Juan Mars¨¦, entre el caliu de la mem¨°ria i el f¨¤stic del present

¡°Potser un primer batec, no conscient, est¨¤ en la imatge del meu avi matern fent-me avions de paper amb fulls de diari; per¨° la primera espurna va ser la fotografia de sis adolescents jueus descal?os i esparracats, asseguts a la punta d'una vorera al gueto de Vars¨°via¡±. Aquesta instant¨¤nia va provocar una altra fuetada a la mem¨°ria de Juan Mars¨¦, de la primera postguerra i de quan era nen: ¡°Al carrer Cam¨¨lies, a prop d'on vivia, hi havia un centre d'ajuda social on donaven un got de llet gratis a les criatures; fins all¨¤ baixaven xavals de les barraques del Carmel, descal?os, tinyosos, amb sarna entre els dits de les mans, i crosta als seus caps pelats¡­ Eren unes colles temibles, uns pocavergonyes, per¨° eren ben lliures i jo els envejava aix¨°¡±.

D'aquestes fragments de realitat molt polits acaba de n¨¦ixer Noticias felices en aviones de papel?(Lumen), novel¡¤la breu que ampliar¨¤ l'elenc d'imatges i personatges m¨ªtics de l'autor de Rabos de lagartija?(2000): al Jan Julivert (Un dia volver¨¦), a Teresa Serrat i el Pijoaparte (?ltimes tardes con Teresa) o al Teniente Bravo (que d¨®na nom al llibre de relats) potser s'hi afegeixi la imatge de l'anciana polonesa Hana Pawli, exballarina del Paral¡¤lel, jueva que va fugir del gueto de Vars¨°via com a parella d'un oficial alemany, llan?ant des de la balconada avions de paper (de vegades, tamb¨¦, iogurts i fruita caducada¡­) amb not¨ªcies bones de diaris a la Barcelona dels anys 80. I aix¨° davant la mirada de Bruno, el noi de quinze anys del pis de baix fastiguejat que la seva mare l'envi? a veure qu¨¨ necessita la boja ve?na...

No creo en aix¨° de la novel¡¤la de no-ficci¨® o la ficci¨® real; no ho veig, no m'interessa en absolut... s¨®n modes.

La fotografia ¨¦s la portada d'un llibre que havia de servir de documentaci¨® per a un cap¨ªtol de la novel¡¤la en qu¨¨ treballa Mars¨¦ (¡°ja tinc 100 p¨¤gines bastant acabades d'unes 250¡±) i que ¡°va cr¨¦ixer¡±. Podria semblar que el tema de l'obra ¨¦s la impossibilitat de desfer-se de la mem¨°ria, leitmotiv volgut a la seva traject¨°ria (¡°el male?t agull¨® de la nostra mem¨°ria¡±, escriu), per¨° no va gaire lluny del seu cat¨¤leg: ¡°L'eix ¨¦s l'aprenentatge de la solidaritat i la comprensi¨® en l'aventura del coneixement d'un adolescent ressentit amb el m¨®n dels adults, poruc i desconcertat davant el testimoni espectral d'un passat horrible que perviu en la mem¨°ria ferida d'una anciana¡±, fixa Mars¨¦.

El llibre, amb il¡¤lustracions de Mar¨ªa Hergueta (¡°sempre em costa aquesta translaci¨®: ja em passava en veure els rostres dels personatges il¡¤lustrats de les novel¡¤les de l'oest que jo imaginava diferents en llegir¡±) acaba amb la reproducci¨® de la foto dels nens de Vars¨°via, en el que podria semblar aquest poti-poti realitat-ficci¨® tan vigent en la literatura actual. ¡°Cap llibre meu havia portat una imatge real: per¨° no crec en aix¨° de la novel¡¤la de no-ficci¨® o la ficci¨® real, no ho veig, no m'interessa en absolut; s¨®n modes¡­ La quantitat de fets reals que pot contenir una novel¡¤la meva nom¨¦s m'interessa a mi; una novel¡¤la ha de ser un tot: mentre sigui cre?ble per al lector n'hi ha prou¡±.

S¨®c cada vegada m¨¦s exigent, no em conformo amb la frase que escric¡±

L'incomoda que l'actualitat aparegui a la ficci¨®, per¨° costa no veure a?Noticias felices¡­ alguna co?a o lament sobre els dies actuals: el ¡°pa¨ªs cridaner i malparlat¡± de qu¨¨ es queixa la vella Pawli (¡°Senyora Pauli¡± per als ve?ns), la gent que no vol veure la realitat, (¡°fa vergonya mirar¡±, constata l'anciana), una visi¨® de certa mis¨¨ria, de postguerra allargada que fa pensar en la pobresa d'avui¡­ ¡°El fet conscient i met¨°dic de buscar vincles entre ahir i avui no hi ¨¦s; el que diu Pawli va primer en funci¨® del personatge; si despr¨¦s aconsegueixo que a les meves novel¡¤les hi hagi resson¨¤ncies de la realitat, millor, per¨° primer va la novel¡¤la, la ficci¨®; perqu¨¨ l'actualitat sigui material novel¡¤lesc en mi necessito que passi molt de temps¡±.

