Pintar sense pintura

No ¨¦s metapintura, per¨° gaireb¨¦. Les obres recents de Jordi Alcaraz (Calella, 1963) tenen molt d¡¯autorepresentaci¨®, ja que els elements, materials i fins i tot t¨ªtols que utilitza aquest subtil i suggeridor creador potencien la idea d¡¯obra d¡¯art, malgrat que si hi ha alguna cosa que caracteritza les quaranta obres que presenta en l¡¯exposici¨® ¡°Esborrad¨ªs¡± al Museu Can Framis de Barcelona (fins a l¡¯11 de juny) ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia de pintura. Els seus marcs, moltes vegades idea primig¨¨nia de l¡¯obra, s¨®n contundents, molts antics, altres creats pel mateix artista. El cristall manipulat (en aquest cas metacrilat) t¨¦ un paper actiu dins de l¡¯obra. Res de superf¨ªcies planes que protegeixen olis o aquarel¡¤les; gaireb¨¦ tots estan foradats, s¡¯ondulen cap a l¡¯interior o s¡¯enrosquen cap a fora i acaben sent part de la mat¨¨ria per crear.

I com a element de color, nom¨¦s tinta negra que taca el marc, el llen? i el paper o elements com els llibres que tant li agrada usar a Alcaraz en aquestes obres que es mouen entre l¡¯expressionisme mat¨¨ric el minimalisme.

¡°Llegeixo m¨¦s que miro quadres de pintura i en canvi s¨®c incapa? d¡¯escriure i de parlar de les meves coses¡±, assenyala l¡¯artista, sobri, en efecte, en paraules, durant la presentaci¨® dels seus ¨²ltims treballs, despr¨¦s d¡¯estar absent a Barcelona quatre anys, potser per la seva atape?da agenda internacional. Als Estats Units, It¨¤lia, Fran?a, Eslov¨¨nia, B¨¨lgica i Alemanya, han vist les seves ¨²ltimes obres. Ara prepara la seva participaci¨® (en diverses galeries) a Arco, d¡¯aqu¨ª a un mes. ¡°L¡¯exposici¨® ¨¦s una biblioteca d¡¯errors, tots els quadres que podria fer i tots els que no podria, queden aqu¨ª guardats; redu?ts a tinta¡±, explica.

¡®Petit llibre er¨°tic¡¯, a l¡¯esquerra i ¡®Sense t¨ªtol¡¯, dues obres de Jordi Alcaraz realitzades el 2016.

Les obres d¡¯Alcaraz, creades, moltes d¡¯elles, mitjan?ant processos violents: els forats del cartr¨® es produeixen despr¨¦s de llan?ar pedres i els del metacrilat aplicant foc, tenen, tamb¨¦, molt de sensual, per la seva estranya delicadesa. Com Hist¨°ria de la pintura: a penes el material pl¨¤stic deformat en una de les seves cantonades emmarcat en negre; Autoretrat, un oval retallat que simula un rostre en el metacrilat sobre el fons de cartr¨®; Partitura, uns filferros que semblen voltejats per l¡¯aire units a l¡¯element transparent o Idees de pintura, una obra en la qual l¡¯element pl¨¤stic s¡¯ha convertit en petites cavitats en les quals la tinta dipositada s¡¯ha escapat deixant unes petites regueres, fines com fulles d¡¯espases.

En algunes de les seves creacions l¡¯artista, que ha estat gravador i escultor, ha col¡¤locat miralls amagats per il¡¤lustrar ¡°un di¨¤leg interior¡±, com a Hist¨°ria de la pintura, que parla de ¡°totes les pintures figuratives possibles¡±, ja que l¡¯espectador es reflecteix en ella, m¨ªnimament distorsionat per la pel¡¤l¨ªcula del metacrilat, per la qual cosa n¡¯acaba formant, sense voler.

A Alcaraz li agraden els llibres antics, fins i tot centenaris, que utilitza com un objecte per crear que manipula (una altra vegada) o mostra com si fossin objectes religiosos i sagrats emmarcats; com a Llibre de rellotgeria, Llibre de preg¨¤ries o Petit llibre er¨°tic, o coberts per una enorme taca de tinta que sembla estar l¨ªquida i fresca com a Desaparici¨® d¡¯una novel¡¤la, o a Projecte per a un exercici de desaparici¨®, en els quals les lletres semblen haver-se dilu?t per passar a formar part de l¡¯enorme taca de tinta que s¡¯ha colat per l¡¯orifici del llibre.