Una Barcelona de ¡®fades¡¯

Els t¨ªsics ben vestits anaven a la taverna de Can Xinagues, al carrer dels Canvis Nous, on servien encara calenta la sang de bou acabada de treure; sense diners, calia fer cua amb un gibrell, a trenc d¡¯alba, a l¡¯Escorxador Municipal del carrer de la Marquesa, darrere el baluard del Migdia: un matador sortia amb un cossi de sang i en repartia. Aix¨ª la gent creia, el 1843, que es curava l¡¯an¨¨mia en una Barcelona encara emmurallada on, especialment als edificis a l¡¯entorn del mercat de Santa Caterina, proliferaven ¡°acad¨¨mies del crim¡±, pisos particulars on un veter¨¤ malfactor ensenyava una desena de joven¨ªssims alumnes a robar bosses i muntar petites estafes. L¡¯acord semblava just: llit, tres menjades i protecci¨® a canvi de treballar a percentatge per al mestre¡­

Semblen arguments de novel¡¤la g¨°tica o la versi¨® catalana d¡¯Oliver Twist, per¨° els dos casos s¨®n reals¡­ o hi ha fonaments per pensar-ho aix¨ª. ¡°Hi ha anuncis d¡¯aix¨° de la sang a la premsa i el tema dels nens tamb¨¦ hi surt, i ¨¦s l¨°gic: la Primera Guerra Carlina ha deixat moltes v¨ªdues i orfes i aquests, o s¨®n esclavitzats a les f¨¤briques, o sobreviuen amb la delinq¨¹¨¨ncia¡±, apunta Xavier Theros (Barcelona, 1963), que utilitza els dos fets per ambientar la seva primera novel¡¤la, La fada negra (Columna), premi Josep Pla, frapant retrat d¡¯un episodi ben poc conegut en la hist¨°ria de la ciutat, la revolta de la Jam¨¤ncia, brut i convuls escenari que encobreix uns macabres assassinats d¡¯infants i les ang¨²nies per esbrinar-ho d¡¯un debutant capit¨¤ de policia, armat amb una Lafougere, ¡°una pistola de dos canons, petita, de retroc¨¤rrega, molt popular a l¡¯¨¨poca; me¡¯n vaig trobar una tota rovellada en una vella caixa d¡¯eines dels meus sogres i vaig decidir posar-li al Llampades¡±, confessa l¡¯autor.

Els coneixements d¡¯Antropologia i de Barcelona de qui ¨¦s avui un dels seus millors cronistes (com demostra en aquest diari) permeten passejar amb ell per la ciutat i descobrir alguns dels escenaris que marquen la novel¡¤la, espais en molts casos barrejats amb els que m¨¦s estima.

Passatge de Mallofr¨¦ (entre Major de Sarri¨¤ i Clos de Sant Francesc)

L¡¯autor de Barcelona a cau d¡¯orella se sorpr¨¨n que quedin racons aix¨ª a la ciutat; gaireb¨¦ li sap greu donar-ho a con¨¨ixer. Ni tr¨¤nsit, ni turisme; hi passa poqu¨ªssima gent; silenci. ¡°?s l¡¯ep¨ªtom del poc conegut que ¨¦s encara Barcelona¡±, diu d¡¯un passatge estret entre finques, ¡°com aquells passadissos naturals per anar a l¡¯hort¡±, una rel¨ªquia que compara amb els passatges Permanyer o M¨¦ndez Vigo, ¡°que s¨®n a l¡¯origen de l¡¯Eixample. I saber que tot ell hauria pogut tenir aquest aspecte, per¨° l¡¯especulaci¨® no ho va permetre, com no va deixar que l¡¯avinguda del Paral¡¤lel fos tota porxada!¡±.

Ombres d¡¯especulaci¨® tamb¨¦ deixa anar Theros a la novel¡¤la sobre l¡¯episodi de l¡¯enderrocament de les muralles que es va fer en plena Jam¨¤ncia: un dels interessos ocults d¡¯un grapat d¡¯empresaris ¨¦s adquirir els terrenys que en quedaran lliures: ¡°Les muralles no es van acabar tirant; trigarien uns anys, per¨° es va arribar a anunciar la subhasta dels terrenys; coneixent la burgesia d¡¯aquesta ciutat, m¡¯hi jugo una m¨¤ que l¡¯especulaci¨® estava en marxa¡±, diu Theros. En una ciutat amb racons com el de Mallofr¨¦, tot ¨¦s factible, abans i ara, com passa a La fada negra.

Pla?a Raspall (Gr¨¤cia)

No hi ha const¨¤ncia que morissin infants en s¨¨rie ni de pr¨¤ctiques vamp¨ªriques a la Barcelona de 1840. ¡°Per¨° els dos volums d¡¯Hist¨°ries i llegendes de Barcelona, de Joan Amades, van plens de refer¨¨ncies sobre gent que explica casos de desaparici¨® de nanos; d¡¯altra banda, mentre s¡¯inaugura el tren de Matar¨®, a la Barceloneta hi ha una manifestaci¨® de mares per denunciar que els roben els nens, i impera la creen?a que d¡¯ells es pot extreure un greix millor per a la maquin¨¤ria; ¨¦s tamb¨¦ l¡¯¨¨poca de la llegenda de l¡¯home del sac i de la not¨ªcia que a Par¨ªs es troben en una f¨¤brica 40 nanos esclavitzats que havien estat segrestats... a Espanya. S¨®n fets amb substrat real als quals s¡¯afegeixen les llegendes... He fet una novel¡¤la, per¨° he procurat que tot sigui versemblant¡±, matisa Theros.

Ho explica des de la pla?a Raspall de Gr¨¤cia estant, a prop d¡¯on va viure sis anys, un espai que li sembla ¡°el paradigma de les hist¨°ries populars que circulen sobre Barcelona, en molts casos inventades, s¨ª, per¨° que han ajudat a construir la ciutat, la seva literatura¡±. Quina, aqu¨ª? ¡°Es diu que hi ha un carall que emana certes energies, especialment per la Festa Major, sota el ja vell bar Resolis¡± (avui seu de l¡¯Ateneu Independentista de la Vila de Gr¨¤cia). Nom¨¦s un carrer m¨¦s amunt, el que avui ¨¦s la pla?a del Poble Roman¨ª, acollia la immensa f¨¤brica del Vapor Nou dels Puigmart¨ª, de la qual tan sols queda l¡¯alta xemeneia de totxana: va ser l¡¯espai escollit pel general Prim per dirigir la campanya per aplacar la revolta. ¡°Un dels fills Puigmart¨ª era assistent militar del general, i ¨¦s molt probable que per aix¨° li cedissin la f¨¤brica com a quarter general¡±, apunta l¡¯autor. ¡°En qualsevol cas, hi havia l¡¯altura i una molt bona vista fins a les muralles de la ciutat, cosa que permetia el bombardeig i l¡¯intercanvi de foc artiller amb les bateries del capdamunt de la Rambla¡±, com reflecteix a la novel¡¤la.

Claustre del vell monestir de Jonqueres (carrer Ll¨²ria, Eixample)

