Psicosi de l¡¯Estat

La pregunta ¨¦s si no caldria parlar de psicosi de l¡¯Estat. La formula (¡°Maybe we can talk about the psychosis of the State¡±) la fil¨°sofa nord-americana Judith Butler en el documental sobre Tarajal, la platja de Ceuta d¡¯arribada dels migrants africans, ja ho sabeu, on alguns moren, on la Gu¨¤rdia Civil dispara. ?s aquell film em¨¨s dissabte pel Canal 33, en deveu haver sentit a parlar si no ¨¦s que el vau veure. D¡¯entre les coses vistes i sentides, unes quantes, me n¡¯ha quedat aquesta intervenci¨®. Butler ja va tractar a Vida precaria (Paid¨®s, 2004) de les vides invisibles que, despr¨¦s dels atemptats de l¡¯11-S novaiorqu¨¨s, no poden ser plorades quan moren ni tampoc acompanyades pel dol en virtut de les necessitats de ¡°seguretat¡± de l¡¯Estat. Ara argumenta que, tenint en compte com actua a Europa, potser es pot parlar de psicosi de l¡¯Estat: d¡¯una banda, l¡¯Estat no concedeix cap tipus de drets ni dignitat humana a les vides migrants que se li volen sumar, viure-hi, i, de l¡¯altra, imagina i considera aquestes vides com a amenaces militars i aix¨ª les repel¡¤leix, com faria en una guerra en qu¨¨ els migrants anessin armats. Per no parlar, raona, de fantasmagoria racista.

Benvingut el que contribueix a posar una mica, fins el m¨¤xim, de llum al qu¨¨ est¨¤ passant a la frontera sud europea, a les ciutats africanes de pertinen?a espanyola, avui ciutats aut¨°nomes, vestigis colonials pel que sembla eterns. Sobretot si t¡¯expliquen que el que hi passa des de fa temps ha estat i ¨¦s el model copiat per Hongria, per exemple, per repel¡¤lir com sigui els refugiats sirians, i ja vam veure no fa tant com ho feia l¡¯Estat hongar¨¨s. Doncs, pel que sembla, seguint l¡¯exemple espanyol. Cada lloc t¨¦ les seves gestes, i Ceuta i Melilla, que en tenen tantes des d¡¯abans ja del jove Franco, poden afegir-ne una m¨¦s: s¨®n un exemple europeu. Migrants all¨¤, refugiats a Hongria.

Refugiats? Sento rebuig davant la paraula ¡°refugiats¡±, per¨° si ho escric entre cometes pot semblar que posi en dubte si aquestes persones tenen el dret de ser-ho o no, quan en rigor arriben a les costes europees buscant-hi refugi. Arriben sense cap refugi, no en tenen, i Europa no est¨¤ disposada a donar-los-en, mal que es morin tots congelats a la neu. Refugiats?

Els migrants africans al sud, que fugen de la constel¡¤laci¨® de guerres oblidades al continent i de la fam, i els exiliats a les costes centrals i del nord, que fugen de les guerres a la costa oriental mediterr¨¤nia, no menys imbricades entre si, es veuen sotmesos en arribar a les platges europees a la psicosi de cada Estat a la corresponent frontera mar¨ªtima i, si no t¨¦ mar, com ¨¦s en el cas hongar¨¨s, a la dels seus ve?ns. On els esperen els soldats de la psicosi de l¡¯Estat. Un altre aspecte que el documental Tarajal. Desmuntant la impunitat a la frontera sud (Xavier Artigas, Xapo Ortega i Marc Serra) posa davant dels nassos. Com l¡¯anterior, aquest signe dels temps no es refereix exclusivament al lloc del film. Els homes i les dones, majorit¨¤riament homes, dels cossos de seguretat que han de fer-se c¨¤rrec, al preu que sigui, d¡¯executar la psicosi de l¡¯Estat. Soldats de les nostres guerres d¡¯ara mateix en aquesta Europa dels dimonis. La Gu¨¤rdia Civil i els seus agents aqu¨ª.

El film subratlla que el concepte d¡¯¡°obedi¨¨ncia deguda¡± no t¨¦ valor militar des dels judicis de Nuremberg. Fa b¨¦ de recordar-ho i insistir-hi, s¨ª, perqu¨¨ ning¨² no ho diria, ni aqu¨ª ni all¨¤, que l¡¯obedi¨¨ncia deguda hagi estat derogada. Ni a Tarajal ni a tant¨ªssims llocs. Ni davant de migrants i exiliats ni davant de tants aspectes en qu¨¨ l¡¯Estat, el nostre a dojo, revela un dia s¨ª i l¡¯altre tamb¨¦ la seva psicosi d¡¯ara. Em torna el vers de Pasolini que va assotar els esquerrans del seu temps: ¡°Mentre que els policies (que estaven de la part equivocada) eren els pobres¡±. Ara no sempre, Pier Paolo: no davant dels migrants africans, si parlem de feina i de diners. S¨®n potser els pobres obligats de l¡¯Estat psic¨°tic a prescindir del coratge democr¨¤tic que nega l¡¯obedi¨¨ncia deguda a les ordres immorals.

Un consol: Serrat i molts altres m¨²sics i cantants de les ribes del mar psicotitzat han tornat a gravar Mediterr¨¢neo. Segur que tamb¨¦ ¨¦s una de les can?ons de la seva vida per a molts dels agents que tant el custodien.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF