Fontana, la pel¡¤l¨ªcula del segle XX

Josep Fontana i L¨¢zaro (Barcelona, 1931) ¨¦s un dels ciutadans d¡¯honor de la rep¨²blica de les lletres, engendrat, alletat i, gaireb¨¦, sepultat (pels bombardejos feixistes) a la llibreria familiar del carrer dels Boters de Ciutat Vella de Barcelona. Fontana ¨¦s una biblioteca ambulant en una triple dimensi¨®: com a lector, editor i escriptor. L¡¯historiador catal¨¤ viu m¨¦s influent en la historiografia espanyola ha passat en aquesta darrera d¨¨cada ¡ªun cop despullat de la t¨²nica i el birret acad¨¨mic¡ª del segle XIX al XX i el XXI, de la hist¨°ria econ¨°mica a la hist¨°ria pol¨ªtica, del manual universitari al relat d¡¯alta divulgaci¨®. Res de nou: segueix el cam¨ª dels seus mestres Jaume Vicens Vives (que va passar de Ferran el Cat¨°lic als Industrials i pol¨ªtics del XIX i l¡¯assaig contundent de Not¨ªcia de Catalunya) i Pierre Vilar, que va passar de la Catalunya dins l¡¯Espanya moderna a La Guerra Civil Espanyola del 1936-1939.

Ara Fontana ens obsequia amb un altre llibre d¡¯Hist¨°ria universal, El siglo de la Revoluci¨®n. Una historia del mundo desde 1914 (Cr¨ªtica), de regust enciclop¨¨dic, on el motor continua sent la lluita de classes, si m¨¦s no, la lluita entre la cobd¨ªcia (els diners no embafen) de l¡¯1% i la vida decent del 99% restant. Un llibre que neix d¡¯una cultura escrita que no deixa de ser, comptat i debatut, un homenatge permanent al seu pare, que als sis anys li va regalar els cinc primers llibres de la seva biblioteca i que, despr¨¦s d¡¯una llarga vida, s¡¯han multiplicat per deu mil, dels quals va fer una donaci¨® generosa de 35.000 a la UPF i 15.000 continuen farcint les parets i les habitacions del seu pis del Poble-sec. El seu pare, de segur, n¡¯estaria ben orgull¨®s.

Pregunta. Recordo de l¡¯¨¨poca d¡¯estudiant un llibre seu de la col¡¤lecci¨® ¡°Ariel quincenal¡±,titulat Cambio econ¨®mico y actitudes pol¨ªticas en la Espa?a del siglo XIX (1981), que lleg¨ªem amb fru?ci¨®. Era marxisme pur, si m¨¦s no el que pens¨¤vem que era el marxisme. El t¨ªtol explicita molt b¨¦ la tesi: ¨¦s l¡¯economia el que determina el canvi pol¨ªtic. Ara sembla que ¨¦s a l¡¯inrev¨¦s, s¨®n els factors pol¨ªtics/ideol¨°gics els fonaments del canvi, no?

Resposta. Jo he sigut un historiador econ¨°mic, per dir-ho d¡¯alguna manera, per raons burocr¨¤tiques. A mi sempre m¡¯ha interessat la visi¨® d¡¯una Hist¨°ria que ho abrac¨¦s tot i, per tant, tamb¨¦ del poder pol¨ªtic. I el que ¨¦s fonamental: nom¨¦s a partir de la pol¨ªtica es pot aspirar a recuperar una din¨¤mica que torni a fer possible els aven?os en la conquesta de la llibertat i la igualtat.

P. Hist¨°ria pol¨ªtica salpebrada de notes culturals i farcida de dades econ¨°miques. Tanmateix, amb abs¨¨ncies prou importants, com les referides a la demografia, el canvi clim¨¤tic, la ci¨¨ncia (tant els canvis tecnol¨°gics com la recerca biom¨¨dica), la religi¨®, el paper de les dones...

