Independ¨¨ncia individual
Sembla que hem entrat en una fase nova i m¨¦s esot¨¨rica del proc¨¦s sobiranista. La independ¨¨ncia ja no es proclama des de la pla?a de Sant Jaume sin¨® des del menjador de casa
En la vig¨ªlia de la recent Confer¨¨ncia de Presidents Auton¨°mics un dels dos absents, el catal¨¤ Carles Puigdemont, que havia menyspreat la invitaci¨® de Mariano Rajoy considerant ¡°inservible¡± la reuni¨®, se¡¯n va anar al prestigi¨®s Teatre Romea de Barcelona a fer els seus primers passos en l'art del soliloqui. La utilitat ¨¦s sempre relativa, per¨° no sembla que una confer¨¨ncia en un teatre davant un grapat d'incondicionals pugui considerar-se l'acte m¨¦s ¨²til des del punt de vista d'un president de la Generalitat, precisament perqu¨¨ ho ¨¦s ¨Co hauria de ser-ho¨C de la generalitat dels catalans i no d'una de les seves particularitats, tampoc de la independentista. En nom¨¦s dos dies Puigdemont ha deixat clar quin ¨¦s el seu criteri d'utilitat.
La principal novetat de la confer¨¨ncia de Puigdemont, per¨°, va ser el sorprenent anunci que la independ¨¨ncia ja ¨¦s un fet: ¡°Ja estem sent independents¡±. D¡¯aquesta manera, el president es va treure un nou conill de l¡¯inesgotable barret del proc¨¦s: la declaraci¨® individual d'independ¨¨ncia" (DII), un nou concepte que engrosseix la ja d'abans fecunda i abstrusa neollengua processal sobiranista. De la DUI (declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia) vam retrocedir al RUI (refer¨¨ndum unilateral d¡¯independ¨¨ncia) i ara saltem a la DII. El concepte t¨¦ la seva subst¨¤ncia. Puigdemont es refereix a una s¨¨rie de decisions individuals preses per ciutadans de Catalunya que, unides, sembla que estan donant com a resultat en la pr¨¤ctica la secessi¨® de Catalunya.
Pedag¨°gic, el mateix Puigdemont va explicar que ell, per exemple, ja havia fet la seva pr¨°pia DII ¡°no anant a la Confer¨¨ncia de Presidents¡±. El problema ¨¦s que Puigdemont sembla oblidar que ell no ¨¦s un ciutad¨¤ qualsevol, motiu pel qual les seves declaracions individuals d'independ¨¨ncia no seran mai en relaci¨® amb la resta d'Espanya, sin¨® amb el conjunt dels catalans, o almenys amb m¨¦s de la meitat de nosaltres, i, per tant, amb la instituci¨® que ell encarna: la Generalitat.
En qualsevol cas, hem entrat en una nova fase del proc¨¦s sobiranista, m¨¦s esot¨¨rica per dir-ho d¡¯alguna manera. Ara, el proc¨¦s es fa ¡°en la intimitat¡± (Puigdemont dixit). La cosa es va sofisticant. La independ¨¨ncia ja no es proclama des del balc¨® de la pla?a Sant Jaume, sin¨® des del menjador de casa; la llei m¨¦s important de la legislatura per Junts pel S¨ª i la CUP est¨¤ feta, per¨° no es debat al Parlament sin¨® que continua en un calaix ¡°tancat i barrat¡± (Jordi Turull dixit), i al president de la Generalitat no li sembla ¨²til defensar els interessos del conjunt dels catalans davant la resta dels presidents auton¨°mics, per¨° s¨ª foguejar-se com a actor de teatre davant els seus fidels.
Partint del principi kanti¨¤ de l'autonomia de la voluntat, cal suposar que cada ciutad¨¤ catal¨¤ pot fer tantes DII com vulgui o pugui al llarg del dia, per¨° de les paraules de Puigdemont es despr¨¨n que nom¨¦s s¨®n v¨¤lides les declaracions que afavoreixin la causa separatista. A m¨¦s d'explicar la seva pr¨°pia DII, Puigdemont va posar com a exemple l'actitud del ciutad¨¤ que ¡°diu prou i decideix revisar la seva idea de la relaci¨® entre Catalunya i Espanya¡±, i aqu¨ª s'acaba la independ¨¨ncia individual dels catalans segons Puigdemont. Si, pel que sigui, un ciutad¨¤ de Catalunya n¡¯est¨¤ fart i diu prou a moltes altres coses que al seu judici no funcionen a Catalunya per¨° que no tenen res a veure amb la relaci¨® entre Catalunya i la resta d'Espanya, sembla que aix¨° no ¨¦s una DII sin¨® la declaraci¨® d¡¯¡°un dels corifeus que t¨¦ l¡¯Estat a Catalunya¡±, per dir-ho tamb¨¦ en paraules del Molt Honorable en el seu cameo al Romea. Aquest ¨¦s el seu restrictiu concepte de l'autodeterminaci¨® individual, que en definitiva coincideix amb la seva interpretaci¨® de l'autodeterminaci¨® col¡¤lectiva, que tendeix a expulsar de la catalanitat els no independentistes.
En moments d'agitaci¨® com els que vivim a Catalunya les paraules solen ser-ne les primeres v¨ªctimes, i prova d'aix¨° ¨¦s la utilitzaci¨® que fan els partits sobiranistes del concepte d'autodeterminaci¨®, l'aplicaci¨® de la qual en els pobles, promulgada pel president Wilson en els seus c¨¨lebres Catorze Punts (1918), nom¨¦s ¨¦s plausible en contextos colonials o d'ocupaci¨® estrangera.
Els nacionalistes deformen fins a reduir a l'absurd un concepte, el del dret a l'autodeterminaci¨®, que en el fons nom¨¦s ¨¦s aplicable a la unitat humana b¨¤sica, l'individu, que pot leg¨ªtimament reclamar per a si mateix llibertat d'acci¨® i conducta amb l'¨²nica excepci¨® de respectar els drets dels seus iguals i estar disposat a limitar el seu dret a la llibertat en virtut de l'igual dret del seu semblant.
Ignacio Mart¨ªn Blanco ¨¦s periodista i polit¨°leg.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.