En temps de postveritat

No s¨®n bons temps per al periodisme. Qualsevol pot dir una cosa que ¨¦s falsa i, sense comprovar-ne la veracitat, l'afirmaci¨® es va repetint fins a prendre for?a en l'opini¨® p¨²blica com una veritat inatacable. Recordeu que estem en temps de postveritat aquesta paraulota indigna, una simple disfressa de la mentida. Les anomenades xarxes socials s¨®n el mitj¨¤ idoni per contribuir a aquesta confusi¨®. La mala fe, encara m¨¦s. La ignor¨¤ncia general fa la resta. El periodisme d'investigaci¨® ja no consisteix nom¨¦s a buscar afanosament la veritat sin¨® que t¨¦ com a objectiu primordial desmentir la postveritat, ¨¦s a dir, esbrinar les falsedats que es van instal¡¤lant en la mentalitat de la gent com a veritats establertes.

Recordeu la famosa discriminaci¨® de Catalunya a causa d'un c¨¤lcul esbiaixat de les balances fiscals? Era una posveritat que es va transformar, per tocar la fibra emocional, en el fam¨®s ¡°Espanya ens roba¡±. Aquesta falsedat va ser admesa fins que un equip d'economistes competents i honestos, dirigits per ?ngel de la Fuente, van demostrar matem¨¤ticament, de manera incontrovertible, que les xifres constantment repetides a Catalunya, fins i tot pel Govern, eren falses, eren una postveritat.

Despr¨¦s, un rigor¨®s i did¨¤ctic llibre de Josep Borrell i Joan Llorach, Las cuentas y los cuentos de la independencia, va explicar per a un p¨²blic ampli els paranys que amagaven les xifres oficials catalanes amb el resultat que la discriminaci¨® era imagin¨¤ria. Ara ja ning¨² en parla. Els que es van inventar aquella faula, per a la seva vergonya acad¨¨mica, no han rectificat p¨²blicament.

Per¨°, com sabem, tota crisi ¨¦s una ocasi¨®. El Grup de Periodistes Pi i Margall, format per professionals catalans fastiguejats de tanta mentida, duen a terme una gran tasca deontol¨°gica i ¨¨tica en denunciar les mentides del proc¨¦s. Aquesta setmana, sense anar m¨¦s lluny, han dif¨®s que la veterana presentadora de TV3 S¨ªlvia C¨®ppulo va informar que Artur Mas estava sent jutjat per ser el 129¨¨ president de la Generalitat i per preguntar a la gent qu¨¨ volia que fos pol¨ªticament Catalunya, ocultant, amb not¨°ria mala fe, el veritable motiu del judici: la desobedi¨¨ncia a un mandat del Tribunal Constitucional.

?bviament no ¨¦s un cas a?llat. Abans que es pos¨¦s de moda el terme ling¨¹¨ªstic postveritat, molt¨ªssims anys abans, la televisi¨® p¨²blica catalana era un model d'aquestes males pr¨¤ctiques, d'aquesta desinformaci¨® sistem¨¤tica, d'aquest adoctrinament constant. TV3 i Catalunya R¨¤dio han estat durant aquestes d¨¨cades d'autonomia unes subtils, per¨° incessants, m¨¤quines de propaganda pol¨ªtica en mans sempre d'una mateixa ideologia. No es pot explicar la mentalitat dominant avui a Catalunya sense tenir en compte aquest important¨ªssim factor.

Les postveritats, per¨°, arriben tamb¨¦ als pol¨ªtics. En aquests dies, amb motiu del judici oral al qual s'ha sotm¨¨s, podem observar com torna a aixecar cap la figura d¡¯Artur Mas, aspirant segons sembla a dirigir el nou PDeCAT, l'antiga Converg¨¨ncia. Doncs, b¨¦, en una entrevista, naturalment a TV3, Mas s'ha comparat amb l'admirable Rosa Parks, gran lluitadora per la igualtat racial als EUA dels anys cinquanta del segle passat. En una t¨¤cita inculpaci¨®, Mas va dir que la senyora Parks va desobeir una norma que li impedia asseure's a la part de l'autob¨²s reservada als blancs, i a partir d'aqu¨ª van canviar les coses en aquell pa¨ªs pel que fa a la igualtat racial.

Aix¨°, en part, ¨¦s cert. Ho vaig explicar amb un cert detall, fa anys, en una article dedicat a l'historiador Gabriel Jackson (La Vanguardia, 13-XI-2008). No obstant aix¨°, en la part que no ¨¦s certa trobem el que interessa a Mas per basar la comparaci¨®: la desobedi¨¨ncia a una norma. Rosa Parks va incomplir una norma que estava en desacord amb la Constituci¨®, tal com havia estat interpretada un any abans pel Tribunal Suprem dels EUA en la famosa sent¨¨ncia Brown contra el Consell d¡¯Educaci¨® (Board of Education) del 1954, i va reclamar davant un jutge, que li va donar la ra¨®. Parks no va practicar la desobedi¨¨ncia civil, sin¨® que va reclamar els seus drets d¡¯acord amb la llei en la interpretaci¨® constitucional que havien declarat els jutges.

A Mas se¡¯l jutja, precisament, pel contrari: per desobeir una resoluci¨® del Tribunal Constitucional. Est¨¤ sotm¨¨s a un proc¨¦s amb totes les garanties i ja veurem quin ser¨¤ el veredicte del tribunal catal¨¤. ?s cansat, amics del Grup de Periodistes Pi i Margall, per¨° la vostra tasca ¨¦s avui imprescindible. La veracitat de la informaci¨® ¨¦s una de les principals garanties de la democr¨¤cia.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional