Signes en la foscor

Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953) ¨¦s un poeta de llarg recorregut i escassetat de t¨ªtols: sis en tres d¨¨cades i mitja. Els seus poemes semblen el resultat d¡¯un llarg proc¨¦s de reflexi¨® sobre el llenguatge po¨¨tic i sobre quines imatges ¨¦s convenient utilitzar avui dia; la dedicaci¨® professional a la did¨¤ctica universit¨¤ria de la llengua i la literatura no deu ser aliena a aquesta administraci¨® lenta de l¡¯activitat creativa. L¡¯opci¨® escollida ¨¦s un l¨¨xic senzill, amb un ¨²s molt contingut de conceptes abstractes; una m¨¨trica gaireb¨¦ imperceptible, i un to col¡¤loquial, per¨° directe, fins i tot imperatiu. La seva ars poetica podria estar condensada en aquest breu epigrama: ¡°El final del poema. / El tret del ca?ador / que desperta les feres¡±. La major part de les vegades, donada la brevetat dels textos, el final no es fa esperar gaire, i ben aviat se sent el tret que ens hauria de transportar a una dimensi¨® presidida per la perplexitat i la reflexi¨® sobre q¨¹estions profundes. Un exemple d¡¯¨²ltim vers detonant ¨¦s: ¡°Fer de la vida una lli?¨® d¡¯est¨¨tica¡±; pertany a un dels millors poemes d¡¯aquest llibre, Els ¨¦ssers llibres, que resumeix la impot¨¨ncia de la criatura davant el pas del temps, tot evocant els conjurats que memoritzen llibres en la novel¡¤la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.

Seria demanar massa que hi hagu¨¦s una lli?¨® d¡¯est¨¨tica, sistem¨¤tica i acabada, per¨° s¨ª que s¡¯hi pot trobar una aproximaci¨® a la realitat a partir d¡¯una mirada, per dir-ho aix¨ª, negativa. Segons alguns fil¨°sofs i m¨ªstics, davant la impossibilitat d¡¯afirmar res sobre D¨¦u, o sobre l¡¯¨¦sser, i un cop reconeguda la nostra insufici¨¨ncia, donades les limitacions del llenguatge i de l¡¯experi¨¨ncia humana, nom¨¦s ens queda la via negativa, que consisteix a aproximar-s¡¯hi parlant no del que ¨¦s sin¨® del que no ¨¦s. D¡¯aqu¨ª el punt de partida de Teories del no: ¡°Nom¨¦s el que no saps ¨¦s veritat¡±. En algun llibre anterior Sanahuja enfocava la mirada a la condici¨® humana des del l¨ªmit de la mort o fingint el punt de vista d¡¯un animal; en aquest, hi ha m¨¦s contenci¨®, per¨° el judici continua essent dr¨¤stic: ¡°Pengem d¡¯una liana, / entre l¡¯arbre del seny / i el del dolor¡±.

Sovint els concursos, m¨¦s que el llibre concret pel qual es concedeix el premi, premien la traject¨°ria de l¡¯autor. Aix¨° pot explicar en part per qu¨¨ el premi dels Jocs Florals de Barcelona 2016 ha recaigut en un conjunt de poemes que, d¡¯una banda, ¨¦s for?a breu ¡ªno es pot dir que no tingui una ¡°extensi¨® similar a la d¡¯un llibre convencional de poesia¡±, com estableixen les bases, per¨° se situa en la banda baixa¡ª, i d¡¯una altra, t¨¦ les caracter¨ªstiques necess¨¤ries per satisfer nom¨¦s un gust minoritari. Tamb¨¦ pot haver-hi influ?t la consideraci¨® que, si el guanyador fos alg¨² amb una manera d¡¯escriure di¨¤fana i apta per a tots els p¨²blics, si vehicul¨¦s en els seus versos algun missatge d¡¯inter¨¨s social que meresqu¨¦s algun titular de premsa, encara que la qualitat liter¨¤ria fos indiscutible, l¡¯aspecte pol¨¨mic passaria a un primer terme, i tractant-se d¡¯un premi literari concedit per l¡¯Ajuntament de Barcelona, qui m¨¦s qui menys hi voldria veure alguna intromissi¨® pol¨ªtica; segurament, despr¨¦s de l¡¯afer de la par¨°dia del parenostre de Dolors Miquel, s¡¯ha preferit oferir un perfil baix. Tanmateix, no ¨¦s un llibre prescindible ni, com diu el pr¨°leg, ofereix nom¨¦s ¡°un senzill programa d¡¯acceptaci¨® de la vida tal com raja¡±; per sort, ¨¦s m¨¦s que aix¨°, i presenta passatges d¡¯una rara intensitat, com quan defineix la bellesa com ¡°un ram de signes que il¡¤lumina la foscor d¡¯una caverna¡±.