Brussel¡¤les alerta Espanya de l¡¯al?a de la desigualtat i l¡¯exclusi¨® social
La Comissi¨® avisa en el seu Informe Espanya 2017, que presentar¨¤ avui, que ¡°¨¦s vulnerable a ¡®xocs¡¯ als mercats¡± i li demana m¨¤ dura amb les comunitats
Espanya mant¨¦ una recuperaci¨® potent. Ha fet reformes ambicioses. Ha estabilitzat la seva banca, redueix l'atur, guanya terreny en diversos fronts. "Per¨° el llegat de la crisi no s'ha superat totalment i persisteixen desafiaments significatius", ataca l'Informe Espanya 2017, que presenta aquest dimecres la Comissi¨® Europea. El deute excessiu i la fr¨¤gil situaci¨® fiscal passaran factura si venen corbes, per¨° Brussel¡¤les alerta Espanya dels alts nivells de desigualtat, pobresa i exclusi¨® social, "entre els m¨¦s elevats de la UE". I dels problemes d'un mercat de treball que, malgrat les reformes, presenta una de les taxes de temporalitat m¨¦s altes dels Vint-i-vuit i llan?a dades alarmants: el 13,1% dels treballadors espanyols estan en risc de pobresa. En l'extens informe, la Comissi¨® revisa altres punts febles d'Espanya. Li recorda que ¡°¨¦s vulnerable a xocs als mercats¡±, li retreu que nom¨¦s hagi seguit t¨¨biament algunes de les recomanacions de la Comissi¨® i li demana m¨¤ dura amb les comunitats.
La desigualtat ¨¦s una de les grans tend¨¨ncies socioecon¨°miques del nostre temps. Ho era abans de la crisi; ho segueix sent malgrat les promeses de refundaci¨® del capitalisme. I Espanya, malgrat la seva notable millora macroecon¨°mica, no surt ben parada quan s'atenen aquests indicadors. Fins al punt que l'informe de la Comissi¨®, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, situa la desigualtat, el risc de pobresa i l'exclusi¨® social entre els grans reptes que encara l'economia espanyola en aquest des¨¨ any de Gran Recessi¨®. "La desigualtat entre el 20% m¨¦s ric i el 20% m¨¦s pobre ¨¦s una de les m¨¦s elevades de la Uni¨® i segueix a l'al?a", dispara Brussel¡¤les. L'¨ªndex de Gini (un dels indicadors estrella de desigualtat) tamb¨¦ est¨¤ "entre els m¨¦s alts de la UE", abans i despr¨¦s d'aplicar els efectes redistributius dels impostos i les transfer¨¨ncies socials. La Comissi¨® destaca fins i tot que la desigualtat en l'acc¨¦s a la sanitat augmenta significativament en el que va de crisi. I segueix a l'al?a.
L'Informe Espanya 2017 subratlla els progressos inq¨¹estionables de l'economia en els tres ¨²ltims anys d'expansi¨®, per¨° avisa que aix¨° no es tradueix en una millora autom¨¤tica dels indicadors socials. L'economia crea ocupaci¨® i redueix l'atur amb rapidesa. Aquests assoliments, no obstant aix¨°, "s'han tradu?t en caigudes m¨ªnimes de les taxes de pobresa i exclusi¨® social", i nom¨¦s a partir del 2015. El risc de pobresa est¨¤ molt per sobre de les xifres que es va trobar Rajoy quan va arribar a la Moncloa. Els nivells, sempre superiors a la mitjana europea, s¨®n especialment elevats en el cas dels nens i de les persones en edat de treballar: Brussel¡¤les destaca el risc que a Espanya s'instal¡¤lin taxes de pobresa notables fins i tot entre els que tenen feina.
Les raons que expliquen aquests n¨²meros s¨®n diverses. Brussel¡¤les subratlla uns beneficis socials "limitats" en relaci¨® amb altres pa?sos, la "falta de coordinaci¨®" entre els serveis d'ocupaci¨® i socials, un suport a les fam¨ªlies relativament baix respecte als est¨¤ndards europeus i, sobretot, una taxa de temporalitat en l'ocupaci¨® que ¨¦s la segona pitjor d'Europa i que no ha aconseguit reduir la reforma laboral. "Els alts ¨ªndexs de contractes temporals" ¨Cel 27%, nom¨¦s millor que Gr¨¨cia¨C "tenen conseq¨¹¨¨ncies socials negatives", "soscaven l'al?a de la productivitat i tenen implicacions fiscals negatives", especialment sobre la Seguretat Social, que fa cinc anys que est¨¤ en vermell.
Brussel¡¤les dispara amb diverses dades. Un de cada vuit treballadors est¨¤ en risc de pobresa. El 28% dels ciutadans est¨¤ en risc d'exclusi¨® social; un ter? dels nens entren en aquesta categoria. Un de cada quatre contractes signats el 2016 va tenir una durada inferior a set dies. Hi ha un "alt risc" que la desocupaci¨® de llarga durada s'enquisti, l'atur juvenil segueix per sobre del 40%. Ni la garantia juvenil ni la tarifa plana als aut¨°noms ni la resta de plans anunciats amb bombo i platerets pel Govern (com el programa Prepara, que combat l'atur de llarga durada) han tingut un impacte significatiu, segons el parer de Brussel¡¤les.
