Eliminem barreres per votar

¡°Una persona sense dret a vot ¨¦s una persona sense protecci¨®¡±, va dir Lyndon B. Johnson, el president dels EUA que va impulsar l¡¯aprovaci¨® de la Voting Rights Act (1965), la llei que per fi garantia el dret de vot als afroamericans. Darrere d¡¯aquella fita, una llarga hist¨°ria de lluita, arreu del m¨®n, per remoure els obstacles a la plena participaci¨® pol¨ªtica i per conquerir el dret de vot de totes les persones, independentment de qualsevol altra consideraci¨®. Com la que abans havien donat les dones sufragistes, com abans els partits socialistes contra el sufragi censatari. Una lluita que ¨¦s la de la mateixa democr¨¤cia. Una lluita que ens porta fins avui i fins aqu¨ª, al nostre pa¨ªs, on encara no tothom t¨¦ aquest dret garantit. Com ara les persones amb discapacitat intel¡¤lectual.

El 13 de desembre del 2006 es va aprovar la Convenci¨® de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que va ser signada per l¡¯Estat espanyol i des del 3 de maig del 2008 ¨¦s una norma obligat¨°ria a tot l'Estat, i s'ha d'aplicar.

La Convenci¨® ens diu que la discapacitat es dona quan una persona amb diversitat funcional (la Convenci¨® expressa ¡°defici¨¨ncies¡±) es troba amb barreres que impedeixen que participi en la societat en condicions d'igualtat. Quines s¨®n aquestes barreres que impedeixen que les persones amb discapacitat puguin votar?

La primera barrera ¨¦s legal. La normativa electoral estatal (de l'any 1985) afirma que no tenen dret a votar i a ser escollides en les eleccions aquelles persones que han estat declarades incapaces per una sent¨¨ncia judicial que aix¨ª ho estableixi. La persona conserva el que es diu el dret de sufragi, i en principi podria votar i ser escollida en les eleccions perqu¨¨ ¨¦s un dret constitucional, per¨° la sent¨¨ncia li prohibeix exercir el dret. Aquest ¨¦s el cas d¡¯unes 4.000 persones nom¨¦s a Catalunya, que no poden votar perqu¨¨?aix¨ª ho estableix una sent¨¨ncia judicial.

Davant del que considerem una injust¨ªcia, a l¡¯Ajuntament de Barcelona es va acordar el mes de gener passat, entre totes les forces pol¨ªtiques, donar suport a la iniciativa presentada pel Comit¨¨ Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) que vol modificar la llei electoral de l'Estat, i fer possible el dret de vot de les persones amb discapacitat en condicions d'igualtat, sense limitaci¨®. L'Ajuntament tamb¨¦ ha demanat que la llei electoral catalana (que encara tenim pendent) tingui en compte els drets de participaci¨® en la vida pol¨ªtica i en la vida p¨²blica de les persones amb discapacitat, i s'ha comprom¨¨s a treballar-ho de manera conjunta amb les entitats i les persones amb discapacitat al Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Per descomptat caldria prendre mesures m¨¦s enll¨¤ del canvi legal per facilitar i acompanyar l¡¯exercici del dret de vot, com ara adaptar les instal¡¤lacions de votaci¨® per fer-les accessibles, facilitar la forma de votar, introduir la tecnologia digital en la votaci¨®, facilitar el vot per persona representant i fer que els materials siguin f¨¤cils d'entendre i utilitzar.

Tot aix¨° ¨¦s perfectament assequible. El problema de fons sovint, per¨°, ¨¦s una segona barrera menys visible per¨° segurament m¨¦s dif¨ªcil de superar, una barrera precisament mental, de percepci¨®. O millor dit hauria de dir de prejudicis. Una barrera que els impedeix veure les persones amb diversitat funcional com a ciutadania que vol exercir plenament tots els seus drets, tamb¨¦ els pol¨ªtics, i en condicions d'igualtat. Totes les persones tenen diferents capacitats i el que hem de fer ¨¦s remoure els obstacles que impedeixen desenvolupar-les, i que aquestes es vegin reconegudes en un context on, malauradament, la difer¨¨ncia es penalitza.

Encara es continuen donant situacions de vulneraci¨® del dret de vot, com el cas que ha aparegut recentment als mitjans de comunicaci¨® d'una jove amb la s¨ªndrome de Down a qui el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional van impedir votar en les passades eleccions, tot i els recursos que havia posat.

Aquesta falta de sensibilitat dels Tribunals est¨¤ generant una reacci¨® social cr¨ªtica, i ha comportat mobilitzacions com les que s'han fet a les portes del Tribunal Constitucional convocades per CERMI i altres entitats del sector de la discapacitat intel¡¤lectual, i que compten amb tot el nostre suport.

S'hauria de valorar, i no volem ignorar el debat, al voltant de com modificar la normativa electoral i el Codi civil de Catalunya, per contemplar la possibilitat que les persones tutores o assistents, en determinats casos, poguessin representar les persones amb diversitat funcional en l¡¯acte de votar, en tant que representants legals i garants del seu patrimoni i drets. Aquesta seria una nova modalitat de vot a trav¨¦s de representaci¨®.

Aquesta modalitat ha estat utilitzada recentment a les eleccions de les persones amb discapacitat al Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i ha estat un exemple de regulaci¨® i aplicaci¨® respectu¨®s amb la Convenci¨® de les Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Ha perm¨¨s l'exercici del dret de vot a les persones amb discapacitat que no podien emetre per si mateixes el vot, o tenien la seva capacitat jur¨ªdica modificada.

Les persones amb discapacitat tenen dret a escollir les persones que els han de governar i a defensar els seus interessos davant d¡¯una pol¨ªtica que els afecta quotidianament, com a ciutadanes i com a col¡¤lectiu. Votar no garanteix una plena democr¨¤cia, per¨° no hi ha democr¨¤cia plena si no podem votar, o si no pot fer-ho tothom.

Laia Ortiz ¨¦s la tercera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.