M¨¦s sobre els premis literaris

Una periodista vinculada a aquest diari hi publicava, dissabte passat, un bon reportatge sobre el dest¨ª en qu¨¨ han anat a raure els premis literaris en llengua castellana. El reportatge oferia, entre d¡¯altres, el testimoni de Juan Mars¨¦, premi Planeta l¡¯any 1978, que es va prendre la mol¨¨stia, dilluns passat, d¡¯explicar fil per randa els esdeveniments que el van portar a dimitir com a membre del jurat del mateix premi que ell havia guanyat for?a anys abans. Ara nom¨¦s cal fer una s¨ªntesi general de l¡¯assumpte, que consisteix en tres atestacions: els premis literaris els sol donar l¡¯editor, i no el jurat; els premis es donen a persones que garanteixen unes bones vendes no per la qualitat dels llibres que presenten els escriptors, o que se¡¯ls han pr¨¨viament encarregat, sin¨® per la seva notorietat com a personatges p¨²blics, sovint dels medis audiovisuals, i, per fi, com menys diners s¡¯ofereixen en un premi literari ¡ªcom els Anagrama¡ª, m¨¦s solvent ¨¦s la tria del guanyador i m¨¦s ajustada a qualitat.

Hi havia, per¨°, una cosa en la qual no incidien ni el reportatge ni l¡¯article de Mars¨¦ esmentats. Aix¨° ¨¦s que a Catalunya les coses no van d¡¯una manera diferent. Ara podria hom esplaiar-se en el fet que s¡¯hagin donat uns quants Premis d¡¯Honor de les Lletres Catalanes a persones que no s¨®n exactament del camp de les lletres i, sobretot, que aquests premis s¡¯hagin donat molt m¨¦s per la fidelitat dels honorats a la causa catalanista que pels m¨¨rits literaris, o de l¡¯ordre que sigui, que ostenten els guanyadors. No cal reincidir en l¡¯exemple de Josep Pla, mai honrat pel fet que, malgrat ser un dels homes de lletres m¨¦s importants de la Catalunya del segle XX, va ser tamb¨¦ un aliat de la causa franquista, com sap tothom. Aix¨°, vist a l¡¯engr¨°s, determinaria que la meitat de la poblaci¨® catalana quedaria autom¨¤ticament exclosa d¡¯aquest premi encara que sorg¨ªs un nou Virgili, Dante o Goethe federalistes. Fora millor anomenar aquest guard¨® ¡°Matr¨ªcula d¡¯Honor en Patriotisme¡±.

Aquest article no t¨¦ el prop¨°sit d¡¯entrar en detalls, encara que seria molt just lloar els premis literaris ¡ªa Catalunya n¡¯hi ha aproximadament un per mil habitants, cada any¡ª atorgats amb coneixement de causa i amb un jurat aut¨°nom i responsable, com ara el Crexells, i d¡¯altres. Aquest ¨²ltim premi, en l¡¯edici¨® passada, no va considerar prou valuosa una novel¡¤la d¡¯una autora marroquina-catalana, encara que el personatge desperta les passions dels catalans que, amb un somriure de satisfacci¨®, veuen com els africans o els habitants d¡¯Isl¨¤ndia parlen un catal¨¤ m¨¦s correcte que els nostres homes de la televisi¨®, i els exalcen.

Ens limitarem a afegir un exemple similar al de Mars¨¦. El 1982, jo formava part del jurat del premi Sant Jordi de Novel¡¤la ¡ªpagat en aquell temps per Joan B. Cendr¨®s¡ª, en companyia de Joan Oliver, Joan Triad¨², Josep Faul¨ª i alg¨² m¨¦s que no recordo. Cendr¨®s, s¡¯ha de recon¨¨ixer, confiava en el bon criteri del jurat i mai no es va immiscir en la seva decisi¨® final. Tot el que vam llegir era tan mediocre ¡ªcosa que continua passant, amb les excepcions que s¨®n del cas, perqu¨¨ un pa¨ªs tan petit no pot donar cada any mil jacintsverdaguers, mil joaquimruyres o mil victorcatalans, encara que l¡¯ensenyament de la llengua ho hauria de permetre¡ª, que el jurat va decidir premiar un noi de disset anys, Toni Pascual, amb un comunicat p¨²blic en qu¨¨ es definia el g¨¨nere novel¡¤la, i l¡¯afirmaci¨® que en aquella edici¨® del premi tot era molt fluix, cosa que nom¨¦s podia acceptar-se en un candidat tan jove, no en un adult. Va haver-hi un esc¨¤ndol fenomenal. D¡¯una banda, Triad¨² afirmava que, un any que el premi va quedar desert, un furibund que si no ¨¦s mort deu ser ultraindependentista, el va agafar per les solapes amb la intenci¨® d¡¯esbatussar-lo per poc patriota; d¡¯altra banda, el redactat que va firmar tothom ¡ªencara que el vaig escriure jo, amb l¡¯aquiesc¨¨ncia de la resta del jurat¡ª especificava les virtuts d¡¯una bona novel¡¤la per dissuadir tots els afeccionats que s¡¯atreveixen a escriure¡¯n sense manies. Una p¨¤gina d¡¯Internet compta nom¨¦s 18 escriptors al segle XV catal¨¤ ¡ªel millor de la nostra hist¨°ria liter¨¤ria¡ª i 252 (!) al segle XX, uns quants poc solvents, molts completament an¨°nims.

La Capmany es va enfurismar en un article period¨ªstic, i com ella molta gent. En Faul¨ª, D¨¦u el tingui a la gl¨°ria, va manifestar, amb covardia, que el culpable de tot plegat era un servidor. Triad¨² no em va retirar l¡¯amistat; amb Joan Oliver es va fer m¨¦s ferma. Les conseq¨¹¨¨ncies de tot plegat van ser dues coses: la primera em sap greu; la segona, gens. Toni Pascual, amb humilitat, degu¨¦ pensar que no podia escriure m¨¦s b¨¦ del que havia fet amb el seu llibre guanyador, Christian, i no va escriure quasi res m¨¦s; la segona va ser que un servidor va jurar solemnement ¡ªdavant d¡¯una Il¨ªada, un Tirant i el Quijote¡ª que mai m¨¦s formaria part d¡¯un jurat literari en qu¨¨ entrin en joc consideracions pol¨ªtiques o mercantils per damunt de les estrictament liter¨¤ries.