Clinton s¡¯associa a la tra?ci¨® de la socialdemocr¨¤cia, compartida amb Blair i Gonz¨¢lez¡±

R. S¨ª, m¡¯interessava subratllar els canvis culturals, principalment despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial i els de la d¨¨cada dels seixanta, que em semblen d¡¯una transcend¨¨ncia extraordin¨¤ria. Del canvi clim¨¤tic i el seu impacte demogr¨¤fic en parlo en els darrers cap¨ªtols, quan faig refer¨¨ncia a l¡¯explosi¨® demogr¨¤fica africana. L¡¯any 2100 Nig¨¨ria tindr¨¤ m¨¦s habitants que Europa i els fluxos migratoris seran inevitables. Les abs¨¨ncies que esmenta hi s¨®n, certament, per¨° jo volia explicar els canvis pol¨ªtics arreu del planeta i, cregui¡¯m, nom¨¦s per fer aix¨° ja em faltava m¨¦s paper. Em vaig plantejar suprimir l¡¯extensa relaci¨® bibliogr¨¤fica, per¨° crec que les afirmacions que feia, algunes de gruixudes, havien d¡¯anar acompanyades del suport bibliogr¨¤fic corresponent. Fins i tot, per a aquells que podrien pensar que aquest ¨¦s un llibre volgudament antiameric¨¤, calia explicitar que el 80% de les fonts utilitzades s¨®n nord-americanes. De fet, en l¡¯estructura del llibre la pres¨¨ncia dels Estats Units ¨¦s abassegadora, amb les presid¨¨ncies nord-americanes com si fossin les ¨¨poques imperials dels emperadors romans.

La contrarevoluci¨® sindical

P. Ara que parla dels presidents nord-americans, en el llibre ¨¦s molt cr¨ªtic amb els presidents dem¨°crates Jimmy Carter (diu que amb la presid¨¨ncia de Carter es va reactivar la Guerra Freda, amb la qual cosa Reagan tan sols va continuar el cam¨ª tra?at pel seu antecessor) i Bill Clinton, que va ser qui va obrir la porta a la desregulaci¨® financera d¡¯unes entitats que van passar del negoci tradicional comercial a inversions especulatives.

R. Carter t¨¦ una responsabilitat molt greu, ja que comen?a la seva presid¨¨ncia (amb una majoria dem¨°crata tant a la Cambra de Representants com al Senat) trencant l¡¯alian?a tradicional del partit dem¨°crata amb els sindicats. Al llibre faig esment d¡¯un document prou revelador en el qual un dirigent sindical de l¡¯autom¨°bil (Douglas Fraser), en la seva carta de dimissi¨® d¡¯un organisme de conciliaci¨® d¡¯interessos entre empresaris i treballadors, denuncia la patronal per endegar unilateralment la guerra de classes contra els treballadors trencant el pacte t¨¤cit de negociaci¨®, que va possibilitat el per¨ªode m¨¦s llarg de creixement econ¨°mic i benestar social, per¨° va exigir l¡¯eliminaci¨® dels sindicats. Carter ¨¦s avui conegut per les seves missions humanit¨¤ries i les den¨²ncies de la corrupci¨® del sistema electoral i pol¨ªtic nord-americ¨¤, per¨° aleshores va girar l¡¯esquena als treballadors.

El cas de Clinton s¡¯associa a la tra?ci¨® de la socialdemocr¨¤cia compartida amb altres dirigents, com Tony Blair i Felipe Gonz¨¢lez. A Clinton se li pot retreure el que deia vost¨¨ sobre l¡¯inici de la barra lliure dels negocis de la banca, per¨° tamb¨¦ d¡¯haver disminu?t els serveis socials i haver constru?t m¨¦s presons que ning¨².

P. Ja que parla del sindicalisme, quan analitza el New Deal diu que la petja m¨¦s important no va ser la intervenci¨® de l¡¯estat en l¡¯economia, sin¨® l¡¯enfortiment de les organitzacions col¡¤lectives democr¨¤tiques i, molt especialment, el moviment sindical, que va multiplicar per cinc els seus afiliats.

R. La for?a sindical era tan imponent que fins i tot el president Eisenhower no va fer cas dels cants de sirena dels empresaris que li demanaven m¨¤ dura contra els sindicats, tot dient que aix¨° seria un su?cidi pol¨ªtic per als republicans.

