¡°En el proc¨¦s independentista trobo a faltar el front intel¡¤lectual, sols hi ha emotivitat¡±

El pare escrivia en secret i no ens ho va deixar veure mai: els seus models eren massa elevats i ell no hi arribava; jo li deixava els meus contes i redaccions, tots sempre en castell¨¤, per all¨¤, per¨° me¡¯ls tornava sense dir res. ¡®T¡¯has deixat aix¨° per all¨¤¡¯, em deia. Curi¨®s, parlant amb la Montserrat Roig, ella i jo f¨¨iem el mateix: buscar l¡¯aprovaci¨® del pare¡±, recorda al menjador de casa seva, entre uns posagots del MoMA de Nova York i una estelada al balc¨®, Isabel-Clara Sim¨® (Alcoi, 1943), l¡¯endem¨¤ d¡¯obtenir el 49¨¨ Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes, tal com fan evident les 40 trucades perdudes nom¨¦s aquest mat¨ª d¡¯un tel¨¨fon m¨°bil que, com el fix, no para.

Pregunta. El car¨¤cter temperamental ve de la mare i el virus de les lletres, del pare mestre?

Resposta. Sobretot de la seva gran biblioteca, en castell¨¤ i franc¨¨s; amb els meus dos germans canvi¨¤vem cromos, i aix¨ª, als 12, ja havia llegit Herman Hesse i em planto a la facultat sabent de P¨ªo Baroja i Faulkner, ins¨°lit per l¡¯¨¨poca, als cinquanta, i per ser dona.

P. I l¡¯escriptura?

R. L¡¯entorn del grup catalanista de Joan Fuster em va portar que, de les redaccions que feia de petita, en castell¨¤, salt¨¦s al catal¨¤ i, als 20 anys, fes un conte amb la llengua amb qu¨¨ penso, amb uns llagrimots... I ja des de llavors, amb aquesta llengua que, si no ets est¨²pid, ja saps sempre que ser¨¤s, en visibilitat, un escriptor de segona... ?s un tema de mercat.

P. Una m¨¦s en l¡¯haver de Fuster, doncs...

R. ?s una ment tan brillant com les m¨¦s brillants d¡¯Europa, per¨° mai ben reconeguda per haver estat encasellat com a gran defensor dels Pa?sos Catalans; gaireb¨¦ no hi ha res d¡¯ell tradu?t en castell¨¤, per exemple. S¨®n les mis¨¨ries intel¡¤lectuals nostres...

P. Quan ha explicat el tancament de la revista Canig¨® (1954-1983), que va fundar el seu marit Xavier Dalf¨® i vost¨¨ va dirigir des de 1972, diu que pleguen per ser ¡°massa radicals¡±. Massa radicals segons qui?

R. Tot i tenir 12.000 subscriptors, Canig¨® va desapar¨¨ixer perqu¨¨ vam ser v¨ªctimes d¡¯una compet¨¨ncia deslleial: el 1983 no reb¨ªem subvencions de ning¨² quan tothom en tenia. Represent¨¤vem la zona m¨¦s avan?ada de l¡¯independentisme. ?rem molt inc¨°modes per als que manaven.

P. Pel pujolisme?

¡°La literatura catalana s¡¯ha professionalitzat molt, cert, per¨° nom¨¦s s¡¯ha potenciat el vessant comercial¡±

R. Mitjan?ant Banca Catalana, Jordi Pujol va estar posant-hi diners. Al cap d¡¯un parell d¡¯anys, cap al 1974, ens va cridar al Xavier i a mi i ens va dir que el ca?ador (ell) s¡¯havia cansat de jugar amb els conillets (nosaltres), i que la cap?alera era seva si compt¨¤vem tota la publicitat i els diners posats. Li vam dir que no estava en venda i ens respongu¨¦ que ens enfonsaria; no ho va aconseguir llavors. Als vuitanta vam anar a veure Maria Aur¨¨lia Capmany, regidora de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona, per¨° ja es veia que no tenia la clau de la caixa; i tamb¨¦ Max Cahner, conseller de Cultura, i aquest ens va dir: ¡°Sou massa radicals¡±. Vam preferir morir amb dignitat i tancar.

P. L¡¯episodi no reflecteix que bona part de la burgesia catalana no estava, i no est¨¤, per la independ¨¨ncia?

R. ?s evident que hi ha bona part de la burgesia catalana que no la vol; una burgesia hist¨°ricament molt covarda i timorata i colonitzada... Ll¨¤stima que ja no quedin un Pere Quart ni un Ovidi Montllor per retratar-la; potser algun humorista de paper... Ara b¨¦, hi ha una altra part que ha vist les manifestacions d¡¯aquests anys i ha fet c¨¤lculs. De totes maneres, avui, fer un refer¨¨ndum em fa por.

P. Por?

R. S¨ª, de perdre¡¯l. ?s molt possible: l¡¯Estat t¨¦ un gran aparell medi¨¤tic, el ridiculitzaran, els seus no s¡¯hi presentaran, diran que no val. A m¨¦s, pactat amb l¡¯Estat no podr¨¤ ser, i si ¨¦s aix¨ª, ser¨¤ un altre 9-N, que va servir de poc i no es va guanyar, malgrat ser un invent nostre. Estic, primer, per fer la ruptura parlament¨¤ria i despr¨¦s, el refer¨¨ndum: la via Kosovo. Espanya ha fet del Parlament una cosa de fireta, nom¨¦s va faltar la sent¨¨ncia del Constitucional, que, per cert, si es compara amb el Decret de Nova Planta, ¨¦s coincident en els tres grans eixos d¡¯atac: llengua, jurisprud¨¨ncia i diners. Com a govern, Espanya ¨¦s el meu enemic; com a ciutadana i com a ve?ns, de cap manera.</CS>

