu¨¨ es van produir m¨¦s den¨²ncies, va ser el 2003, sobretot en domicilis i segones resid¨¨ncies. ¡°El boom immobiliari va afavorir la baixada de robatoris d¡¯art, perqu¨¨ els delinq¨¹ents es dedicaven a robar materials i eines a les constructores¡±, explica Campillo. Les xifres apunten a un creixement dels robatoris des del 2009, fet que coincideix que s¨®n els Mossos, ja desplegats a tot Catalunya, els que centralitzen les dades. Des de llavors fins a l¡¯actualitat, la mitjana anual de robatoris de patrimoni denunciats ronda els 60 casos. Uns delictes que es caracteritzen per ser robatoris amb for?a seguits de furts o estafes. El Barcelon¨¨s destaca en el nombre de casos denunciats, seguit, de lluny, per les dues comarques de l¡¯Empord¨¤ i el Giron¨¨s, pel que fa a la dispersi¨® geogr¨¤fica dels robatoris. Mentre que en els grans nuclis, com la capital barcelonina, els domicilis s¨®n els llocs m¨¦s afectats, en les zones rurals predomina el robatori en recintes religiosos. Totes les comarques catalanes, excepte el Montsi¨¤, el Baix Ebre i Pla de l¡¯Urgell, han patit algun robatori en el patrimoni religi¨®s. La llista d¡¯esgl¨¦sies espoliades ¨¦s molt llarga: Sant Pere de Ribes, Sant Mart¨ª d¡¯Aub¨¨rt, Santa Maria del Priorat, Banyeres, entre d¡¯altres. Els lladres buscaven els seus retaules per trossejar-los i vendre¡¯ls per separat. ¡°Identificar un retaule ¨¦s f¨¤cil; les taules soltes, m¨¦s complicat per¨° m¨¦s rendible¡±.

La falta de consci¨¨ncia tamb¨¦ afecta el patrimoni en mans de particulars. La majoria de robatoris es cometen en domicilis que no tenen const¨¤ncia del valor de les seves pertinences. ¡°Moltes vegades les peces no estan documentades i no hi ha fotografies que les identifiquin, per la qual cosa ¨¦s molt complicat recuperar-les. En els ¨²ltims anys s¡¯han venut m¨¦s de 2.500 calaixeres. Al final tot ¨¦s un problema d¡¯educaci¨® i consci¨¨ncia, i el patrimoni interessa nom¨¦s a uns pocs¡±, reblen els autors.

Els deus robatoris m¨¦s sonats

L'Arqueta de Banyoles
12 de gener de 1980. Despr¨¦s d'amagar-se al temple, els lladres, amb Erik el Belga al capdavant, van robar 26 escultures, dos relleus i una creu de l'arqueta g¨°tica de plata del segle XV de sant Martiri¨¤, patr¨® de la localitat. El 1983 es van recuperar tres peces i el 1997 la professora Francesca Espa?ol en va identificar dues m¨¦s en una subhasta de Sotheby's a Londres que van conduir a una antiqu¨¤ria holandesa que en tenia 17 m¨¦s i que es va avenir a lliurar-les (m¨¦s les dues retingudes a Londres) a canvi de 550.000 euros que va pagar com a daci¨® en pagament la Caja de Ahorros del Mediterrani i que l'Estat va abonar com a compensaci¨® pel lliurament les restes del Negre de Banyoles. De les altres set peces no se n'ha tornat a saber res. A l'octubre de 2010, 30 anys despr¨¦s, l'arqueta, restaurada i gaireb¨¦ completa, va tornar a exposar-se, dins d'una vitrina de seguretat.

Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona
5 d'abril de 1988. Els lladres van accedir a la sala Joan Prats, una zona en obres amb els sensors d'alarmes desconnectats, despr¨¦s de trencar un vidre amb un martell, i es van endur sis obres del pintor valorades en 12 milions d'euros. El soroll va alertar el vigilant, un jubilat de 62 anys que va avisar la Gu¨¤rdia Urbana, per¨° quan van arribar els lladres ja havien fugit. A m¨¦s, la gossa que vigilava acabava de parir i estava lligada amb una cadena al costat dels seus cadells. La premsa va destacar el poc rigor del personal del museu, que va destruir les empremtes en netejar la zona i es va generar un ampli debat sobre la seguretat als museus. La investigaci¨® va arrencar de la idea que el robatori va ser un enc¨¤rrec de col¡¤leccionistes, ja que les obres eren molt conegudes i no es vendrien al mercat negre. Al cap de dos mesos es van detenir dos delinq¨¹ents comuns i sis encobridors. Les obres van ser recuperades, despr¨¦s de ser repartides entre un magatzem de Pal¨¨ncia i una masia del Perell¨® quan els lladres estaven a punt d'intercanviar-ne tres per droga. En declarar van confessar que havien pensat robar al Museu Picasso: "Avisin-los, que si no som nosaltres seran uns altres", van dir.

Beat de Li¨¦bana de la Seu d'Urgell
29 de setembre de 1996. Dos encaputxats van reduir amb aerosol una vigilant i van trencar amb una ma?a la vitrina de la catedral de la Seu d'Urgell per treure'n aquest llibre, una de les 27 c¨°pies que es coneixen dels comentaris a l'Apocalipsi de sant Joan, un c¨°dex de pergam¨ª del segle X il¡¤lustrat amb 79 miniatures. El llibre, valorat en 18 milions d'euros, va ser recuperat el 1997 per la Gu¨¤rdia Civil a la cl¨ªnica d'un psiquiatre valenci¨¤. Estava mutilat, ja que n'havien arrencat la p¨¤gina 15 per mostrar-la a un possible comprador. Es va imputar deu persones, entre elles el cap del grup, el franc¨¨s Gilbert Julian Ollier, que despr¨¦s es va demostrar que havia falsificat la seva identitat. El fals Ollier va fugir de la pres¨® de Lleida, on complia quatre anys de condemna, i no va tenir cap recan?a d'enviar una postal als funcionaris de presons des de Sud-am¨¨rica, agraint-los el bon tracte durant la captivitat. La p¨¤gina 15 no s'ha localitzat.

Reial Cercle Art¨ªstic de Barcelona
5 d'abril de 1993. Tres homes armats amb pistola irrompen en aquest centre cultural, que no disposava de mesures de seguretat. Despr¨¦s d'amena?ar el conserge amb l'arma van robar tres de les millors pintures de la col¡¤lecci¨® de Ramon Casas, Isidre Nonell i Ernest Santasusagna, valorades en 964.000 euros, i es van deixar una quarta obra d'aquest ¨²ltim pintor. La tria va apuntar a la possibilitat que al darrere hi hagu¨¦s un col¡¤leccionista. Al cap d'una setmana, una trucada an¨°nima va informar que les obres eren en un cotxe robat i aparcat al carrer Arag¨®. No se sap com va acabar el robatori, que sorpr¨¨n per la viol¨¨ncia amb qu¨¨ van actuar els lladres.

Tresor de la catedral de Tarragona
9 de mar? de 1980. Erik el Belga i una dona de la seva banda van robar la capella del Corpus de la catedral de Tarragona despr¨¦s d'unir diverses escales i serrar els barrots d'una de les finestres. De l'interior es van endur vuit creus processionals dels segles XIII i XVI, tres copons de plata, tres ensencers, 17 portapaus de plata i bronze, diverses taules del retaule de sant Bartomeu (segle XIV) i una imatge de santa Tecla del XVI. De la sala capitular, una imatge de sant Miquel Arc¨¤ngel, una creu de plata i altres objectes valorats en 283.000 euros que es van vendre a un antiquari alemany resident a Alacant i que va enviar el bot¨ª a B¨¨lgica. Al gener de 2013, el fiscal va demanar per al fam¨®s lladre 10 anys de pres¨®, sent la primera vegada que se l'acusava d'un delicte de robatori.