Encara que s¨ª, la situaci¨® actual ¨¦s ¡°molt cansada¡±. I aflora en el Mars¨¦ ciutad¨¤. ¡°Estic fins als nassos, saturat; sospito que la imatge que d¨®na Espanya al m¨®n ¨¦s per plorar; el nostre politicastre corrupte de cada dia salta als mitjans, puntual i somrient, alguns amb una ret¨°rica excusat¨°ria tan basta i risible com insultant; d'altres embolicant-se en la bandera en la qual pr¨¨viament s'han pixat, com Jordi Pujol i senyora, encara que s¨®n ovacionats; ¨¦s fant¨¤stic¡­¡±. Per¨° ¡°el pitjor, el m¨¦s desvergonyit¡± diu, quan se'ls sent parlar, ¡°com al president de Extremadura, Monago¡±, ¨¦s comprovar ¡°fins a quin punt s¨®n burros, incompetents, mentiders i buits, d'una insolv¨¨ncia verbal i una imbecilitat ostentosament insultant¡­ ¡®Que un bast babau com aquest ens hagi estafat!¡¯, pensa un; com ens hem de treure de sobre la ximpleria i la insidiosa estupidesa dels nostres dirigents?¡±.

Si Pawli podria ser un personatge a recordar (¡°¨¦s una mica Frankenstein de dones que vaig con¨¨ixer; per exemple, la seva manera de caminar ¨¦s la de la portera que hi havia a casa; crec que es refor?a el realisme d'un personatge si el construeixes de detalls que facin pensar el lector¡±), Mars¨¦ tamb¨¦ creu que ha assassinat un personatge amb molt joc en la figura de Raciocinio, el pare de Bruno que, com molts progenitors de la seva literatura, va i ve per la vida del fill. ¡°?s un irresponsable; ¨¦s un pare que no en sap ni pot ni vol ser-ho¡±. Viu i ha sortit d'una comuna de hippies dels anys 70, amb els quals Mars¨¦, esclar, ironitza, ¡°com qualsevol altre moviment, o creen?a o congregaci¨® o fe salvadora o com s'anomeni el que els unia¡­ Aquells hippies em feien una impressi¨® d'ingenu?tat, d'una bonhomia voluntariosa i perseverant que, tot i aix¨°, no duia enlloc¡­ ¡°No ¨¦s cap referent autobiogr¨¤fic, si b¨¦ no ¨¦s totalment inventat¡±, corre a matisar, potser pensant en la biografia que ha escrit Jos¨¦ Mar¨ªa Cuenca sobre ell i que podria apar¨¨ixer a principis de l'any que ve a Anagrama. ¡°No, no hi haur¨¤ m¨¦s girs dickensians¡±, diu recordant l'episodi de la seva adopci¨® en un taxi. ¡°Detalls sobre la meva fam¨ªlia biol¨°gica que jo mai em vaig preocupar a seguir¡±, tanca.

Ni independentista, ni catalanista, ni espanyolista... queda clar?¡±

Amb ¡°menys verbositat¡±, com ja passava a?Caligraf¨ªa de los sue?os, (¡°concentro m¨¦s l'escriptura: s¨®c cada vegada m¨¦s exigent, no em conformo amb la frase que escric¡±) el jove de Noticias felices¡­ s'acaba inventant el seu pare, o sent fill de si mateix, un altre fil conductor narratiu de l'escriptor; Bruno rebutja el m¨®n dels adults i es nega a alimentar el passat familiar, el lamenta. Mars¨¦ no est¨¤ en aquesta fase: ¡°No se m'acudia rebutjar el passat; em pot estimular o no, per¨° el passat ¨¦s la mat¨¨ria de la qual ens nodrim: per a un escriptor, el passat mai acaba de passar¡±.

Hi ha un cert aire mentolat a l'atape?t despatx del terriblement constipat Mars¨¦. Entre una navalla considerable, un dibuix de Batman d'uns dels seus n¨¦ts, figuretes de Betty Boop, imatges anticlericals, la seva hist¨°rica foto en samarreta de tirants al taller de joieria, un llibre sobre el paper de les dones a la novel¡¤la negra i un paper que reprodueix una cita (¡°La cura ¨¦s l'¨²nica convicci¨® moral de l'escriptor¡±), admet l'escriptor que comenta que per for?a alguns somnis han volat, d'alguna manera com diu el Bruno atacant el seu pare: ¡°Em cago en els somnis que volen¡­¡±. Per for?a. ¡°S¨®c bastant pessimista amb el que est¨¤ passant; el meu somni ¨¦s acabar una novel¡¤la que estigui b¨¦; i segur que el que ja no somio ¨¦s en un bon govern per a aquest pa¨ªs¡±.

Apareix el ¡°franctirador fronterer, la posici¨® id¨°nia de l'escriptor¡± que, diu, ¨¦s l'¨²nica cosa que pot ser qui ¨¦s m¨¦s ¡°un simple narrador i no un intel¡¤lectual que exerceix com a tal¡±. Catalunya-Espanya: sobiranisme, confederaci¨®, independ¨¨ncia? ¡°N'estic fart: un servidor no ¨¦s nacionalista, ni independentista, ni sobiranista, ni espanyolista, ni catalanista, ni baturrista, ni feminista, ni ciclista, ni lampista, ni golfista, ni saxofonista¡­ Queda clar?¡±. I ja m¨¦s literari, es refugia en una variant de la resposta que ofereix Stephen Dedalus al?Retrat de l'artista adolescent de Joyce: ¡°M'est¨¤s parlant de nacionalitat, de sobirania, de llengua, de religi¨®. Doncs b¨¦, aquestes s¨®n les xarxes de les quals estic intentant escapar-me¡±.