Tancar la Model

La not¨ªcia recent del tancament definitiu de la Model mereix almenys dues consideracions. La primera ¨¦s reflexionar sobre si una ciutat ha d¡¯escombrar tot el que no li agrada cap a les vores: tallers, f¨¤briques, cementiris, presons... Les ciutats tamb¨¦ han de tenir coses crues que no amaguen la seva utilitat, agradi o no. En els darrers temps, els apologetes de l¡¯espai p¨²blic feli?, provinents del nord d¡¯Europa, han divulgat una ciutat europea pensada des de la dist¨¤ncia f¨ªsica i moral del puritanisme. Ens mostren carrers de vianants amb terrasses endre?ades, amb tauletes i para-sols i gent amb bicicletes, que sembla que els fa tenir un aspecte sempre saludable. Al sud, els de la ciutat europea barroca i cat¨°lica, que ¨¦s paradoxalment tamb¨¦ la cultura que coneix el pecat, sabem que les ciutats tenen coses bones i tamb¨¦ coses que no ho s¨®n, per¨° hi vivim.

Si seguim amb aquest proc¨¦s de netejar la ciutat d¡¯all¨° que ens incomoda, acabarem per tenir una ciutat Disney. Les repercussions sobre anar traient les coses enfora (per¨° que segueixen existint) i millorant-ne l¡¯aspecte, les poden veure ara mateix amb el que ha passat amb el Mercat de Sant Antoni i el valor dels pisos i locals del voltant, fet del qual els diaris s¡¯han fet ress¨° recentment. Millorem la ciutat, cosa l¨ªcita, per¨° al mateix temps empitjorem les nostres condicions de vida i expulsem els habitants, i aix¨° ens hauria de fer reflexionar. Tamb¨¦ necessitem presons: la gent tancada a la pres¨®, no ho oblidin, poden ser parents seus en un mal moment. Jo crec que una ciutat amb una pres¨® urbana t¨¦, incl¨²s, un punt did¨¤ctic. Opisso hauria pogut dibuixar una vinyeta amb un pare i un fill i tot passant per davant de la Model, dir: ¡°Si no et port¨¦s b¨¦, un dia pots acabar aqu¨ª engarjolat!¡±...

En qualsevol cas, el que no ajuda gaire a la reflexi¨® ¨¦s presentar demag¨°gicament la desaparici¨® de la Model amb un discurs reivindicatiu i alliberador basat en la repressi¨® franquista, com si la Model fos la criminal Escuela de Mec¨¢nica de la Armada de Buenos Aires. Que a la Model hi va haver detinguts pol¨ªtics ¨¦s evident, per¨° ¨¦rem pocs. Jo mateix vaig ser all¨¤ quasi dos mesos el 1973 i ¨¦rem una minoria aclaparant. I, per cert, en aquest llocs, malgrat que els pesi a alguns, sempre s¡¯apr¨¨n alguna cosa sobre la naturalesa de les persones, alguna m¨¦s que l¡¯apresa fent una tesi doctoral sobre aquesta pres¨®.

La segona consideraci¨®, ja que aquesta decisi¨® sembla estar presa, ¨¦s a qu¨¨ es pot dedicar un edifici aix¨ª i com reutilitzar-lo; veient la planta de l¡¯edifici original, no sembla una banalitat. ?bviament, dono per suposat que es mantindr¨¤ i que caldr¨¤ pensar a quin ¨²s es destina. La m¨¦s radical transformaci¨® de la pres¨® seria, esclar, enderrocar els murs, cosa que ja aportaria un espai de jardins i lleure suficient, com sembla que reclamen els ve?ns. L¡¯altra ¨¦s fer, senzillament, un projecte de finestres. Recordo que aix¨° era el m¨¦s antip¨¤tic de les cel¡¤les: no poder mirar cap a fora era potser el m¨¦s repressiu. Eren altes i amb ampits molt inclinats, i no t¡¯hi podies enfilar.

Enderrocar murs i obrir balcons a les finestres seria prou expl¨ªcit del canvi d¡¯¨²s. A qu¨¨ dedicar un edifici aix¨ª? La meva opini¨® ¨¦s que, si va ser un arquitecte qui va dissenyar aquell edifici, interpretant unes necessitats i requeriments, ha de ser un arquitecte qui determini quines noves necessitats pot satisfer i quines no pot satisfer un edifici com aquest. El re¨²s dels edificis ¨¦s una q¨¹esti¨® inajornable per a la ciutat i, cada cop m¨¦s, el projecte d¡¯arquitectura est¨¤ d¡¯alguna manera lligat a aquesta realitat. El succe?t aquest dies passats amb la torre Agbar dona algunes pistes de la transcend¨¨ncia d¡¯aquest fet i del camp i les dificultats que suposa la reutilitzaci¨® d¡¯un edifici.

Particularment, despr¨¦s d¡¯examinar m¨¦s de mil edificis que han canviat d¡¯¨²s a Barcelona al llarg dels anys, estic bastant inclinat a pensar que la naturalesa d¡¯un edifici ¨¦s la de canviar d¡¯¨²s al llarg del temps. Ara ja no sembla que sigui l¡¯Administraci¨® qui lidera el canvi d¡¯¨²s dels edificis, com fa uns anys enrere ho feia destinant-los a cultura. Ara ¨¦s l¡¯hora de la iniciativa privada, que, almenys a Barcelona, sembla tirar endavant un ambici¨®s proc¨¦s de canvi d¡¯¨²s dels edificis al centre hoteler de la ciutat. La Model podria ser un exemple de reutilitzaci¨® amb sentit de ciutat: es tracta d¡¯un edifici a escala metropolitana i no de barri, i ¨¦s prou transcendent perqu¨¨ sigui la pedra angular d¡¯un pla estrat¨¨gic del re¨²s dels edificis m¨¦s emblem¨¤tics de la ciutat.