¡®Un coup de tresd¨¦¡¯

Quant triga un artista ¡ªsuficientment bo¡ª a convertir-se en un artista d¡¯¨¨xit? Quantes ressenyes cr¨ªtiques, exposicions i biennals ha d¡¯acumular en el seu expedient per ser reconegut com a tal? Quan mor o en quin moment es d¨®na per liquidat el seu treball? En l¡¯art s¨®n moltes i variades les formes de convertir-se en papallona: penjar-se amb una corda en el propi estudi (Gorky), estampar-se contra un arbre a dos-cents per hora en un descapotable (Pollock, David Smith) o tallar-se les venes ofegat en alcohol (Rothko). Tamb¨¦ s¡¯accepta l¡¯escriptura d¡¯un manifest. El Llegat de Jackson Pollock (1958) ¨¦s un text revolucionari que va convertir Allan Kaprow en enterramorts de l¡¯expressionisme abstracte. En ell, l¡¯inventor del happening sentencia a mort la pintura sobre bastidor i escriu: ¡°L¡¯artista ha d¡¯utilitzar les subst¨¤ncies concretes de la visi¨®, el so, els moviments, la gent, les olors, el tacte... l¡¯atzar. Qualsevol objecte constitueix un material nou per a l¡¯art: la pintura, les cadires, el menjar, els llums, el fum, l¡¯aigua, uns mitjons vells, un gos...¡±.

Resulta sorprenent el poder premonitori d¡¯aquest assaig. Els entorns o environments, els assemblages, les performances i la m¨²sica silenciosa van ser extensions directes d¡¯aquella pintura d¡¯esquitxades i deliris. A aix¨° es va sumar l¡¯abolici¨® de la barrera que separava els executants (artistes) del p¨²blic. En el nou teatre de l¡¯art no cabia distingir entre decorat, accessoris i vestuari, ni tan sols entre persones i objectes. El mercat ja no importava, tampoc les parets del museu. Nom¨¦s Mallarm¨¦ i l¡¯entorn. La pintura havia de renovar-se o morir.

Febrer del 2017. El treball de Mart¨ª Guix¨¦ (Barcelona, 1964) porta m¨¦s enll¨¤ les actituds art¨ªstiques que esdevenen formes, parafrasejant el t¨ªtol d¡¯aquella m¨ªtica exposici¨® de Harald Szeemann a la Kunsthalle de Berna, When Attitudes Become Form (1969). Des del 2012, Guix¨¦ s¡¯autoproclama ex-designer. El seu ¨²ltim treball ¨¦s una ¡°no-exposici¨®¡± a la Galer¨ªa H20, que celebra els vint anys de la invenci¨® del seu SPAMT (?s Pa amb Tom¨¤quet), redisseny del tradicional pa amb tom¨¤quet, considerat la pedra rosetta del moviment Food Design. Cal recordar que, per elaborar aquest plat, el comensal ha d¡¯utilitzar les spamt tools, instruments que permeten adquirir els tom¨¤quets amb el di¨¤metre adequat, un ganivet de tall circular i un altre per tallar el pa, i una cullereta per buidar el tom¨¤quet. En definitiva, per poder invertir els termes i preparar-se un ¡°tom¨¤quet amb pa¡±.

La versi¨® actualitzada d¡¯aquest aliment ¨¦s el DS20Y17 (Digital SPAMT 2017, 20 years, 17 minutes) i consisteix en un pa amb tom¨¤quet comestible reconstru?t amb una m¨¤quina impressora 3D (!). A la galeria s¡¯exhibeixen els materials necessaris en el proc¨¦s fins a arribar a la del¨ªcia tresd¨¦, ¡°diverses teories, dues ficcions, m¨²ltiples fets hist¨°rics¡± i, finalment, la impressora que materialitzar¨¤ el bol alimentari. Com a complement, es pot visitar l¡¯Ex-Designer Bar (Enten?a, 3), que Guix¨¦ va crear el 2015 amb la seva companya Inga Kn?lke, un local de microproducci¨® amb mobiliari fet amb PLA (material gris fet amb mid¨® de blat de moro) i una barra on se serveixen aliments impresos amb aquesta t¨¨cnica en recipients i gots transl¨²cids (adaptats per al seu ¨²s gastron¨°mic). El local recorda la botiga que Claes Oldenburg va crear als anys seixanta, The Street (El Carrer), un escenari improvisat on acumulava siluetes confeccionades a base d¡¯escombraries cremades i trossos de materials trobats al carrer. Aquests trastos es podien adquirir mitjan?ant una moneda: la Ray-Gun. M¨¦s endavant, aquest pioner del Pop Art portaria una versi¨® m¨¦s neta de la seva botiga a la galeria Reuben de Nova York. El seu ¨²ltim pas va ser convertir-la en una botiga aut¨¨ntica amb prestatgeries plenes de flagrants r¨¨pliques d¡¯aliments frescos o diminutes llaminadures: patates, hamburgueses i pastissos tous, embotits i neules de gelats sobredimensionats i maldestrament pintats en colors cridaners.

Guix¨¦ supera aquest model en plantejar una microproducci¨® no artesanal d¡¯estil internacional. L¡¯estatut del nou objecte de consum descansa en la seva reproductibilitat, per¨° a difer¨¨ncia del treball d¡¯Oldenburg, cada r¨¨plica acaba etiquetada com exdisseny comestible i no com a objecte de luxe.