P. De fet, quan parla del maccarthisme no esmenta Els 10 de Hollywood, ni tan sols el seu estimat Dashiell Hammett, i subratlla com la f¨²ria de la cacera de bruixes s¡¯acarniss¨¤ amb el moviment sindical. El sindicalisme ¨¦s la darrera trinxera per fer front a la contrarevoluci¨®?

R. El sindicalisme ¨¦s una eina imprescindible que necessita alhora una complicitat amb el poder pol¨ªtic. Avui, que estem en ple domini de la contrarevoluci¨®, les taxes d¡¯afiliaci¨® sindical estan sota m¨ªnims. L¡¯afiliaci¨® a les empreses privades nord-americanes ¨¦s del 6,7%. El 2015, a la Gran Bretanya es produ¨ª el nombre m¨¦s baix de vagues des de 1893, data en la qual comencen els registres. Les reformes laborals, com la de casa nostra, van dirigides a bandejar la negociaci¨® col¡¤lectiva i, per tant, el paper dels sindicats. En aquest sentit, m¡¯ha semblat oport¨² dedicar m¨¦s espai al sindicalisme que, posem per cas, a la hist¨°ria del cinema. Al llibre Por el bien del Imperio parlava for?a del cinema, per¨° estava escrit el 2008. Amb l¡¯esclat de la crisi i la perspectiva actual que aix¨° no ¨¦s un par¨¨ntesi i que va per llarg, et canvia la perspectiva de les coses i fas m¨¦s atenci¨® a all¨° que ¨¦s fonamental. I un dels temes fonamentals ¨¦s la degradaci¨® del mercat laboral.

P. El sindicat no tan sols ¨¦s una eina de mobilitzaci¨® sin¨® de socialitzaci¨®, de consci¨¨ncia de classe...

La conclusi¨® ¨¦s terrible: el gran culpable de la crisi de l¡¯Iraq va ser el fanatisme religi¨®s de Bush¡±

R. El sindicat ¨¦s fonamental per a la vida dels treballadors, que adquirien una visi¨® comuna de les coses, de valors com la solidaritat i la formaci¨® cultural a trav¨¦s de la premsa obrera o el teatre. Molts sindicats han endegat pol¨ªtiques d¡¯habitatge, cooperatives de consum....

La Guerra Freda

P. Tony Judt creia que la Guerra Freda s¡¯ha estudiat nom¨¦s des de l¡¯¨°ptica nord-americana i, en aquest sentit, criticava l¡¯afirmaci¨® del tamb¨¦ historiador John Lewis Gaddis, que va dir: ¡°La Guerra Freda la va guanyar el b¨¤ndol correcte¡±.

R. Per a mi han estat molt importants els diaris de l¡¯historiador Anatoly Chernyaev, assessor de Gorbatxov, dipositats a la Universitat Georges Washington, perqu¨¨ reflecteixen amb lluminositat el rerefons de la Guerra Freda en les elits de l¡¯URSS. La naturalesa de la Guerra Freda era derrotar el comunisme i garantir l¡¯expansi¨® de ¡°la lliure empresa¡±. I es basava en dos factors. Primer, la utilitat de mantenir l¡¯adversari en una tensi¨® constant i una costosa cursa d¡¯armaments. Segon, generar una por que, al mateix temps, gener¨¦s un consens entre els aliats. La gran fal¡¤l¨¤cia ¨¦s la pretesa pol¨ªtica d¡¯agressi¨® de l¡¯URSS, que no va existir mai, per voluntat pr¨°pia i manca de recursos. Stalin no va posar cap impediment a la reunificaci¨® austr¨ªaca i tampoc tenia cap prevenci¨® respecte una Alemanya reunificada, aix¨° s¨ª, neutral i desarmada. Els Estats Units necessitaven que els alemanys paguessin la defensa europea. De fet, la Comunitat Econ¨°mica Europea ¨¦s la plataforma per integrar Alemanya a l¡¯Europa Occidental. Cosa que als francesos els va costar de pair. D¡¯altra banda, Stalin confiava cegament en la superioritat del socialisme i, per tant, en la vict¨°ria final arreu del m¨®n.

