Juan Mars¨¦: ¡°La literatura no t¨¦ res a veure amb les vendes¡±

Juan Mars¨¦ (Barcelona, 1933), premi Cervantes 2008, autor d'?ltimas tardes con Teresa?i premi Planeta 1978 per La muchacha de las bragas de oro, va protagonitzar el 2005 una de les pol¨¨miques m¨¦s sonades en la hist¨°ria dels premis comercials a Espanya quan va dimitir com a jurat del guard¨® m¨¦s dotat despr¨¦s del Nobel (601.000 euros) despr¨¦s de declarar sobre les obres presentades a concurs: "El nivell de qualitat mitjana d'aquest any no nom¨¦s ¨¦s baix, ¨¦s subterrani¡±. En aquesta breu entrevista recorda aquella experi¨¨ncia i se suma al debat de Babelia sobre el paper dels premis comercials literaris a Espanya.

PREGUNTA. El 2005 va dimitir com a jurat del premi Planeta. Com va ser el proc¨¦s que el va portar a prendre la decisi¨®?

RESPOSTA. L'experi¨¨ncia viscuda l'any 2004 com a membre del jurat va ser molt negativa, molt frustrant. Despr¨¦s d'haver-me d'empassar la decisi¨® d'aquell any, una novel¡¤la de la senyoreta Luc¨ªa Etxebarria vergonyosament buida i elogiada per gaireb¨¦ tothom, davant de l'actitud servil del jurat em vaig plantejar dimitir. No nom¨¦s per la novel¡¤la en si, que no era pitjor que altres igualment distingides, sin¨® per la sospitosa obstinaci¨® del jurat a atorgar-li m¨¨rits que no tenia i a premiar-la per aquests m¨¨rits. No obstant aix¨°, vaig pensar que potser tot es podria arreglar i vaig decidir esperar a veure com es presentava el premi de l'any seg¨¹ent. I l'any seg¨¹ent tot es va presentar igual, amb una altra novel¡¤la candidata a premi que era tan cursi i pesada com l'anterior.

A l'octubre, poc abans de la decisi¨® del jurat, vaig sol¡¤licitar una reuni¨® amb Jos¨¦ Manuel Lara, president del grup Planeta, i amb el secretari del jurat, Manuel Lombardero, i els vaig exposar les raons per les quals volia dimitir. No em sentia c¨°mode, no volia fer el paperot de cara a la galeria ni de cr¨ªtic exquisit. Millor deixar-ho. Era l'octubre. El primer que em va demanar Lara va ser que, tenint en compte la proximitat de la concessi¨® del premi, reserv¨¦s la not¨ªcia de la meva dimissi¨® a la premsa fins a dies despr¨¦s del lliurament, i que per favor assist¨ªs a la festa amb els altres jurats. Li vaig dir a Lara que nom¨¦s seguiria si ell acceptava alguns canvis que afectaven la molesta parafern¨¤lia del premi: primer, que em dispensessin almenys de la par¨°dia de roda de premsa al Palau de la M¨²sica que es convocava dies abans de la concessi¨® del premi, convocat¨°ria que nom¨¦s tenia una finalitat propagandista, incloent-hi el gener¨®s obsequi de l'editorial als periodistes, i en la qual nom¨¦s parlava Carlos Pujol en qualitat de portaveu del jurat per dir any rere any les mateixes mentides obligades. ¡°Els originals rebuts aquest any s¨®n d'un nivell literari alt¨ªssim¡±, anunciava. Jo no tenia cap voluntat de posar en evid¨¨ncia el pobre Pujol, un home discret i intel¡¤ligent, per¨° quan un periodista em va preguntar inesperadament (Lara m'havia dit que en les rodes de premsa pr¨¨vies al premi els periodistes gaireb¨¦ mai preguntaven res, i m'ho va assegurar amb un mig somriure i amb aquesta convicci¨® de qui domina una tropa pr¨¨viament domesticada) pel nivell mitj¨¤, no em va donar la gana de mentir i vaig declarar: ¡°El nivell mitj¨¤ de qualitat d'aquest any no nom¨¦s ¨¦s baix, ¨¦s subterrani¡±.

¡°El temps ¨¦s el que dicta sent¨¨ncia. El que val queda i el que no, no, per molts premis que hagi tingut¡±

