La meva nit ¨¦s suau

No vaig ser mai noct¨¤mbul. No hi ha glamur, ni gestes, ni festins en les meves nits. Snif. Associada a perills de tota mena (a casa, per referir-se a alg¨² que anava desencaminat, es deia, fins i tot: ¡°Aquest cerca la nit pels armaris¡±), amb la nit no puc tampoc mistificar el meu curr¨ªculum. Amb saber que l'episodi m¨¦s canalla passa per una escena pr¨°pia de vodevil (ja ho sabeu: com¨¨dia lleugera i grollera, d'infidelitats i cal?otets i pit i cuixa) a l¡¯estil Josep Santpere al Teatre Apolo del 1915, est¨¤ tot dit.

Vegem-ho. Escena primera. Tardor del 1987, com a m¨¤xim: som quatre o cinc que estem fent la mili i el nostre cap de la colla bromista s'obstina a conv¨¨ncer la bella meretriu del final de la Rambla que s¨®c una esp¨¨cie d¡¯Oliver Twist itali¨¤ (hi juga a favor que va vociferant el meu cognom allargant l'ela, per passar m¨¦s vergonya) i que, ni que nom¨¦s fos per caritat cristiana hauria de fer la seva feina gratis amb mi. Absurd. No recordo b¨¦ si durant la per a la meva eterna i surrealista negociaci¨® va arribar a parlar una mica d'un forfet per a tota la nit amb tots si hi accedia i si jo vaig balbucejar, pat¨¨tic, alguna cosa en la llengua de Dant. Tinc m¨¦s aviat la infausta nebulosa que mostrava la mateixa cara llarga que Buster Keaton havia de posar per contracte fins i tot fora de les pel¡¤l¨ªcules i que ¨¦s la que llueix al jard¨ª d¡¯estiu de l¡¯Hotel Ritz de Barcelona en foto del 1930¡­ No s¨¦ si explicar el final: ¨¦s en el mateix lloc hores despr¨¦s, a l'alba, esperant la noia, que ens havia citat quan acab¨¦s la seva jornada. En va, esclar. Millor, perqu¨¨ jo hauria sortit corrent. En qualsevol cas, ca?adors de la nit burlats.

Va ser, doncs, una nit circular, com les voltes que feien els empolainats assistents al Liceu pel Sal¨® dels Miralls als entreactes, ritual de pa¨®. Es barregen a la rebotiga de la mem¨°ria un punt de sordidesa amb una llibertat infinita, un nu integral en un local del Paral¡¤lel o potser en el cabaret flamenc de Villa Rosa, a l¡¯Arc del Teatre, davant del sempre discret prost¨ªbul de Madame Petit, p¨¤l¡¤lides belleses totes davant la noia dels cabells a lo gar?on i polseres als seus llargs bra?os o la prometedora esquena de la seva companya de taula al Hollywood, tamb¨¦ al Paral¡¤lel, disposades a fer-me consumir a la taula i a continuar l'amistat en deixar el local... La nit em confon.

Visc la nocturnitat, com altres cap¨ªtols de la meva vida, per delegaci¨®, pel que em cedeixen els llibres. I aix¨ª ha passat amb Santpere, Keaton, el Liceu, Madame Petit, les joves del Hollywood¡­ S¨®n imatges de l'¨¤lbum Barcelona nocturna (Efad¨®s / Ajuntament de Barcelona), fotografies d'una ¨¨poca desapareguda, que se m'han creuat amb les viv¨¨ncies. No ¨¦s un llibre: ¨¦s una tela d'aranya visual, droga d'una nost¨¤lgia impossible injectada pel periodista i cronista de la ciutat Llu¨ªs Permanyer. Creix aix¨ª el prestatge d'indispensables de les meves guies cr¨¤pules: Nits de Barcelona, de Josep Maria Planes; La ciutat dels caf¨¨s, de Paco Villar, i Barcelona nit, del fot¨°graf Kim Manresa. Hi ha altres nits, esclar, per¨° estan en aquestes.