Corrupci¨®
Espanya creix a taxes del 3%, per¨° les cicatrius de la Gran Crisi estan aqu¨ª i, al marge dels riscos econ¨°mics ¨Cque no han desaparegut¨C la foto fixa que ¨¦s l'Informe Espanya 2017 revela desafiaments sobre la cohesi¨® social. Paradoxalment, Brussel¡¤les aplaudeix la reforma laboral, per¨° alhora critica els seus efectes sobre la desigualtat, la pobresa i l'exclusi¨® social. "L'efecte redistributiu del sistema fiscal i de les transfer¨¨ncies socials ¨¦s menor que a la UE", diu la Comissi¨®.
Pot ser que la crisi hagi desaparegut d'alguns radars, per¨° el malestar segueix aqu¨ª, en la desigualtat i en altres ¨ªndexs socioecon¨°mics. El malestar ¨¦s profund i apareix fins i tot en algun altre assumpte: al final de l'informe ¨Cde 72 p¨¤gines¨C hi ha una refer¨¨ncia a la corrupci¨® en termes poc elogiosos. "Malgrat l'augment de les investigacions no s'han engegat estrat¨¨gies preventives". Els canvis legislatius del 2015, a m¨¦s, "limiten temporalment les investigacions i podrien provocar impunitat en els casos m¨¦s complexos de corrupci¨®", jutja la Comissi¨® en un informe digne de l'excel¡¤lent Estudios del malestar, en el qual el soci¨°leg Jos¨¦ Luis Pardo explicava fa poc la confusa met¨¤stasi pol¨ªtica i social que afligeix pa?sos com Espanya.
¡°El pa¨ªs ¨¦s vulnerable a ¡®xocs¡¯ als mercats¡±
Espanya segueix sortint relativament malament en el procediment de desequilibris macroecon¨°mics, una part de l'arsenal de Brussel¡¤les per controlar l'evoluci¨® de les economies de la zona euro. L'economia espanyola surt assenyalada en set indicadors: posici¨® neta d'inversi¨® internacional; quota de mercat d'exportacions; deute privat; deute p¨²blic; taxa de desocupaci¨®; atur de llarga durada, i atur juvenil. La Comissi¨® posa l'accent en la desocupaci¨® i l'alt nivell d'endeutament. ¡°L'elevat deute intern i externa, p¨²blica i privada constitueix una vulnerabilitat significativa que exposa Espanya als xocs dels mercats, que podrien tenir implicacions sobre l'economia real, especialment en un context de molt alta desocupaci¨®¡±, conclou l'an¨¤lisi de Brussel¡¤les. Si la Gran Recessi¨® ofereix un nou cap¨ªtol, en fi, Espanya est¨¤ mal equipada. I aix¨° que el deute privat ha baixat, i el super¨¤vit comercial ha redu?t les vulnerabilitats exteriors. En canvi, el deute p¨²blic se situa entorn del 100% del PIB i, malgrat els anuncis del Govern, es resisteix a baixar. No nom¨¦s aix¨°: la Comissi¨® preveu que l'endeutament p¨²blic arribi el 110% del PIB el 2027. Brussel¡¤les segueix veient riscos sobre la millora de la competitivitat i sobre el flanc fiscal.
M¨¤ dura amb les autonomies i marge per apujar l'IVA
La Comissi¨® va fixar el 2011 recomanacions als socis per reduir els seus desequilibris. Gaireb¨¦ ning¨² les segueix: Alemanya ha elevat any rere any el seu super¨¤vit comercial fins al 8,5% del PIB, malgrat els continus avisos. Espanya va seguir aquestes recomanacions relativament b¨¦ al principi, per¨° compleix menys des del 2014 ¡°per la fatiga reformista¡±. Brussel¡¤les destaca ¡°alguns progressos¡± pel que fa al seguiment de les regles fiscals, encara que reclama a l'Executiu central que apliqui m¨¤ dura als Governs regionals en el compliment de la llei d'estabilitat pressupost¨¤ria. ¡°La cooperaci¨® de les comunitats ¨¦s cr¨ªtica per complir els objectius fiscals¡±, diu Brussel¡¤les, ¡°per¨° l'¨²s limitat del bra? correctiu de la llei ha redu?t els incentius per a una major disciplina fiscal¡±. La Comissi¨® veu marge, a m¨¦s, per apujar l'IVA i els impostos ambientals.
Brussel¡¤les apunta a ¡°progressos limitats¡± en mat¨¨ria laboral, critica la falta de coordinaci¨® dels serveis socials i la falta d'avan?os en educaci¨® o R+D+I. Subratlla els limitats progressos en la llei d'unitat de mercat i en la reforma del sector comercial, per problemes a les autonomies. I apunta que no hi ha hagut ¡°cap avan?ament¡± en la reforma dels serveis professionals: en les professions regulades, com els registradors de la propietat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
