La dignitat i els pressupostos

Quan el comunisme era un esper¨® per construir els estats de benestar en l'Europa continental democr¨¤tica, s'ironitzava que la difer¨¨ncia entre la dreta i l'esquerra es plasmava en les pel¡¤l¨ªcules programades als canals de televisi¨® p¨²blics, els ¨²nics llavors realment existents. Com m¨¦s liberalitat, governava l'esquerra; com menys, la dreta, sempre preocupada per les ¨¤nimes esgarriades. Llavors, el denominador com¨² de socialdem¨°crates i democristians era la defensa dels assoliments socials. Per convicci¨® o per por. Eren temps en qu¨¨, per a l'esquerra dura, la cogesti¨® era sospitosa d'actuar com a parany saduceu per integrar els obrers en el capitalisme. I en qu¨¨ es debatia si la sanitat era un simple instrument per reparar la m¨¤ d'obra d'avariada.

Des de la caiguda del mur de Berl¨ªn, la cogesti¨® ha passat a ser una utopia, perqu¨¨ el que ¨¦s habitual en el mercat de treball ¨¦s que es contracti per dies, o per hores, com el capell¨¤ basc de l'obra de Jacques Deval ¨CEl comprador de horas¨C, que redimeix prostitutes a temps parcial perqu¨¨ resin el rosari. I qu¨¨ es pot dir de la sanitat: la reparaci¨® de la m¨¤ d'obra s'ha convertit en un b¨¦ esc¨¤s. Ara s¡¯estilen els passadissos de la urg¨¨ncies plens a vessar. Per no parlar d'aquest ex¨¨rcit de reserva de m¨¤ d'obra que, m¨¦s que desocupaci¨® estructural, suposa una condemna permanent a la condici¨® de precariat, tal com explica Zygmunt Bauman.

Ara, quan tot assoliment social ¨¦s tan capritxosament l¨ªquid com el preu del megawatt/hora, ¨¦s normal que les Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social (ECAS) s'ocupin, es preocupin i redoblin els seus esfor?os per al que ¨¦s immediat. Tota petita conquesta ¨¦s benvinguda i, per aix¨°, seria d'agrair que s'engeguessin el 40% de les 273 mesures d'emerg¨¨ncia que el Parlament va aprovar que desenvoluparia urgentment el mar? del 2016, quan es va donar el vistiplau a una resoluci¨® per blindar els drets que poguessin resultar afectats ¨Ccom ha succe?t¨C per decisions de les institucions de l¡¯Estat.

Llavors no s¡¯hi va poder fer res, segons explicacions del Govern, a causa de la pr¨°rroga pressupost¨¤ria. Despr¨¦s de Nadal, hem conegut que la crisi ¨Centesa, esclar, com a oportunitat¨C ha perm¨¨s que l¡¯1% de la societat amb m¨¦s patrimoni d'Espanya augmenti la seva porci¨® del past¨ªs de riquesa del 16,87% al 20,23% entre el 2011 i el 2014. Estaria b¨¦ contagiar-se d'aquest esperit emprenedor perqu¨¨ els comptes de la Generalitat del 2017 siguin una oportunitat social.

Els pressupostos per a aquest any, per¨°, no porten a aquest cam¨ª, malgrat que s'han convertit en la clau de volta que, pel que sembla, ho sost¨¦ tot: el refer¨¨ndum necessita els comptes per al 2017; les inversions socials, tamb¨¦¡­ De sobte, els pressupostos auton¨°mics ¨Ctal com estan¨C s¨®n la panacea social en el cam¨ª cap a la independ¨¨ncia i estendard de la ¡°dignitat¡± de la majoria que governa aquest pa¨ªs, d'acord amb el terme emprat pel mateix president, Carles Puigdemont. Si no s'aproven els pressupostos, ¡°per dignitat¡± no hi ha refer¨¨ndum. De vegades tot sembla un trist i indigne esquer per seguir governant, perqu¨¨ des del ple de la pobresa del mar? de l'any passat ni tan sols s'han posat a treballar de deb¨° les taules que havien de fer el seguiment de les mesures aprovades: ni la de la pobresa energ¨¨tica, ni la de l'habitatge, ni la de la inf¨¤ncia, ni la de ciutadania i immigraci¨®, segons la Taula d¡¯Entitats del Tercer Sector. I en els pressupostos, la veritat ¨¦s que s'ha malgastat l'oportunitat de revisar a fons el sistema fiscal, tal com sol¡¤liciten les entitats socials, i de plasmar mesures de xoc.

?s evident que la praxi pol¨ªtica actua com a efica? dissolvent de fronteres entre dreta i esquerra quan exerceixen el poder. Per¨° ara, al contrari del que succe?a abans de la caiguda del Mur, el que era un dret consolidat s'ha convertit en utopia. La riquesa es concentra en menys mans que mai i no hi ha ni un bri de sentiment de culpa ni prop¨°sit d'esmena respecte a les responsabilitats en les retallades i en la crisi. El 51% dels contractes de treball que es van tancar l'any passat a Espanya no requereixen qualificaci¨®, per¨° parlar de renda b¨¤sica continua sent un tab¨². Mals temps per pal¡¤liar els efectes nocius que colpegen les baules m¨¦s febles.