Redu?t per poder encabir-lo en l¡¯interior de l¡¯illa de l¡¯Eixample per formar part de l¡¯esgl¨¦sia de la Concepci¨®, el claustre que s¡¯hi veu va ser traslladat pedra a pedra de l¡¯antic monestir de Jonqueres (que era entre la pla?a Urquinaona, el carrer Jonqueres i la Via Laietana). El campanar tampoc ¨¦s original: pertanyia a l¡¯antiga esgl¨¦sia de Sant Miquel, al darrere de l¡¯Ajuntament. ¡°A Barcelona es tracta de no fiar-se del que veus: nom¨¦s van caldre dues persones, Adolf Florensa i Frederic Mar¨¦s, per reconstruir falsament tot el Barri G¨°tic¡±, recorda Theros. Potser per aquesta justificada malfian?a, per a La fada negra s¡¯ha basat, a manca de llibres d¡¯hist¨°ria sobre l¡¯¨¨poca, en una dotzena de testimonis escrits i dietaris de primera m¨¤ que ha aconseguit... consultant Google Books: ¡°Els tenen digitalitzats les universitats nord-americanes¡±. A banda, el brutal buidat de dos dels grans diaris del moment: El Constitucional i el Diario de Barcelona. I tot plegat es nota tant en les descripcions de la roba com en la parla dels personatges, farcida de dites de l¡¯¨¨poca, com ara l¡¯enigm¨¤tica ¡°Per voltar m¨¦s tard de les onze, cal tenir nas de bronze¡±. F¨¤cil d¡¯explicar, es veu: ¡°Barcelona no tindr¨¤ clavegueram fins cap all¨¤ 1890; fins llavors nom¨¦s hi havia unes regates a terra per on corrien les aig¨¹es brutes; a les cases, hi havia uns pous negres, que les ordenances de l¡¯¨¨poca van fixar que uns pouaires podien treure pel portalet de Santa Madrona, per dur com a fems a la Bordeta o a les hortes de Sant Bertran; aix¨° no es podia fer fins a les 11 de la nit. Cal imaginar la pudor que devia fer perqu¨¨ aquella gent, avesada a tota mena de catipens, en traguessin la frase¡±. Una ordenan?a de poc m¨¦s tard, de 1847, intentar¨¤ netejar la cosa tot ubicant els fabricants d¡¯espelmes i als adobaires fora del nucli urb¨¤, o prohibir tenir ramats de bestiar a casa, o fer la matan?a d¡¯animals al mig del carrer.

Pla?a Castella (El Raval nord)

Gaireb¨¦ cada carrer, tot baixant cap a Ciutat Vella, dona peu a Theros per fer hist¨°ria de la ciutat: el d¡¯Estruch (un altre dels seus favorits, que surt de Fontanella), per explicar una ciutat for?a amant de l¡¯esoterisme i les supersticions (¡°Aqu¨ª es venia la pedra escur?onera, que es creia que es fabricava al cap d¡¯aquells animals i que servia per guarir-te de les queixalades de serps o de gossos amb r¨¤bia¡±), o el carrer Tallers, on el cronista clama per salvar i inventariar les plaques d¡¯assegurances dels edificis (¡°no hi havia servei de bombers municipal i era vital, perqu¨¨ en un incendi al teu immoble hi acudien els privats de les companyies; aix¨° va comen?ar cap a 1835 i ¨¦s evident que el 1843, amb els bombardejos, se¡¯ls va girar feina: un ter? dels edificis de la ciutat van quedar afectats¡±; normal: van ser 12.000 projectils en gaireb¨¦ quatre mesos). Ara, lamenta el novel¡¤lista, ¡°les pots trobar en venda per la Xarxa¡±.

Tamb¨¦ reclama a Tallers la recuperaci¨® de pintures murals de bodegues o f¨¤briques o magatzems, com el del m¨ªtic El Siglo, algunes lletres del qual encara s¨®n visibles amb certa imaginaci¨® si un sap trobar-les. Per¨° reclamar aix¨°, diu, ¨¦s una utopia quan, arribat a la pla?a Castella, denuncia que no hi ha ni una sola placa que recordi que en aquell avui ¡°espai anod¨ª¡± hi hagu¨¦ la f¨¤brica Bonaplata, la primera a tot Espanya d¡¯utilitzar el vapor. ¡°?s una demostraci¨® de la poca import¨¤ncia que Barcelona dona al seu passat industrial, sense el qual avui no seria el que ¨¦s; han hagut de ser els mateixos ve?ns, com s¡¯ha vist al Poblenou amb Can Ricart, per exemple, els qui han hagut de salvar aquest patrimoni i aquesta petja¡±.

