El canvi clim¨¤tic amena?a de causar 2.500 morts cada any

M¨¦s calor i m¨¦s sequeres, la pujada del nivell del mar i la regressi¨® de les platges s¨®n els principals efectes del canvi clim¨¤tic que Catalunya haur¨¤ d'afrontar en les pr¨°ximes d¨¨cades. Aquestes s¨®n algunes de les conclusions del Tercer informe sobre canvi clim¨¤tic a Catalunya, presentat aquest dilluns a Barcelona. El text, de 624 p¨¤gines i elaborat per 141 experts d'universitats i centres de recerca, alerta que l'increment de les temperatures pot disparar les morts per onades de calor anuals: de les 300 actuals, es passaria a 2.500 el 2050 a Catalunya. La gent gran i les persones amb patologies cr¨°niques pr¨¨vies s¨®n les persones amb m¨¦s risc.

Segons l'informe, a Catalunya la temperatura mitjana ha augmentat 1,55 graus des del 1950. Aquest escenari empitjorar¨¤ durant les pr¨°ximes d¨¨cades, quan s'espera que pugi almenys 1,4 graus abans del 2050. A aix¨° cal sumar-hi l'augment de la contaminaci¨® atmosf¨¨rica, que s'agreujar¨¤ amb les altes temperatures i que en l'actualitat s'estima que provoca 3.500 morts prematures per afectacions cada any.

El coordinador cient¨ªfic de l'estudi, Javier Mart¨ªn Vide, assenyala que tots els escenaris clim¨¤tics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor, les nits tropicals (per sobre dels 20 graus) i que aquests ¨²ltims anys s'han comen?at a detectar nits en qu¨¨ ja no es baixa de 25?C.

¡°Ja no ¨¦s possible el negacionisme¡±, va assenyalar durant la presentaci¨® el president de l'Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), Joandom¨¨nec Ros, que va acusar les persones que defensen que no existeix el canvi clim¨¤tic d'actuar de mala fe o per ¡°interessos espuris¡±. Tamb¨¦ van acompanyar Vide en la presentaci¨® de l'informe el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transpar¨¨ncia, Ra¨¹l Romeva, i el de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Segons Vide, l'augment generalitzat de les temperatures, el despla?ament i canvis en la durada de les estacions tamb¨¦ tindran conseq¨¹¨¨ncies en els atacs d'asma i les al¡¤l¨¨rgies ¡ªactualment entre un 20% i un 25% de la poblaci¨® pateix algun tipus d'al¡¤l¨¨rgia¡ª. Tamb¨¦ augmentar¨¤ el risc potencial de tenir malalties tropicals, com el dengue, la mal¨¤ria o el chikungunya, que se sumarien a altres malalties transmeses per l'empitjorament de la qualitat de l'aigua, un problema agreujat per la sequera. De cara al 2100, segons el mateix informe, Catalunya pot haver perdut fins a un 13% els seus recursos h¨ªdrics. Aix¨° provocar¨¤ que les sequeres meteorol¨°giques, hidrol¨°giques i agr¨ªcoles siguin m¨¦s severes, factor que augmentar¨¤ el perill d'incendis, que l'estudi relaciona amb l'augment de morts per ¡°problemes cardiopulmonars¡±.

El turisme, en perill

Com a solucions, l'equip d'experts destaca la necessitat de fomentar estils de vida saludables, millorar l'efici¨¨ncia energ¨¨tica dels edificis i reduir les desigualtats econ¨°miques.

Els sectors estrat¨¨gics m¨¦s importants tamb¨¦ poden ser v¨ªctimes d'aquests efectes, com, per exemple, el turisme: ¡°La disminuci¨® erosiva de les platges catalanes, a m¨¦s de la forta pressi¨® de la demanda recreativa, en fan perillar la perdurabilitat¡±, asseguren els experts, que preveuen que el 2100 el 21% de les platges requeriran actuacions addicionals de manteniment.

La qualitat de les platges no ser¨¤ el principal inconvenient. Catalunya tamb¨¦ haur¨¤ de garantir la disponibilitat de l'aigua per rebre els milions de viatgers que cada any la visiten. La darrera temporada tur¨ªstica va ser un exemple perfecte d'aquesta tesi, quan les zones amb risc de sequera van ser precisament les m¨¦s visitades i ajuntaments com el del Port de la Selva (Alt Empord¨¤) es van veure obligats a prohibir l'¨²s de l'aigua que no fos estrictament dom¨¨stic.

No obstant aix¨°, ¨¦s l'agricultura de sec¨¤ ¨Cque representa el percentatge m¨¦s important del s¨°l agr¨ªcola catal¨¤¨C la que es pot veure m¨¦s afectada i, per tant, caldr¨¤ prendre mesures m¨¦s dr¨¤stiques. Els experts preveuen que per mantenir les funcions productives els agricultors hauran d'escollir les esp¨¨cies i varietats m¨¦s resistents a l'aridesa i canviar les seves t¨¨cniques de cultiu, prioritzant la rotaci¨® de cultius i el guaret.

Segons Romeva, m¨¦s enll¨¤ de l'exhaustivitat, ambici¨® i rigor del text, ¨¦s important que l'informe sigui ¨²til, pr¨¤ctic i que vinculi diferents actors: ¡°Ens hem de preparar i, sobretot, donar resposta de manera col¡¤lectiva i de forma important des de les institucions¡±, va sostenir. Per a Rull, el canvi clim¨¤tic ¡°no ¨¦s una pol¨ªtica d'un Govern, sin¨® d'un pa¨ªs¡±, perqu¨¨ ¨¦s un ¡°problema en maj¨²scules que interpel¡¤la tothom i s'ha d'acompanyar amb un programa concret¡±.?