En l'¨²ltima reuni¨® amb Lara tamb¨¦ li vaig demanar que el jurat pogu¨¦s disposar no nom¨¦s de les cinc novel¡¤les seleccionades per al premi pel comit¨¨ de lectura, sin¨® d'un llistat de totes les obres presentades, perqu¨¨ al comit¨¨ de lectura que feia la selecci¨®, d'una incompet¨¨ncia escandalosa si s'ha de jutjar pels informes que em van lliurar amb les novel¡¤les, se li podia escapar alguna obra interessant. Aquells textos sobrevaloraven sense cap mena de criteri literari les obres finalistes i predisposaven err¨°niament el jurat. Lara em va prometre que s¨ª. Jo em quedaria formant part del jurat a canvi d'una s¨¨rie de condicions: que per al premi de l'any seg¨¹ent, el 2005, el portaveu no parl¨¦s als mitjans en nom meu i deixar-me dir el que cregu¨¦s convenient sobre les obres presentades, tant en p¨²blic com en privat, i no veure'm obligat a desfilar ni a exhibir-me a la passarel¡¤la i poder votar en blanc, negant el meu vot per a premi a novel¡¤les que s¨®n un insult al jurat, a les expectatives dels altres concursants i al mateix premi. Lara va insistir que el premi Planeta no es podia declarar desert, per¨° va prometre atendre les meves peticions amb vista a la convocat¨°ria de l'any seg¨¹ent. No obstant aix¨°, arribat el moment no va complir cap de les promeses i immediatament despr¨¦s de la concessi¨® del premi, vaig dimitir. Van ser dues experi¨¨ncies nefastes en dos anys, un darrere l'altre, que, a m¨¦s, tenien ben poc o res a veure amb la literatura, ja que em va tocar empassar-me els rid¨ªculs engendres novel¡¤l¨ªstics perpetrats per les senyoretes Luc¨ªa Etxebarria i Maria de la Pau Janer. No em negaran que ja ¨¦s mala sort! Per¨° que consti que no em penedeixo del que vaig fer. Ho tornaria a fer.

P. Existeixen premis honestos?

R. Per descomptat que existeixen premis honestos, i parlo per experi¨¨ncia. He estat jurat del premi La Sonrisa Vertical i del premi Tusquets i puc afirmar que s'atorguen honestament. Per¨° l'experi¨¨ncia m¨¦s lamentable la vaig viure a l'Havana amb el cas Padilla, com a membre del jurat dels Premis de la UNEAC. Hav¨ªem atorgat el premi de poesia a Heberto Padilla, per¨° aquest premi no era ben vist pel r¨¨gim cub¨¤, que ens va demanar anul¡¤lar-lo. Vam tenir diverses discussions amb intel¡¤lectuals i funcionaris cubans, fins i tot una amb Fidel Castro (de nit i en una pista de b¨¤squet on ell s'entrenava) i ens vam negar a retirar el premi. A l'Havana vaig ser testimoni, en relaci¨® amb aquest desgraciat assumpte, d'actituds i declaracions vergonyoses i covardes (per exemple, Nicol¨¢s Guill¨¦n, president de la UNEAC) i altres de nobles i arriscades (Lezama Lima, en un valent discurs). Tota una experi¨¨ncia.

P. Els premis literaris van n¨¦ixer amb l'aspiraci¨® de descobrir nous autors i donar-los temps per escriure. Mantenen aquesta vocaci¨®? L'elevat nombre de premis que es concedeixen a Espanya ha fet que perdin el seu valor?

R. Crec que en la din¨¤mica editorial d'alguns premis, els afanys comercials s'han fet m¨¦s evidents i descarats: els m¨¦s veterans i consagrats, el Nadal i el Planeta, per exemple, no sembla que tinguin cap inter¨¨s a descobrir nous valors, prefereixen no arriscar i premiar autors de la casa, i importa molt poc que la novel¡¤la premiada aporti o no valors literaris. Les editorials que s¨ª que s'arrisquen amb noms nous s¨®n les petites¡­ abans que les engoleixin les grans. La literatura t¨¦ poc a veure amb les vendes i amb els premis obtinguts o no. El temps ¨¦s el que dicta sent¨¨ncia. El que val queda i el que no, no, per m¨¦s premis que hagi obtingut. El fet que hi hagi tant¨ªssims premis literaris a Espanya, un pa¨ªs amb ¨ªndexs de lectura tan baixos i vergonyosos, ¨¦s si m¨¦s no una estranya paradoxa, i per descomptat aquesta abund¨¤ncia de guardons, tan celebrada, no t¨¦ a veure amb la literatura, sin¨® amb el negoci.

P. Editors i experts destaquen que els premis literaris han contribu?t a crear lectors, creu que ¨¦s aix¨ª?

R. No, en vista dels ¨ªndexs de lectura que t¨¦ el pa¨ªs ha estat un frac¨¤s. Hi ha un tipus de lector de premis evident, de modes passatgeres, per¨° funcionaria igual sense premis.

P. Qu¨¨ han suposat els premis en la seva traject¨°ria?

R. En el seu moment van suposar un est¨ªmul, sobretot el primer. En aquest sentit, el premi S¨¦samo de contes, que se'm va concedir quan era un aprenent d'escriptor, quan la meva vocaci¨® encara no era ferma ni clara, va ser el m¨¦s estimulant. El m¨¦s important, el Cervantes, per descomptat, per¨° arriba quan ja no necessites est¨ªmuls.

P. Vost¨¨ ja no es presenta a premis?

R. No. Ara a l'abril sortir¨¤ un llibre de relats, per¨° dubto que m'embarqui en una novel¡¤la llarga.