¡®Sorelians¡¯

En les seves Reflexions sobre la viol¨¨ncia (1908), Georges Sorel va defensar la import¨¤ncia dels mites com a potents elements de mobilitzaci¨® social. Si una idea, afirmava, s'incrusta en les ments dels membres d'un determinat col¡¤lectiu com a veritat revelada i de realitzaci¨® inevitable (independentment de la seva viabilitat), el mite aix¨ª creat es fa indestructible, deixa de ser vulnerable a qualsevol cr¨ªtica racional i adquireix una capacitat mobilitzadora extraordin¨¤ria. En desenvolupar la seva teoria, Sorel pensava en la vaga general com a instrument per derrocar d'una vegada per sempre el capitalisme, per¨° ¨¦s clar que les seves possibilitats d'aplicaci¨® s¨®n innombrables.

Sense anar m¨¦s lluny, els te¨°rics del nostre particular serial pol¨ªtic d'aquests ¨²ltims anys ens han sortit molt sorelians, i la seva capacitat per generar mites sembla no tenir fi. La seva primera gran troballa va ser la de l'inexistent ¡°dret a decidir¡±, succedani, com tantes vegades s'ha explicat, d'un dret d'autodeterminaci¨® que, en la seva interpretaci¨® internacionalment acceptada, seria de dif¨ªcil aplicaci¨® a Catalunya.

Com aquest, algun altre dels nostres mites ha aconseguit un ¨¨xit de p¨²blic notabil¨ªssim. Hi ha la idea que aqu¨ª hi ha un mandat democr¨¤tic per avan?ar cap a la independ¨¨ncia com a resultat d'un suposat plebiscit que en realitat van perdre els que aix¨ª ho van considerar (Antonio Ba?os dixit la mateixa nit del 27-S). O la que no ens deixen votar, quan des del 2010 a Catalunya s'ha votat en nou eleccions diferents (sense comptar el 9-N) i en cap d'elles, per cert, els partits inequ¨ªvocament independentistes han pogut superar el 50% dels vots (ni han estat prop de fer-ho). O la que Catalunya seguir¨¤ a la Uni¨® Europea fins i tot amb una secessi¨® unilateral, malgrat que reiteradament els m¨¦s alts representants de la UE han deixat clar el contrari (l'¨²ltim a fer-ho, el president del Parlament europeu). O la que la democr¨¤cia espanyola ¨¦s pur simulacre pel fet de prohibir un refer¨¨ndum que Fran?a, Alemanya o It¨¤lia tampoc autoritzarien.

Per no parlar del mite estrella: el fam¨®s i leganordi¨¤ ¡°Espanya ens roba¡±, i no de forma gen¨¨rica, sin¨® molt concreta: 16.000 milions d'euros cada any, ni un c¨¨ntim menys. De res ha servit que l'exconseller Andreu Mas-Colell hagi rebaixat la xifra a menys de la quarta part, o que Josep Borrell li tragu¨¦s els colors en aquesta q¨¹esti¨® al vicepresident i conseller d'Economia en el memorable debat que van tenir a can Cun¨ª uns mesos enrere. O que fa pocs dies, en una entrevista en aquest mateix diari, Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid, interpel¡¤lat sobre si realment Espanya roba als catalans, afirm¨¦s: ¡°?s evident que a Catalunya tamb¨¦ hi ha relats incorrectes. L'argument no ha de ser ¡°Espanya ens roba¡±, sin¨® que l'Estat espanyol ¨¦s ineficient i no ha tret rendiment de la solidaritat catalana al llarg dels anys¡±. Fins aqu¨ª podr¨ªem arribar. De l'atracament a la inefici¨¨ncia, qualsevol observador neutral diria que hi ha un tros molt llarg.

?s molt significatiu que l'argument de l'espoli fiscal pr¨¤cticament hagi desaparegut del repertori independentista. No ho ha fet, no obstant aix¨°, perqu¨¨ els seus publicistes hagin reflexionat i hagin arribat a la conclusi¨® que aix¨° de mentir ¨¦s molt lleig. No, la ra¨® ¨¦s que ja no fa falta seguir martellejant aquest clau. El mite s'ha constru?t, ha estat interioritzat pels creients i ja no hi ha argument racional que pugui desmuntar-lo. En tot cas, si algun dia arrib¨¦s la independ¨¨ncia i alg¨² pregunt¨¦s pels milions, ja es veur¨¤ com es gestiona la frustraci¨®.

No sembla, no obstant aix¨°, que aquesta situaci¨® estigui en l'horitz¨® proper. Com a m¨ªnim si atenem a l'actitud d'Artur Mas en el judici pel 9-N, que mai s'hauria d'haver celebrat i que quedar¨¤ com un altre exemple de la calamitosa estrat¨¨gia seguida pel Partit Popular en la q¨¹esti¨® catalana. Perqu¨¨, a veure, si la independ¨¨ncia estigu¨¦s realment molt a la vora i els qui impulsen el proc¨¦s hi creguessin de veritat, quin sentit tindria una defensa purament t¨¨cnica ¡ªi mancada de l'¨¨pica que s'havia exhibit un instant abans a les portes del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya¡ª, per evitar una inhabilitaci¨® que nom¨¦s s'aplicaria en un Estat al qual despr¨¦s de l'estiu ja no haur¨ªem de pert¨¤nyer?