Com s¡¯aprenen les lleng¨¹es?

Twitter t¨¦ de bo que, de vegades, t¡¯arriben comentaris que l¡¯encerten de ple, evidentment al costat d¡¯altres que fas ben fet d¡¯ometre. Arran de l¡¯article de la setmana passada (¡°L¡¯educaci¨® ling¨¹¨ªstica¡±), em va arribar un apunt de la Paula (@ruetern) que lamentava que un servidor, de manera maldestra ¡ªaix¨° ho dic jo, no pas ella¡ª, barrejava conceptes, tot englobant-los dins el mateix discurs i provant d¡¯engalzar-los en una sola tesi coherent. I tenia tota la ra¨®: mentre mirava de defensar la necessitat de construir uns principis al voltant de l¡¯educaci¨® ling¨¹¨ªstica, passava de l¡¯aprenentatge a l¡¯adquisici¨® de les lleng¨¹es sense soluci¨® de continu?tat.

?s bo aclarir conceptes perqu¨¨ ¨¦s al darrere d¡¯aquesta confusi¨® que es basteixen els t¨°pics sobre l¡¯aprenentatge d¡¯idiomes en els nens amb la coartada que s¨®n com esponges. L¡¯adquisici¨® d¡¯una llengua ¨¦s un proc¨¦s ¡ªdiguem-ne¡ª natural que es desenvolupa per dos mecanismes (un dels dos, o tots dos alhora): la interacci¨®, que es dona entre el nen i l¡¯entorn familiar immediat (els pares i germans, sobretot); i l¡¯exposici¨®, que es produeix a trav¨¦s del contacte amb el medi (primera escolaritzaci¨®, mitjans de comunicaci¨®), i que permet, per exemple, que els fills de pares estrangers que viuen a Catalunya i que mantenen la seva llengua per interacci¨®, tamb¨¦ acabin parlant catal¨¤ i castell¨¤. Aquest proc¨¦s d¡¯adquisici¨®, que ¨¦s especialment productiu abans de la pubertat, necessita poca formalitat, poc desplegament de recursos acad¨¨mics i, poc o molt, t¨¦ un desenvolupament espontani.

Al costat d¡¯aquest proc¨¦s d¡¯adquisici¨® d¡¯una llengua hi ha tamb¨¦ l¡¯aprenentatge. En aquest cas, no hi ha una edat especialment cr¨ªtica, i qualsevol persona es pot posar a estudiar qualsevol llengua en qualsevol moment. Ning¨², doncs, pot dir que ha fet tard en l¡¯estudi d¡¯una llengua estrangera, i dependr¨¤ de la seva const¨¤ncia i inter¨¨s que acabi essent-hi competent. De fet, les escoles i acad¨¨mies d¡¯idiomes s¨®n plenes d¡¯adults que fan progressos a partir de m¨¨todes que, aquest cop s¨ª, necessiten l¡¯aplicaci¨® d¡¯una certa formalitat i una disciplina. S¨®n doncs dos sistemes diferenciats per al coneixement d¡¯una llengua afegida.

El problema el tindrem quan pretenguem aplicar els processos propis de l¡¯aprenentatge d¡¯una llengua a l¡¯edat i el desenvolupament d¡¯individus (els nens) que no tenen l¡¯edat per aprendre una llengua, sin¨® per adquirir-la. En primer lloc, perqu¨¨ no es pot aplicar als nens petits el grau de formalitat i disciplina que se sol¡¤licita als adults per a l¡¯estudi dels idiomes; i en segon lloc, perqu¨¨ ¨¦s molt discutible que l¡¯exposici¨® que es proporciona a un determinat est¨ªmul en una segona llengua sigui suficient per assegurar el proc¨¦s d¡¯adquisici¨®, que ¨¦s el que pertoca per a l¡¯edat madurativa del nen. M¨¦s aviat no. Si l¡¯est¨ªmul que es dona a un nen petit en una llengua estranya es limita a unes hores a la setmana, el volum d¡¯aprenentatges assimilat ser¨¤ ¨ªnfim i, molt probablement, est¨¨ril.

No tota l¡¯aportaci¨® en una segona llengua ¨¦s debades, ¨¦s clar. El nen de tres anys que vagi a fer angl¨¨s a una acad¨¨mia segurament tindr¨¤ un nivell superior a l¡¯angl¨¨s que lluiran la resta de companys d¡¯escola, per¨° possiblement aquests, a una edat m¨¦s madura (per exemple els deu anys), es posaran a l¡¯altura del primer si comencen les classes a l¡¯acad¨¨mia llavors. El salt endavant en l¡¯aprenentatge d¡¯una llengua estrangera (per exemple en el domini de totes les compet¨¨ncies, o en la flu?desa) no es produeix gr¨¤cies al seguiment d¡¯uns cursos reglats m¨¦s o menys din¨¤mics o motivadors, sin¨® a processos accelerats en l¡¯adolesc¨¨ncia i l¡¯edat adulta, per exemple fent immersi¨® ling¨¹¨ªstica en cursos intensius.

?s clar que es pot consolidar l¡¯aprenentatge d¡¯una segona (o tercera) llengua si l¡¯exposici¨® a l¡¯est¨ªmul ¨¦s abundant, un aspecte que demana la participaci¨® tant del sistema escolar, amb la impartici¨® de mat¨¨ries en altres lleng¨¹es, com de l¡¯audiovisual, amb l¡¯emissi¨® de pel¡¤l¨ªcules i s¨¨ries en versi¨® original. Unes mesures, per¨°, que reclamen d¡¯una planificaci¨® ling¨¹¨ªstica i educativa que superi la l¨°gica local del biling¨¹isme catal¨¤-castell¨¤ i que estigui disposada a cedir espai p¨²blic per a l¡¯entrada d¡¯altres lleng¨¹es.