P. Afirma amb rotunditat que la Guerra Freda va acabar el 1989. Era previsible la desaparici¨® de l¡¯URSS el 1989?

R. No, per¨° les errades de Gorbatxov el van conduir a un carrer¨® sense sortida. L¡¯exemple contrari el tenim a la Xina, on el r¨¨gim comunista va sobreviure sense canvis en el model pol¨ªtic (amb repressi¨® a Tiananmen inclosa), per¨° amb un altre tipus de reforma econ¨°mica basada en la descentralitzaci¨® i el consum.

L¡¯era de la desigualtat

P. Eric Hobsbawm afirm¨¤ que no fou l¡¯atac terrorista de l¡¯11 de setembre del 2001 el que va canviar el m¨®n, sin¨® la decisi¨® del govern dels EUA que fos aix¨ª. Aquell dia el president Bush va anunciar que aquells atacs ho canviaven tot i, amb aquesta declaraci¨®, realment tot va canviar.

R. Acaba de sortir un llibre d¡¯un exagent de la CIA, John Nixon (Debriefing the President), que revela els interrogatoris de Saddam Hussein, que no tenien res a veure amb tot el que es deia sobre l¡¯Iraq, comen?ant per les armes de destrucci¨® massiva. De fet, Saddam estava capficat en l¡¯escriptura d¡¯una novel¡¤la. He arribat a una conclusi¨® terrible: el principal culpable de tot plegat fou el fanatisme religi¨®s del president Bush, que creia de deb¨° en una missi¨® per fer realitat una mena d¡¯utopia cristiana. Una d¨¨ria que treia de polleguera els seus aliats europeus; fins i tot el president conservador franc¨¨s, Jacques Chirac, li va girar l¡¯esquena. El director de la campanya presidencial i principal assessor de seguretat de Donald Trump ¨¦s Steve Bannon, un cat¨°lic integrista que est¨¤ conspirant amb els cercles conservadors del Vatic¨¤ per fer fora el Papa Francesc.

P. Al llibre sembla que li interessin m¨¦s les conseq¨¹¨¨ncies que les causes de la crisi econ¨°mica actual. Posa l¡¯accent en la degradaci¨® del treball (laboral, salarial, social), l¡¯aparici¨® dels treballadors pobres i una usura sense aturador en els petits pr¨¦stecs.

R. La contrarevoluci¨® no significa tan sols rebaixar els costos salarials i socials, sin¨® tamb¨¦ l¡¯evasi¨® i l¡¯elusi¨® fiscal dels empresaris, que cada cop disminueixen la seva participaci¨® en els ingressos p¨²blics. El problema ja no ¨¦s tan sols la gent que no t¨¦ feina, sin¨® que la feina que es genera no garanteix una vida decent. All¨° que se¡¯n diu treballadors pobres. I, a tot aix¨°, cal afegir la disminuci¨® de les prestacions socials.

P. Fa uns anys, el pol¨ªtic d¡¯ICV Joan Herrera va escriure un llibre amb el t¨ªtol Quanta desigualtat pot suportar la democr¨¤cia?...

R. Dep¨¨n del concepte que tinguem de democr¨¤cia. Si per democr¨¤cia ens referim al sistema pol¨ªtic actual, sense cap tipus d¡¯alternativa global seriosa, la desigualtat pot continuar creixent. I compte, l¡¯alternativa al sistema pot venir de l¡¯onada d¡¯extrema dreta que emergeix arreu.