P. Per¨° el proc¨¦s no el pilota aquesta burgesia, amb el PDeCAT?

R. El protagonisme no el t¨¦ ni la burgesia ni la classe obrera, sin¨® que est¨¤ sent una classe mitjana, avui no tan ampla ni activa per la crisi. Per¨° el que trobo m¨¦s a faltar ¨¦s el front cultural, no veig la classe intel¡¤lectual capdavantera, com ha passat sempre a la Hist¨°ria: els que donen les primeres idees i consignes... Parafrasejant Fuster, crec que ara ens calen menys banderes, menys visques i menys himnes: el que cal ¨¦s pensar, i jo veig massa inutilitat i massa poca reflexi¨®.

P. Qu¨¨ els passa, als intel¡¤lectuals?

R. No ho s¨¦. Com ¨¦s que no ens hem coordinat per fer un front com¨² per la independ¨¨ncia? Una part d¡¯ells, com Albert Boadella o els de l¡¯entorn de Ciutadans, s¡¯han convertit en cipaios, actuen amb voluntat de colonitzats, se senten espanyols; val, per¨° la resta est¨¤ a veure-les venir. El paper de ser el corpus te¨°ric d¡¯una revoluci¨® com aquesta no l¡¯estem assumint com a col¡¤lectiu.

P. Per qu¨¨?

R. Una part important dels mandarins culturals catalans no estan per la labor perqu¨¨ se senten espanyols i estan molt vinculats a grups medi¨¤tics contraris al proc¨¦s. Potser els espanta la cosa. El resultat ¨¦s que necessitem teoria i no la tenim, ens belluguem nom¨¦s amb actes de pura emotivitat i ens cal un corpus ideol¨°gic que no s¨¦ veure.

P. Va dir l¡¯altre dia que vost¨¨ ha ¡°estimat bojament els Pa?sos Catalans¡± i que no s¡¯havia sentit corresposta... Per¨°, existeixen els Pa?sos Catalans?

R. S¨ª, la llengua unifica. A m¨¦s, Val¨¨ncia i les Illes estan canviant r¨¤pidament: la caiguda del PP hi ha ajudat molt; el corredor del Mediterrani tamb¨¦ hi ajudaria si es fes, perqu¨¨ a la burgesia li cal i ho sap... I darrere d¡¯aix¨°...

P. Un predecessor del seu Premi d¡¯Honor, Raimon, va dir que la independ¨¨ncia de Catalunya faria mal al Pa¨ªs Valenci¨¤ en fer cr¨¦ixer l¡¯anticatalanisme...

R. No n¡¯estic tan segura: fa dos mesos, a Alacant van fer una fira del llibre exclusivament en valenci¨¤ i a la pla?a Major, davant l¡¯Ajuntament. Fa quatre anys era impensable... No, no faria tant mal; aix¨° s¨ª: caldria fer una confederaci¨®, als Pa?sos Catalans, Barcelona no pot ser la capital de Val¨¨ncia.

P. La seva postura i sinceritat pol¨ªtica l¡¯ha perjudicada com a escriptora?

R. Sens dubte. Estic vetada en la majoria de tert¨²lies i mitjans importants. No ho s¨¦, soc dona, valenciana i molesto; no he estat mai massa reconeguda: que si el meu estil ¨¦s per a tietes, nom¨¦s per a dones... S¡¯han dit coses dures, que tinc per aqu¨ª guardades...

P. L¡¯admiraci¨® per la Lost Generation li ve pel gust de petita per Faulkner? Qu¨¨ hi busca?

R. La capacitat de crear atmosferes, que ¨¦s de les coses que m¨¦s costa, tot i que jo sempre he procurat que a la meva obra hi hagi una tesi, una idea, despr¨¦s embolcallada per una hist¨°ria.

P. Des d¡¯octubre ¨¦s degana de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes. Qu¨¨ passa al sector que, malgrat 40 anys d¡¯escola en catal¨¤, la cosa no millora gaire?

R. Doncs que la literatura catalana s¡¯ha professionalitzat i industrialitzat molt, s¨ª, per¨° en lloc que aix¨° serv¨ªs de palanca per aixecar el nivell, nom¨¦s s¡¯ha potenciat el vessant comercial i la majoria del que es fa s¨®n llibres comercials, d¡¯aquests que enganxin, en diuen... El trist ¨¦s que s¡¯ha creat un nou mercat, i la prova ¨¦s que editors i escriptors en castell¨¤ ho han vist i tamb¨¦ volen ser tradu?ts en catal¨¤, produint-se coses xocants com que en catal¨¤ tenim entre els m¨¦s venuts llibres tradu?ts del castell¨¤... I en canvi no hem sabut crear un p¨²blic per a gent com Juli¨¤ de J¨°dar o Miquel de Palol, a qui la seva agent, Carme Balcells, quan va escriure El jard¨ª dels set crepuscles, li va dir quan li coment¨¤ que no es venia: ¡°A qui¨¦n se le ocurre escribir una buena novela en catal¨¢n¡±. Per¨° soc optimista, surt gent bona: Benessiu, Baixauli, Vilaplana...

P. Tots valencians, em cita...

R. Al Principat n¡¯hi ha molts m¨¦s, per¨° vist des de Val¨¨ncia ¨¦s important, perqu¨¨ vam estar bastantes generacions sense novel¡¤listes, malgrat els esfor?os de Fuster i de Joan Francesc Mira, que fins i tot es deia que n¡¯arreglaven...