Sagarra, un autor modern

Als ulls d¡¯avui, el teatre de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) pot semblar una antigalla sense gaire inter¨¨s. L¡¯edici¨® cr¨ªtica dels seus textos seguint la cronologia de les estrenes demostra, ben al contrari, la seva modernitat. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯aparen?a formal, tan variada, la dramat¨²rgia sagarriana t¨¦, com a substrat, una intenci¨® mig encoberta, mig exhibida de pessigollejar la moralitat de l¡¯¨¨poca i de copsar les palpitacions m¨¦s inquietants del seu temps. Tanmateix, sense que arribi la sang al riu, ni es q¨¹estioni l¡¯statu quo. Modernitat, doncs, limitada.

El volum sis¨¨ del teatre de Sagarra ¡ªen edici¨® cr¨ªtica a cura de Narc¨ªs Garolera, amb la col¡¤laboraci¨® de Miquel M. Gibert i Eul¨¤lia Mumbr¨² i vint¨¨ ja de l¡¯Obra Completa¡ª inclou tres peces m¨¦s del seu corpus: La corona d¡¯espines (1930), La perla negra (1931) i La priora del Roser (1931). Totes tres pertanyen a una etapa en qu¨¨, si b¨¦ Sagarra ja era el dramaturg estel¡¤lar que inaugurava temporada al Teatre Romea, encara no havia aconseguit trobar el punt dol? dels seus dispositius dram¨¤tics de m¨¦s ¨¨xit: L¡¯hostal de la Gl¨°ria (1931), El Caf¨¨ de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935).

La corona d¡¯espines, un t¨ªtol de resson¨¤ncies cristianes, gira al voltant de la redempci¨® de Marta, mare soltera, subjecta al jou del senyor de Bellpuig, un fals arist¨°crata en decrepitud. M¨¦s mundana, La perla negra se centra en la temptaci¨® de l¡¯adulteri d¡¯una dama inexperta, Maria Ant¨°nia, conjurada in extremis pels escr¨²pols morals del seu protoamant. De tirada m¨¦s m¨ªstica, La priora del Roser canta les excel¡¤l¨¨ncies dial¨¨ctiques d¡¯una heroica i auda? mare priora que defensa l¡¯amor interclassista i la just¨ªcia cristiana per damunt de les imposicions i les conveni¨¨ncies nobili¨¤ries o bandoleres.

A La corona d¡¯espines, la doble moral d¡¯una aristocr¨¤cia de per riure i d¡¯una burgesia solsonina captivada per la pompa nobili¨¤ria contrasta amb els nous aires que bufen del nord, en temps de la Revoluci¨® Francesa. Ambientada a Barcelona, La perla negra satiritza les romanalles de l¡¯aristocr¨¤cia barcelonina vuitcentista, capficada en els estarrufaments de sal¨® i en els jocs pat¨¨tics del galanteig i l¡¯amor. M¨¦s reculada en els segles, La priora del Roser desemmascara la hipocresia, l¡¯egoisme i la mala bava de la noblesa manlleuenca en temps del bandolerisme siscentista.

Sagarra embolica a cor qu¨¨ vols les trames amb amors il¡¤l¨ªcits i trifulgues sentimentals rocambolesques, un punt pujades de to er¨°tic, que situa en difusos ambients senyor¨ªvols i temps remots. De tant en tant, engega lletanies de mon¨°legs per tocar la fibra de la galeria ¡ªideals per al llu?ment dels actors¡ª en qu¨¨ els personatges es confessen a cops de cantarella i tendreses a flor de pell. Al final, despr¨¦s d¡¯embullar b¨¦ la troca melodram¨¤tica i remenar a ull escabrositats, arriba el desenlla? moralitzant, en qu¨¨ triomfa la bondat i l¡¯amor veritables.

Tot un altre Sagarra resulta La fortuna de S¨ªlvia (1947), una de les seves obres de la postguerra en qu¨¨ intent¨¤ desmarcar-se de la trampa de l¡¯¨¨xit del seu teatre m¨¦s estereotipat i, sense deixar de ser ell mateix, obrir finestres m¨¦s amples a la modernitat europea. El gran encert de la pe?a ¨¦s el personatge de S¨ªlvia, una v¨ªdua elegant i intel¡¤ligent, que, des d¡¯una vella mansarda d¡¯una ciutat cosmopolita, assisteix estoicament a l¡¯hecatombe de la Segona Guerra Mundial. Al cap i a la fi, la seva independ¨¨ncia espiritual, feta d¡¯humanisme i pacifisme, s¡¯erigeix en una actitud ¨¨tica au-dessus de la m¨ºl¨¦e ¡ªautojustificaci¨® del mateix Sagarra¡ª davant de les atrocitats de les guerres.

En suma, ¨¦s un aut¨¨ntic plaer dels sentits llegir l¡¯obra dram¨¤tica sagarriana, tan plet¨°rica i tan artificiosa, un bell espectacle de pirot¨¨cnia verbal, un festival radiant de la paraula. Per¨°, ai, deixa el regust agredol? de pensar qu¨¨ hauria pogut ser d¡¯un Sagarra (o d¡¯un Puig i Ferreter, un Vinyes, un Oliver, un Pedrolo o una Capmany) que hagu¨¦s gaudit d¡¯una escena catalana oberta plenament a la modernitat, amb un poder d¡¯Estat al darrere, estable en termes econ¨°mics, amb un p¨²blic i una cr¨ªtica ben receptius... Un teatre cent per cent europeu, en una paraula.