P. Ha guanyat la contrarevoluci¨®?

R. S¨ª. Han guanyat els rics, tal com deia Warren Buffet: ¡°La lluita de classes existeix i anem guanyant nosaltres¡±.

P. I el proteccionisme actual?

R. Els Estats Units viuen una contradicci¨® interna molt profunda, i veurem com es resolt. D¡¯una banda, la majoria del poder executiu i legislatiu ¨¦s a les mans dels que defensen els interessos del capital financer i de les empreses extractives de recursos (petroli, carb¨®...) orientades al mercat intern. De l¡¯altra, hi ha els interessos de les ind¨²stries deslocalitzades, per a les quals la immigraci¨® ¨¦s fonamental, com ara Apple o Google. Ho podr¨ªem resumir, a grans trets, en la pugna entre Wall Street i Silicon Valley. D¡¯altra banda, caldr¨¤ estar amatents a l¡¯evoluci¨® de l¡¯Acord Transpac¨ªfic de cooperaci¨® econ¨°mica (TPP), ja que la retirada dels Estats Units pot donar un gir imprevist, tot situant la Xina en una posici¨® central al Pac¨ªfic, quan l¡¯objectiu de l'Administraci¨® Obama era precisament l¡¯a?llament de la Xina. Per tant, res de proteccionisme. Estem en un moment de canvis accelerats i caldria ser prudent per veure quines seran les actituds i els resultats. Les actituds poden ser unes, i els resultats, uns altres. Per exemple, les elits brit¨¤niques no volien el Brexit, sin¨® canviar les regles en un sentit m¨¦s favorable de perman¨¨ncia en la Uni¨® Europea i el mercat ¨²nic. Per aix¨° va dimitir Cameron.

P. El m¨®n d¡¯ahir de Stefan Zweig era l¡¯ordre burg¨¨s, liberal i democr¨¤tic. El seu m¨®n d¡¯ahir ¨¦s la revoluci¨®? Necessitat o enyoran?a de la revoluci¨®?

R. ?s dif¨ªcil enyorar una cosa que no es va consolidar mai. La meva generaci¨® va cr¨¦ixer despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial amb el convenciment que les coses podrien canviar i millorar indefinidament. Vint anys despr¨¦s, ens vam adonar de l¡¯engany. A Espanya, la dictadura el va mantenir, l¡¯autoengany. Caldria definir molt millor el que entenem per socialisme i, potser, concentrar les nostres forces en demandes m¨¦s modestes per¨° necess¨¤ries, com ara una democr¨¤cia m¨¦s participativa. En aquest sentit, miro amb esperan?a tots aquests moviments que surten des de baix i que expressen demandes col¡¤lectives. Espero que la veu dels treballadors torni a ser escoltada i respectada i que siguem capa?os de fer front al gran problema global de l¡¯empobriment.

Una autobiografia ¨²til

P. Despr¨¦s del repte de posar cullerada al segle XX, cal esperar que, tal com va fer Hobsbawm, fet i fet, a la mateixa edat que vost¨¨ t¨¦ ara, ho complementi amb la seva autobiografia.

R. No, de cap manera. No crec que les meves mem¨°ries siguin de cap inter¨¨s per a ning¨². De fet, les mem¨°ries s¨®n un dels g¨¨neres literaris de ficci¨® m¨¦s estimulants, sobretot quan es confronten amb les que diu un altre sobre els mateixos fets. No crec que m¡¯hagi de justificar de res, jo.

P. No li parlava de mem¨°ries, que Hobsbawm circumscriu als pol¨ªtics i els grans personatges p¨²blics, sin¨® d¡¯autobiografia intel¡¤lectual, de la formaci¨® d¡¯un historiador, que conv¨¦ explicar, si m¨¦s no, per vindicar la centralitat dels historiadors en la conversa p¨²blica.

R. Els historiadors s¡¯han refugiat en el m¨®n professional i acad¨¨mic ¡ªtot sovint nom¨¦s parlen entre ells¡ª i han perdut de vista la societat i el carrer. ?s cert que he escrit coses de car¨¤cter autobiogr¨¤fic, una que vaig fer a Girona amb el t¨ªtol Ofici d¡¯historiador. Tamb¨¦ hi ha un llibre editat a Xile amb converses amb mi. Hi ha coses disperses que hauria de recollir... No ho s¨¦. Ara voldria tornar amb alguna cosa de la primera meitat del XIX si puc sobreviure a la promoci¨® d¡¯aquest llibre. Deixem passar un temps...

Quan s¡¯aixeca de la cadira, Fontana deixa anar que ha escrit 149 pr¨°legs. Els pr¨°legs de Fontana, de segur, donen per con¨¨ixer la seva traject¨°ria com a historiador, les tesis que ha dirigit, els que l¡¯han tingut com a referent historiogr¨¤fic, els lligams establerts amb altres historiadors, el ventall d¡¯aspectes sobre els quals ha escrit... Un llibre ¨²til, com tots els seus.