Per l'ull prec¨ªs i la ploma exacta de Permanyer revisito La Criolla del 1925, la zona m¨¦s canalla del Barri Xino, amb els seus lladregots, atracadors i transvestits en primer pla, local en qu¨¨ no recordava haver ja entrat en llegir Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Potser va ser all¨¤ on em vaig assabentar que Joan Antoni G¨¹ell, el comte de G¨¹ell, havia liquidat el deute que el futur dictador Primo de Rivera havia contret amb la ruleta, una molt semblant a la que es veia, el 1911, al flamant Casino de l¡¯Arrabassada, all¨¤ on mai va haver-hi una habitaci¨® reservada pels que es volien su?cidar despr¨¦s d'haver-ho perdut tot. A qui s¨ª que crec que vaig veure perdre-ho tot va ser a Josep Giron¨¨s, aquell 1 de desembre del 1934 a l¡¯Olympia, la sala de circ m¨¦s moderna d'Europa, amb capacitat per 6.000 persones, plena per al seu combat amb el campi¨® nord-americ¨¤ Freddie Miller; est¨¤ assegut en el seu rac¨®, amb els seus assistents, somrients: el Crack de Gr¨¤cia el tenia grogui en el quart assalt, per¨° en el seg¨¹ent se li va escapar un cop baix i el van desqualificar.

Potser va ser la meva tia la que em va dir que havia arribat a comptar fins a cinc Rolls-Royce aparcats davant de la fastuosa Casa Llibre, on avui hi ha l¡¯hotel Avenida Palace. No s¨¦ recon¨¨ixer-la entre les parelles d'etiqueta i de vint-i-un bot¨® del ball dels marquesos d'Alella, celebrat el 1905 a la Maison Dor¨¦e: un esc¨¤ndol, em va explicar ella o Permanyer, perqu¨¨ era la primera vegada que a Barcelona les dones sortien a ballar de nit en un local p¨²blic, problema de consci¨¨ncia que van solucionar sota l'argument que l'espai, com que era llogat pels marquesos, equivalia a un annex de casa seva¡­

Tampoc recordo si vaig practicar en el tap¨ªs verd d'algunes de les m¨¦s de 20 taules dels billars Novedades o Alhambra de l'Eixample. O si vaig trepitjar la terrassa del Caf¨¦ Espa?ol, la m¨¦s gran del Paral¡¤lel i d'Europa. O va ser un local de Nou de la Rambla o el bar Zurich, o tots dos, que van descobrir el 18 de juliol del 1936 que no tenien persianes per abaixar: no havien tancat mai fins llavors, servicials amb els noct¨¤mbuls. Si que s¨¦ que una vista en blanc i negre de la Barcelona i el port nocturn des del balc¨® de Miramar em retrotreu a l'escena segona del vodevil de la meva vida de tom¨¤quet (a casa anomenaven aix¨ª als que sortien de nit). Tardor del 1982: estic aparcat en el vessant de Montju?c, gaireb¨¦ en cua, com d¡¯altres, immers en car¨ªcies diverses, vidres entelats, propera la promesa d'una mica m¨¦s, alg¨² frega els vidres des de fora i fa un forat amb la m¨¤ per mirar. Est¨¤ gemegant? Des del seient de darrere, salto a l¡¯estil cascadeur al volant i arrenco derrapant com puc¡­

De tota la Barcelona nocturna, em quedo amb els quioscos que poblaven la Rambla. Un cop dit que ¨¦s el carrer m¨¦s bonic del m¨®n, Andr¨¦ Maurois o Georges Arnaud afirmen que el millor s¨®n aquests llocs, atape?ts de premsa internacional i pornografia, s¨ª, per¨° tamb¨¦ amb llibres de poesia, ci¨¨ncia, assaig, literatura¡­ Avui hi ha imants de nevera, torrons i presumptes gelats italians. La meva nit ¨¦s suau, de paper.