L¡¯educaci¨® ling¨¹¨ªstica

Uns pares novells busquen llar d¡¯infants per a la seva criatura. T¨¦ pocs mesos, la mare ha tornat a la feina fa poc i el menut ha d¡¯anar a l¡¯escola bressol. S¡¯interessen per totes les que tenen a prop de casa, p¨²bliques i privades, i finalment es decideixen per una que ofereix classes d¡¯angl¨¨s. Es veu que cada setmana hi va una persona expressament per cantar-los can?ons en aquesta llengua, i fins i tot els menuts de dos anys, els m¨¦s grans del centre, arriben a dir coses com yellow i red. Finalment, aquestes expectatives els fan decidir-se.

Destaca avui la quantitat de materials i llibres al mercat sobre la crian?a dels fills. D¡¯un temps cap aqu¨ª, els manuals sobre com educar com cal les criatures s¡¯han fet un lloc a les lleixes de les llibreries, als mitjans de comunicaci¨® es reprodueixen els espais dedicats a la mat¨¨ria i es defineixen aut¨¨ntics b¨¤ndols sobre la millor metodologia per educar els fills. Els pares il¡¤lusionats amb la hip¨°tesi que el seu menut acabi dient yellow als dos anys possiblement tenen algun manual d¡¯aquests, des de l¡¯embar¨¤s i tot, sobre com fer que els nens dormin, juguin o vagin de ventre; qualsevol m¨¨tode acaba essent v¨¤lid davant l¡¯abisme de prendre decisions pr¨°pies i cometre algun error.

A ning¨², per¨°, se li acut d¡¯aconsellar els pares sobre com educar ling¨¹¨ªsticament els fills. I el t¨°pic dels nens que s¨®n com esponges fa empassar molts disbarats. Creure que un nen d¡¯un o dos anys, pel fet d¡¯estar sotm¨¨s a un cert est¨ªmul setmanal en una llengua estranya, ¨¦s capa? d¡¯interioritzar alguna cosa d¡¯aquesta llengua m¨¦s enll¨¤ d¡¯unes paraules soltes, ¨¦s el m¨¦s semblant a una superstici¨®, i m¨¦s com fan en algunes acad¨¨mies, en qu¨¨ se sotmet a aquest est¨ªmul preco? no pas canalla petita, sin¨® les mares gestants. Tu et poses uns ced¨¦s mentre gestes i fas ioga i sortir¨¤ declamant Shakespeare...

Hi ha, per tant, un enorme buit sobre la millor metodologia per educar els nens en el terreny ling¨¹¨ªstic, cosa gens irrellevant tenint en compte que la facultat del llenguatge ens acompanya tota la vida. S¨ª que hi ha estudis te¨°rics, per¨° aquests estudis no arriben ni a les llibreries ni a les consultes dels pediatres, que podrien ser els primers d¡¯aconsellar en aquesta l¨ªnia. A cap pediatra, per exemple, que est¨¤ tan avesat a aconsellar sobre alimentaci¨®, ter¨¤pia del son o massatges per als c¨°lics, li passa pel cap d¡¯aconsellar als pares si han de transmetre la seva llengua o no, o quan s¡¯ha d¡¯introduir una segona o tercer llengua, o si ¨¦s realment imprescindible que els pares novells parlin als nadons d¡¯aquelles maneres tan estranyes. I potser no estaria malament que ho fessin.

De la mateixa manera, tampoc s¡¯intenten explotar els aut¨¨ntics avantatges del biling¨¹isme vinculant-lo a les lleng¨¹es de la nova immigraci¨®. El biling¨¹isme de naixen?a, a trav¨¦s de la llengua dels pares (cadasc¨² amb la seva llengua) o de la dels pares (la mateixa) en combinaci¨® amb la llengua de l¡¯entorn, ¨¦s un capital cognitiu i cultural fenomenal, per¨° curiosament mai s¡¯ha instat els nouvinguts que, essent precisament ells els que disposen d¡¯aquest bagatge, se¡¯n serveixin per potenciar les capacitats dels fills. S¨ª que sentirem la claca de Societat Civil Catalana defensant el biling¨¹isme catal¨¤-castell¨¤ en uns termes semblants, per¨° mai se¡¯ls acudir¨¤ d¡¯animar els parlants de w¨°lof, manding o panjabi a seguir parlant les seves lleng¨¹es, per exemple amb l¡¯argument que aix¨ª s¡¯endarrereix el deteriorament cognitiu, tal com diuen. Per¨° no, ¨¦s clar, en el seu discurs la pluralitat ling¨¹¨ªstica no oficial no existeix.

Si els avantatges de l¡¯aprenentatge primerenc de m¨¦s d¡¯una llengua s¨®n tan bons, per qu¨¨ no s¡¯esperona els pares i mares immigrants a mantenir les seves lleng¨¹es, i en canvi sembla que els animem a abandonar-les per la llengua d¡¯acollida? Els pares aut¨°ctons presumint davant dels cunyats de les quatre paraules en angl¨¨s que sap dir el fillet, i els pares immigrants abandonant tot un idioma sencer.