Abans de la f¨¤brica Bonaplata, que ni Theros (que va viure vuit anys a Portal de l'?ngel amb Condal) sap segur si estava per sobre o per sota del carrer Valldonzella (¡°els gravats no s¨®n correctes¡±), hi hagu¨¦ una f¨¤brica de cigars, amb un paper notable a la novel¡¤la (¡°el cas de corrupci¨® que explico ¨¦s real, com que a les treballadores se¡¯ls pagava en part en esp¨¨cies, origen de tots els conflictes i del comer? clandest¨ª¡±). Parlant d¡¯ubicacions, a l¡¯obra apareixen un fotimer de t¨²nels subterranis secrets i que un dels empresaris utilitza per als seus negocis de contraban. ¡°Es deia que el Casc Antic estava foradat; no era tant, per¨° n¡¯hi havia, de t¨²nels: al carrer Riera Alta se¡¯n va trobar un fa uns anys que duia al portell de Sant Antoni; i al mateix Liceu, n¡¯hi havia un altre que deuria conduir al convent de Sant Agust¨ª¡±. De nou, doncs, la versemblan?a de La fada negra.

Les Drassanes (El Raval sud)

Rambles avall (¡°fa gr¨¤cia veure els plataners arrenglerats ara, per¨° els gravats antics demostren que eren ac¨¤cies i que no estaven alineades; tant, que es deia d¡¯un infant rebel: ¡®Puja com els arbres de la Rambla¡¯¡±, il¡¤lustra Theros), s¡¯arriba a les Drassanes, un dels grans escenaris de la novel¡¤la, llavors zona molt bruta i fosca, fortalesa dels milicians i dels jam¨¤ncios, i on el capit¨¤ Llampades hi t¨¦ el seu despatx; all¨ª, m¨¦s d¡¯un cop, intenta dissimular els excessos d¡¯alcohol i d¡¯haver ¡°cavalcat el drag¨®¡± o ¡°ballat amb la fada negra¡±, com els filipins anomenen al fumar opi. Opi a la Barcelona del XIX? ¡°No hi ha const¨¤ncia de fumadors d¡¯opi com jo poso a Montju?c i en alguns prost¨ªbuls, per¨° ¨¦s evident que llavors era moda a tot Europa; tenim la Guerra de l¡¯Opi a la Xina i no oblidem que Espanya era un controlador del mercat internacional a trav¨¦s de les Filipines, un dels llocs on se¡¯n consumia m¨¦s del m¨®n... Els mariners francesos i anglesos, que s¨®n els que ho van portar cap aqu¨ª, en fumaven perqu¨¨, com diu Charles Baudelaire a El paradisos artificials, era m¨¦s barat i no deixava tanta ressaca com l¡¯alcohol; a banda, llavors es venia lliurement a farm¨¤cies, amb el l¨¤udan, que era com avui l¡¯Omeprazol... Tot plegat, sense comptar que d¡¯opi n¡¯entraven tones al port, i aix¨° s¨ª que est¨¤ comprovat... O sigui, dos m¨¦s dos fan quatre, no?¡±.

Pla?a del mercat (Barceloneta)

¡°Soc de Sants, per¨° aquest ¨¦s el meu segon barri¡±, confessa Theros al mig de la pla?a del Mercat de la Barceloneta. A la mem¨°ria, aquest espai mariner va lligat al menjar: la seva mare va treballar molts anys en aquell mercat, del qual encara avui recorda els duros de xocolata que li donaven altres dependentes, i hi ha la que, per a ell, ¨¦s una de les millors bodegues de tapes de Barcelona (La Cova Fumada). El menjar (i la seva abs¨¨ncia, amb el que provoca) t¨¦ un gran paper a La fada negra, tot i que es fa dif¨ªcil no pensar que el gat en escabetx i les grans cassoles amb rates guisades s¨®n una llic¨¨ncia liter¨¤ria... ¡°Aquests plats s¡¯atribueixen a una cantina miliciana que hi havia al costat de Santa Maria del Mar; no seria estrany: si despr¨¦s de quatre mesos de guerra hi havia llocs on encara servien menjars.... En tota guerra, el primer que desapareix quan falta menjar s¨®n gats, gossos i rates¡±, recita l¡¯autor de La Sexta Flota a Barcelona.

