Sense pols ni remol¨ª

Un professor del Baix Vinalop¨® criticava l¡¯altre dia les millores de l¡¯ensenyament en valenci¨¤ (que ¨¦s, com deuen saber, la modalitat valenciana del catal¨¤) que proposa la Conselleria d¡¯Educaci¨® d¡¯aquesta comunitat, i addu?a que el valenci¨¤ a?lla i crea tensi¨®, mentre que el castell¨¤ projecta i integra ¡ªqu¨¨ li pot passar a l¡¯esquizofr¨¨nic que sap els dos idiomes no ho esmenta¡ª. ?s una opini¨® que el grup popular de les Corts Valencianes ha fet seua de seguida, incloent-la en el seu compte oficial de Twitter, cosa que hauria d¡¯estranyar en un partit que, durant els m¨¦s de 20 anys que ens ha governat, ha sostingut que protegia i defensava, dins d¡¯un ordre, la llengua dels valencians amb la major impavidesa. Tamb¨¦ recorda una opini¨® expressada per Carolina Punset (filla del catalanoparlant don Eduardo Punset), quan era portaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes, segons la qual el valenci¨¤ era in¨²til, alde¨¤ i divisiu.

Per aix¨°, davant del m¨¦s m¨ªnim indici que puga deixar d¡¯estar tan a?llat i de ser tan in¨²til, s¡¯alteren d¡¯all¨° m¨¦s. Aquesta mateixa gent ha presenciat, durant m¨¦s de vint anys, com el valenci¨¤ era greument discriminat i pr¨¤cticament silenciat en l¡¯esfera p¨²blica ¡ªtot i que en teoria ¨¦s cooficial¡ª, s¡¯impedia a centenars de milers de pares (tal com sona) d¡¯exercir el seu dret a una escolaritzaci¨® dels fills en l¨ªnies en valenci¨¤, i el seu ¨²s reculava d¡¯una manera tan brutal que l¡¯ha fet passar de majoritari (tal com sona tamb¨¦) a molt minoritari en tres d¨¨cades, ¨¦s a dir, des que hi ha estad¨ªstiques fiables. Mentre passava tot aix¨°, no han dit ni una paraula. Al capdavall, aquest ¨¦s l¡¯equilibri ling¨¹¨ªstic que propugnen. Si el valenci¨¤ no se sent, no crea cap problema, i si es mantenen les condicions perqu¨¨ desaparega, ja es morir¨¤ tot sol, sense pols ni remol¨ª. Una mol¨¨stia menys.

A Catalunya, la gent que t¨¦ la mateixa manera de pensar no sol formular-la amb tanta gosadia. All¨¤ s¨®n partidaris (alguns potser de bona fe) d¡¯un biling¨¹isme estricte, que consisteix a denunciar qualsevol suposada imposici¨® d¡¯aquesta llengua, que no fa tant tamb¨¦ era majorit¨¤ria, i a passar del tot per alt els greus desavantatges que continua patint. Bones fes a banda, el disseny general no pot ser m¨¦s evident: es tracta de defensar un biling¨¹isme nom¨¦s circumscrit als territoris on la situaci¨® del catal¨¤ ¨¦s relativament s¨°lida (mai demanen, per exemple, que la p¨¤gina web del govern espanyol es traduesca a la segona llengua de l¡¯Estat), de mantindre aferrissadament la discriminaci¨® del catal¨¤ on aquesta ja s¡¯ha establert, i de patuitzar-lo al m¨¤xim, i si pot ser erradicar-lo on es puga (com a la franja catalanoparlant de l¡¯Arag¨®). En resum, de crear el m¨¤xim d¡¯obstacles sempre i a tot arreu, per¨° adaptant-los a les diverses circumst¨¤ncies locals. Al Pa¨ªs Valenci¨¤, el catal¨¤ ¨¦s alde¨¤, in¨²til, a?llant i divisiu. L¨°gicament, per tant, qualsevol dret que els valencianoparlants reclamen no pot ser m¨¦s que una usurpaci¨®. Realment, jo no s¨¦ qu¨¨ els ha fet, el catal¨¤, i per qu¨¨ els irrita tant, per¨° ¨¦s evident que ho fa i que no estan disposats a consentir de cap manera, pel b¨¦ de la conviv¨¨ncia general, que la seua indesitjada exist¨¨ncia destorbe gens ni mica la perfecta projecci¨® i integraci¨® a qu¨¨ aspiren, ben a dins del seu propi melic.