Jutges i periodistes

La just¨ªcia espanyola ha aconseguit una gesta memorable. Amb la tenacitat que els caracteritza, els jutges patris han aconseguit que moltes de les seves actuacions es percebin com arbitr¨¤ries. Sabem que hi ha seccions de la Policia que poden elaborar i filtrar informes falsos, coneixem les ¨ªntimes relacions entre partits i cossos i forces de seguretat i veiem actuacions judicials amb una revolada medi¨¤tica tan poc casual que pensar que existeix complicitat ¨¦s el m¨¦s normal del m¨®n.

Hi ha ¨¤mbits com el de les normes, les lleis i les regles, que suporten poques excepcions. La p¨¨rdua de credibilitat dels qui en viuen afecta el sistema de manera letal. La frase gastada de no posar la m¨¤ al foc per ning¨², tan aplicada per a pol¨ªtics, avui tamb¨¦ afecta jutges i fiscals. Veiem c¨¤meres en les actuacions judicials, comprovem coincid¨¨ncies reiterades en calendaris processals i constatem una vegada rere una altra que hi ha detencions i posades en llibertat que s¨®n tan r¨¤pides com sorprenents.

La just¨ªcia espanyola ha arribat a normalitzar la sospita sobre les seves actuacions, ha creat una atmosfera en la qual la sensaci¨® de prevaricaci¨® ¨¦s permanent. Arribar a aquest punt no ¨¦s gens f¨¤cil, cal mantenir una const¨¤ncia digna d¡¯encomi. Cal portar endavant casos com el del Yak-42 i mantenir en bona forma institucions tan polititzades com el Tribunal Constitucional.

Els desplegaments espectaculars i les posades en llibertat massives s¡¯acaben percebent com l¡¯operaci¨® escarment, el revers de l¡¯operaci¨® di¨¤leg. Que detinguin divuit persones, per deixar-les anar l¡¯endem¨¤ sense ni tan sols passar per davant del jutge converteix en sospitosa habitual la mateixa just¨ªcia. M¨¦s que a just¨ªcia, sona a c¨¤stig.

Per¨°, esclar, la cosa no acaba aqu¨ª. La just¨ªcia t¨¦ un ress¨° medi¨¤tic que tampoc ajuda que la dona del C¨¨sar sembli honrada. Sixte Cambra i jo ens assemblem com un ou i una castanya per¨°, encara que sigui poc fan seu no puc evitar pensar en l¡¯escena en la qual alg¨² llegeix a la premsa digital que est¨¤ detingut. Abans que succe¨ªs. Hi ha digitals i sectors de la Policia que obren aix¨ª i hi ha premsa seriosa que publica vint not¨ªcies en la mateixa direcci¨® per¨° que despr¨¦s ni tan sols es q¨¹estiona si ha estat utilitzada. Potser avui la seva funci¨® ¨¦s, precisament, ser ¨²til i ser utilitzada. Pot ser que d¡¯aqu¨ª provingui el biaix de les l¨ªnies editorials, que s¡¯acaben confonent amb la selecci¨® de not¨ªcies que es publiquen. La just¨ªcia no ¨¦s l¡¯¨²nica instituci¨® que viu de la seva credibilitat.

De la mateixa manera que avui ja ens ¨¦s impossible creure en la imparcialitat de la just¨ªcia, el pes de les l¨ªnies editorials acaba desvirtuant la paraula dels mitjans. Quan la l¨ªnia editorial coincideix amb una desproporci¨® de not¨ªcies publicades de la seva corda, encara que aquestes siguin certes, no s¡¯est¨¤ expulsant una part del p¨²blic i de la realitat? No ¨¦s premsa per conven?uts?

La just¨ªcia espanyola fa temps que fa el mateix. La descripci¨® que ha fet Antoni Vives de la seva detenci¨® ¨¦s per escoltar-la a la Facultat de Periodisme, al costat de les not¨ªcies publicades. Diguin-me ingenu, per¨° la premsa hauria de ser aqu¨ª per fer de contrap¨¨s, encara que Vives no sigui sant de la seva devoci¨®.

La desproporci¨® i l¡¯animositat del costat que s¡¯escull crea paisatges uniformes, sense contrast ni contrapoder. Obliga blancs i negres que comencen a situar l¡¯opini¨® com a ¨²nic espai de diverg¨¨ncia enfront de la informaci¨®. La barreja de pressions judicials i medi¨¤tiques, l¡¯aparici¨® d¡¯informes falsos, la defensa corporativista que segueixen alguns ministres i la combinaci¨® d¡¯interessos estrat¨¨gics en els c¨¤rrecs de les anomenades portes girat¨°ries fa que el valor de la not¨ªcia es devalu?. Que no es compri el diari, vaja.

Amb tot, em sembla la mar de b¨¦ que els millors i m¨¦s potents focus se centrin en el moviment independentista, per alguna cosa deu ser. Passa que despr¨¦s algunes not¨ªcies com els suposats pagaments dels serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia a les suposades amants de la monarquia queden en la penombra. Millor atacar Irene Rigau que fer un bon seguiment de la sent¨¨ncia de les cl¨¤usules terra. Quin perill, la banqueta del 6-F, comparat amb el de les clavegueres de l¡¯Estat! I quins silencis sobre els bancs, sobre els que de deb¨° desobeeixen l¡¯Estat de dret! La just¨ªcia, aqu¨ª, no ¨¦s cega, ¨¦s alguna cosa pitjor: la just¨ªcia se¡¯ns ha fet periodista.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.