Tamb¨¦ de la Barceloneta s¨®n les colles de contrabandistes que s¡¯enfronten als sicaris de l¡¯empresari corrupte de la part noble de la ciutat. ¡°?s versemblant que hi hagu¨¦s contraban perqu¨¨, des que el 1780 es deixa comerciar amb Cuba, l¡¯entrada de tota mena de mercaderies al port de Barcelona ¨¦s brutal, tant que fins llavors, que nom¨¦s hi havia policia pol¨ªtica, perqu¨¨ la resta s¡¯arreglava a base de confessions arrencades per tortura directa, es crea una policia econ¨°mica, El Resguardo Municipal, que popularment es coneixia com els pessigaires, i amb el malnom ja est¨¤ tot dit...¡±, deixa caure Theros. ¡°Si hi ha policia contra aquest delicte ¨¦s que n¡¯hi ha, de delicte, tot i que de tot plegat la premsa no en diu res; de successos, n¡¯informaven m¨¦s les auques...¡±. Els negocis bruts d¡¯una part de la burgesia barcelonina els dona Theros per segurs: ¡°La majoria vivia en la dicotomia de negocis A i negocis B: nom¨¦s cal mirar els or¨ªgens de les fortunes de grans prohoms de la ciutat¡±, deixa caure l¡¯escriptor.

Passatge antic de Val¨¨ncia (Montju?c)

Cam¨ª d¡¯un passatge per tancar el cercle, Theros fa parada pr¨¨via al cementiri de Poblenou. ¡°?s el meu preferit; els cementiris, a banda de llocs que resumeixen la hist¨°ria de la ciutat, s¨®n una d¨¨ria meva de jovenet: vivia a prop del de Sants, i com que vaig tenir una adolesc¨¨ncia mig g¨°tica, anava all¨¤ a llegir o escriure i a escoltar The Cure amb els meus walkman¡±. Del de Poblenou li crida l¡¯atenci¨® la figura d¡¯El Santet, ¡°un dependent d¡¯El Siglo que va predir tant l¡¯incendi com la seva prematura mort a finals del XIX i del qual avui s¡¯han de retirar sovint papers i papers de peticions de gent¡±.

Tot i que del cementiri de Montju?c destaca que ¨¦s ¡°un museu a l¡¯aire lliure¡±, Theros prefereix de la muntanya el passatge antic de Val¨¨ncia, ¡°un altre lloc impossible de Barcelona, com un poblet agr¨ªcola enmig d¡¯una muntanya carregada de mala sort i de llegendes negres¡±, diu d¡¯un dels escenaris tamb¨¦ cabdals a La fada negra. Un espai male?t per les dues cares, marcades en realitat per dues casernes, apunta. ¡°D¡¯una banda, hi ha el castell, centre de repressi¨® individual i col¡¤lectiva; i de l¡¯altra, la part del Morrot, farcida de coves, barraques i gitanos, amb les Drassanes a sota...; en el fons, en aquest cant¨®, dos dels focus fundacionals del que ser¨¤ el Barri Xino¡±, acota. Per qu¨¨ el que diu que hauria de ser el Hyde Park de Barcelona no funciona com a tal? ¡°Fins al 1929, Montju?c ¨¦s un espai fora de la llei, i crec que, mala comunicaci¨® a banda, ha quedat en l¡¯imaginari ciutad¨¤ com que, quan cau la foscor, ¨¦s un lloc insegur¡±.

Theros ja est¨¤ posat en la segona entrega de les perip¨¨cies del capit¨¤ Llampades, ara al mig de la Segona Guerra Carlina, que pocs recorden que va arribar a les portes de Barcelona... Pot haver-hi m¨¦s entregues, fins i tot, per¨° sempre com a l¨ªmit temporal en la Barcelona de 1860 o 1870, curiosament tan poc documentada i estudiada. ¡°?s molt f¨¤cil d¡¯entendre: ¨¦s una ¨¨poca convulsa, revolucion¨¤ria; qui es revolta est¨¤ reclamant, per exemple, la jornada laboral... de 14 hores! Jo vaig cantar als cors de Clav¨¦ i en una biografia que tenia d¡¯ell no es deia ni una sola ratlla que va participar a la Jam¨¤ncia i que va inventar-se els cors per ajudar els obrers estant pres... La hist¨°ria que produeix Barcelona entre 1830 i 1870 no ¨¦s del gust de qui ha pagat els diaris [/TEX]i els llibres¡±. Sempre queda, per¨°, qui escriu sobre fades negres.