Els governs internacionals eviten la Generalitat

Hi va haver un temps en qu¨¨ els presidents de la Generalitat eren rebuts a les cancelleries de mig m¨®n. Jordi Pujol confraternitzava amb Helmut Kohl i fins i tot es va citar amb George Bush pare a la Casa Blanca; Jos¨¦ Montilla es va entrevistar amb el l¨ªder itali¨¤ Romano Prodi i Pasqual Maragall amb el president turc Recep Erdogan. Ben al contrari, els dirigents internacionals eviten avui els representants del govern catal¨¤ en el seu programa intensiu per donar a con¨¨ixer el projecte de refer¨¨ndum unilateral.

Des que Ra¨¹l Romeva va ser nomenat primer conseller d'Exteriors de la Generalitat, el gener del 2016, l'¨²nic ministre amb el que s'ha pogut fer la fotografia es Vong Sauth, titular d'Afers Socials de Cambodja. Sauth va visitar Barcelona el mes de maig per firmar convenis de cooperaci¨®. El Departament de Relacions Exteriors i Transpar¨¨ncia insisteix que bona part de la feina de Romeva s¨®n ¡°reunions discretes que no es publiciten¡±. L'oposici¨® al Parlament ha reclamat sense ¨¨xit que es facin p¨²blica l'agenda completa de Romeva i els informes que la Generalitat transmet als serveis diplom¨¤tics internacionals. La majoria de Junts Pel S¨ª i la CUP ho ha desestimat. La Generalitat repeteix que no esperen el suport p¨²blic de governs estrangers perqu¨¨ aquests es mouen pel pragmatisme. Una vegada proclamada la independ¨¨ncia la comunitat internacional acollir¨¤ el nou Estat amb els bra?os oberts, tamb¨¦ per pragmatisme segons les autoritats catalanes. L'¨²nic cert ¨¦s que fins al moment la posici¨® general dels executius exteriors ¨¦s evitar l'assumpte.

La presa de contacte oficial dels Estats amb la Generalitat s'ha cenyit gaireb¨¦ exclusivament als encontres de Romeva i dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont amb les ambaixades a Espanya. El moment internacional m¨¦s rellevant de Puigdemont va ser la benvinguda d'urg¨¨ncia que va donar el 2016 a l'exprimer ministre itali¨¤ Matteo Renzi amb motiu de la seva visita a Reus per honrar les v¨ªctimes italianes de l'accident de tr¨¤nsit de Freginals. Oficialment, Puigdemont no va parlar amb Renzi de cap altre assumpte que no fos aquella trag¨¨dia. Les dues grans fites internacionals de Puigdemont s'han produ?t a Fran?a: l'octubre del 2016 va firmar acords de cooperaci¨® econ¨°mica i cient¨ªfica amb la presidenta d'?le de France, Val¨¦rie P¨¦cresse; aquest febrer es va celebrar una reuni¨® similar a Narbona amb la presidenta de la regi¨® d'Occit¨¤nia, Carole Delga. L'encontre amb Delga va estar precedit per una queixa formal de la diplom¨¤cia francesa, el novembre passat, provocada per una resoluci¨® del Parlament que reclamava ¡°el dret a decidir per a la Catalunya Nord¡±. La m¨¦s gran operaci¨® de proselitisme independentista a Fran?a es va registrar el maig del 2016, quan Romeva va participar a Par¨ªs en encontres pol¨ªtic-acad¨¨mics a l'Assemblea Nacional, a l'Institut de Relacions Internacionals i Estrat¨¨giques i al Club Segle XXI. Romeva va aconseguir entrevistar-se amb Henri Verdier, director del Servei del primer ministre per a la modernitzaci¨® de l'administraci¨® p¨²blica.

