La taronja mec¨¤nica

El balan? del primer decenni ¨¦s francament notable: 2 escons a Brussel¡¤les, m¨¦s de 3 milions de vots i 32 diputats al Congr¨¦s, 3 senadors, 93 parlamentaris auton¨°mics (25 dels quals, a Catalunya, on constitueixen el segon grup de l'hemicicle i el primer de l'oposici¨®), m¨¦s de 1.500 regidors¡­ Aquestes xifres, i el fet que Ciutadans hagi escenificat aquestes ¨²ltimes setmanes la seva ¡°refundaci¨®¡±, la seva entrada en la maduresa com a partit d'¨¤mbit estatal, justifiquen unes quantes reflexions sobre la traject¨°ria passada i el rumb futur de la formaci¨® taronja.

Per molt que els seus promotors invoquessin, quan van engegar el projecte, la transpar¨¨ncia i la democr¨¤cia interna en contraposici¨® amb els partits del ¡°r¨¨gim¡±, des del primer dia va ser m¨¦s cert tot el contrari. L'assemblea fundacional (Bellaterra, 2006) es va desenvolupar rigorosament tancada a la premsa, i tampoc en la segona (l'Hospitalet, 2007) els periodistes van poder accedir a la sala de plens. Que entre la tercera (Barcelona, 2011) i la quarta, el cap de setmana passat a Coslada, hagin passat m¨¦s de cinc anys resulta tamb¨¦ significatiu. Com ho ¨¦s que Albert Rivera fos reelegit amb prou feines per 6.874 militants, nom¨¦s un ter? del cens i una xifra irris¨°ria per a un l¨ªder que aspira a la Moncloa, per¨° tamb¨¦ a liderar la ¡°renovaci¨®¡± del sistema pol¨ªtic espanyol.

I ¨¦s que el protagonisme de les bases ha estat sempre una entel¨¨quia a C¡¯s, ni m¨¦s ni menys que al PP o al PSOE. De l'elit intel¡¤lectual que, fins al 2006, havia forjat la idea es va passar, amb prou feines cristal¡¤litzada organitzativament aquella, a una nova elit de quadres i alliberats que aviat van confirmar la ¡°llei de ferro de l'oligarquia partid¨¤ria¡± del polit¨°leg Robert Michels. Quan, aquests dies, s'ha subratllat que Rivera surt de la recent assemblea amb un control absolut sobre el partit, conv¨¦ afegir que no ¨¦s cap novetat: el t¨¦ des del 2009, despr¨¦s de la convulsi¨® ocasionada per la seva estranya coalici¨® europea amb els ultres de Libertas.

Els mitjans s'han fet tamb¨¦ un gran ress¨° del debat suscitat per la ren¨²ncia de Ciutadans al referent socialdem¨°crata; per¨°, al meu parer, aquest referent ha estat sempre un miratge. Presentar el partit taronja com ¡°d'esquerres¡±, o ¡°de centreesquerra¡±, era sobretot una pru?ja dels pares fundadors, poc inclinats a admetre que, des dels seus esquerranismes est¨¨tics de joventut, s'havien dretitzat a marxes for?ades. Rivera, exafiliat a les Noves Generacions del PP, no va tenir mai aquests escr¨²pols, i, en tot cas, la realitat es va encarregar aviat de mostrar amb quin altre espai ideologicopol¨ªtic era fronterer i permeable el nou partit: Carina Mej¨ªas va passar del PP a C's; Esperanza Garc¨ªa, Maite Nolla o Margaret Manzano, de C's al PP, etc¨¨tera.

A veure: alg¨² pot creure que si Ciutadans hagu¨¦s estat percebut els seus primers anys com una for?a d'esquerres, o socialdem¨°crata, hauria rebut el suport entusiasta i tal vegada decisiu de Federico Jim¨¦nez Losantos tonant des de Las ma?anas de la COPE? O de tants altres opinadors i mitjans de la dreta hispana m¨¦s recalcitrant? Pel que fa a l'electorat, si el novembre del 2012 o el setembre del 2015 C's va penetrar amb for?a en el ja molt destenyit ¡°cintur¨® vermell¡± barcelon¨ª, ?va ser perqu¨¨ l'antic electorat socialista veia en els ¡°naranjitos¡± ¨Cl'ep¨ªtet ¨¦s de Miquel Iceta¨C un esquerranisme provat, o m¨¦s aviat per la seva contund¨¨ncia i el seu pedigr¨ª antisobiranistes, amb l'avantatge afegit de no suscitar el rebuig que provoca en aquests ambients el PP? No crec que aix¨° canvi? gens ni mica pel fet que ara es declarin nom¨¦s ¡°liberals progressistes¡±.

A Catalunya, el sostre de Ciutadans ¨¦s un altre. Ho mostrava l'entrevista a In¨¦s Arrimadas a EL PA?S del dissabte quan, preguntada sobre per qu¨¨ Ada Colau dona suport al refer¨¨ndum, responia: ¡°Perqu¨¨ el cos l'hi demana¡±. No, benvolguda l¨ªder de l'oposici¨®, ¨¦s perqu¨¨ l'alcaldessa Colau i els seus comuns volen ocupar la centralitat pol¨ªtica, i saben que aix¨° ¨¦s impossible sense oferir una sortida democr¨¤tica a la problem¨¤tica catal¨¤. Per aix¨° l'alcaldessa no dir¨¤ mai que la difer¨¨ncia entre recon¨¨ixer Catalunya com a ¡°nacionalitat¡± o ¡°naci¨®¡± resideix nom¨¦s a treure-li ¡°les ¨²ltimes lletres¡±. Per aix¨° Colau podria arribar a presidir aquest pa¨ªs, i vost¨¨, no.

Pel que fa a Espanya, Ciutadans ara ¨¦s una m¨¤quina dirigida per un pol¨ªtic professional lliure de lligams doctrinals. Veurem de qu¨¨ ¨¦s capa?.