Museu V¨ªctor Balaguer de Vilanova i la Geltr¨²
30 de gener de 1981. Els lladres, sota les ordres d'Erik el Belga, van robar 52 obres d'art despr¨¦s d'arrencar-les dels seus marcs i retallar-les amb estilets. Un conserge que vivia al pis de dalt era l'¨²nic sistema de seguretat del museu, del qual es van sostraure obres d'Arellano, Fortuny, Viladomat, Rusi?ol i Vayreda, entre altres. Va ser un robatori sense precedents en els museus catalans que es va valorar en 360.000 euros. L'any seg¨¹ent, el Prado va retirar les 23 obres del dip¨°sit que no havien estat robades, entre elles una important Anunciaci¨® d'El Greco. La resta, 35 eren de la col¡¤lecci¨® permanent del museu i nou m¨¦s, del Museu d'Art Modern de Barcelona, a m¨¦s d'una col¡¤lecci¨® d'art egipci. La major part de les peces (molt poques d'eg¨ªpcies) van ser recuperades el 1983 procedents d'Alemanya i els Pa?sos Baixos i es van tornar a exposar el 1985. El Prado va tornar a dipositar 36 obres dels fons del museu el 1986.

Museu Arqueol¨°gic de Catalunya
8 d'abril de 2000. La Gu¨¤rdia Civil va detenir, dins de l'operaci¨® Barcino, un treballador, responsable del magatzem del Museu Arqueol¨°gic de Catalunya, acusat de robar durant anys unes 4.000 peces arqueol¨°giques, molts fragments cer¨¤mics, per¨° tamb¨¦ gots grecs, terrisses p¨²niques i 150 gravats de Piranesi del segle XVIII que retallava dels llibres, valorats en 2,4 milions d'euros. A l'acusat se li va imputar un delicte de malversaci¨® de b¨¦ns de valor hist¨°ric i art¨ªstic. Tamb¨¦ es va detenir el propietari d'un comer? en el qual hi havia a la venda quatre gravats, acusat d'encobriment d'obres d'art. En el judici, que va comen?ar el 2005, li demanaven quatre anys de pres¨®, per¨° se'l va condemnar a dos i a cinc d'inhabilitaci¨®.

Parlament de Catalunya
21 de mar? de 1988. Aprofitant unes obres que es feien a l'edifici, uns lladres es van endur un quadre de Mari¨¤ Pidelaserra i un altre de Mari¨¤ Llavanera, malgrat que les pintures s'havien guardat per protegir-les durant els treballs i, per aix¨°, no havien estat vistes des de juliol de 1987, per la qual cosa la data del delicte no es va poder precisar. Els quadres, ben documentats, feien que la seva venda o sortida al mercat fos molt dif¨ªcil, tal com van assegurar els Mossos.

Casc etrusc localitzat a Gav¨¤.
1989. A l'abril de 1990 es va saber que l'estiu anterior s'havia subhastat a Londres, per 260.000 euros, un casc de bronze etrusc excepcional, exportat de forma il¡¤legal despr¨¦s d'apar¨¨ixer durant uns treballs el 1965 al jaciment de les Sorres. La Interpol va saber que havia estat adquirit pel matrimoni de col¡¤leccionistes americans Levy. El Ministeri va acusar una persona de treure'l del pa¨ªs (se'l va endur en una maleta) i el 1996 el van condemnar a un any de pres¨® i a una indemnitzaci¨® de1 44.000 euros per delicte de contraban, mentre que va absoldre la representant de Christie's Ib¨¦rica que va participar en l'operaci¨® despr¨¦s d'haver-li pagat 126.000 euros. A Gav¨¤ es pot veure des de l'any 2004 una c¨°pia del casc feta de resina pels conservadors del Metropolitan de Nova York, que els col¡¤leccionistes van regalar despr¨¦s de fracassar les negociacions perqu¨¨ dipositessin l'original.

Esgl¨¦sia de Santa Maria de Porqueres
1990, 1993 i 2008. ?s una de les esgl¨¦sies m¨¦s assaltades pels lladres de Catalunya, ja que fins a tres vegades, en un per¨ªode de 18 anys, els pispes han actuat en el seu interior enduent-se part del seu patrimoni. El 1990 nom¨¦s va ser una temptativa. El 1995 es van recuperar les cinc imatges de verges i sants barrocs policromats dels segles XVII i XVIII, robats a l'agost de 1993, en una operaci¨® conjunta entre els Mossos i la Gu¨¤rdia Civil, que els va localitzar al magatzem d'una discoteca de Mollerussa, propietat d'un antiquari barcelon¨ª. Dues d'aquestes verges van ser robades a l'abril del 2008, cosa que demostra que no s'havien pres les mesures de seguretat oportunes despr¨¦s del primer intent de robatori.