Moltes de les missions que ha protagonitzat Romeva es nodreixen d'actes acad¨¨mics. L'abril del 2016, el conseller i el vicepresident, Oriol Junqueras, van viatjar a Roma. Romeva va impartir una confer¨¨ncia a l'Institut Luigi Sturzo. L'acte va servir, segons va destacar la Generalitat a EL PA?S, per parlar amb el president del Centre d'Estudis La Parabola, Francesco Tufarelli, ¡°que t¨¦ una relaci¨® especial amb el primer ministre actual ¨CRenzi¨C i havia estat assessor jur¨ªdic del ministeri d'Afers Europeus¡±. El Departament de Romeva tamb¨¦ va explicar que el conseller es va ¡°reunir amb representants pol¨ªtics del pa¨ªs¡±, sense especificar m¨¦s. Junqueras es va entrevistar amb inversors i va assistir a l'ordenaci¨® del monjo de Montserrat Manuel Nin. Junqueras va explicar a TV3 que no es trobaria amb el Papa perqu¨¨ ¡°ell t¨¦ molt treball i nosaltres, tamb¨¦¡±. En el viatge de Romeva a Buenos Aires del mes de setembre, el conseller no es va reunir p¨²blicament amb cap representant del govern argent¨ª. La seva acci¨® es va cenyir a una xerrada sobre drets humans, a una entrevista amb el fiscal encarregat d'investigar els crims del franquisme, a la instal¡¤laci¨® d'una placa commemorativa a Llu¨ªs Companys i a trobades amb els Casals Catalans del Con Sud.

Suport de diputats nacionalistes

Albert Royo, director de l'institut de la Generalitat de relacions internacionals Diplocat, va explicar en una confer¨¨ncia del mes de desembre que ¡°mantenim contactes amb pr¨¤cticament la totalitat dels parlament europeus i m¨¦s enll¨¤. ?s m¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ els parlaments s¨®n m¨¦s plurals i l'Estat [espanyol] hi pot pressionar menys¡±. Els parlaments de Finl¨¤ndia, Est¨°nia i Su?ssa han constitu?t ¡°intergrups d'amistat¡± per seguir la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya. A m¨¦s, des del 2015, en nou cambres legislatives ¨CFinl¨¤ndia, Su¨¨cia, B¨¨lgica, Irlanda, Estats Units, Dinamarca, Uruguai i Paraguai¨C s'ha tractat l'assumpte. Quinze diputats de la cambra dels Comuns van presentar aquest desembre una moci¨® de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La moci¨® va ser presentada, segons el digital Vilaweb, per nou diputats del Partit Nacional Escoc¨¨s, pels diputats del partit nacionalista de Gal¡¤les Plaid Cymru, per un diputat del Partit Socialdem¨°crata i Laborista d'Irlanda i pel laborista Jim Cunningham. A la confer¨¨ncia que van donar el gener passat a Brussel¡¤les Puigdemont, Romeva i Juqueras, tamb¨¦ hi van assistir majorit¨¤riament eurodiputats de formacions nacionalistes. Membres de presid¨¨ncia de la Generalitat van assegurar que hi van acudir 40 eurodiputats. Cap representant de primer nivell comunit¨¤ria ha rebut a Brussel¡¤les les autoritats catalanes des de l'inici del proc¨¦s d'independ¨¨ncia, a finals del 2012. L'¨²ltim encontre amb un president de la Comissi¨® Europea va ser el mar? del 2011 entre Mas i Durao Barroso.

El buit internacional a la Generalitat es va iniciar el 2013 quan Barroso es va negar a rebre Mas. El major frac¨¤s tamb¨¦ el va protagonitzar Mas en un viatge a Nova York l'abril del 2015. El periple es va limitar a una confer¨¨ncia universit¨¤ria amb l'economista Xavier Sala i Mart¨ªn, una visita a la Zona Zero sense pres¨¨ncia de les autoritats locals i un sopar privat amb la comunitat catalana i en el qual el participant m¨¦s rellevant va ser Arturo Sarukh¨¢n, exambaixador de M¨¨xic als Estats Units. Sarukh¨¢n ¨¦s membre del consell consultiu del Diplocat.

El cas catal¨¤ va ser debatut en abril del 2016, juntament amb altres casos de secessionisme al m¨®n, al subcomit¨¨ d'Afers europeus del Congr¨¦s dels EUA. Al setembre del 2015, l'aleshores secretari d'Exteriors de la Generalitat Roger Albinyana va ser rebut per quatre congressistes republicans i un dem¨°crata. Albinyana va ser at¨¨s pel president del subcomit¨¨, Dana Rorhrbacher, republic¨¤ conegut pel seu radicalisme conservador, i per tres congresistes anticastristes de Florida. Romeva es va reunir el passat setembre a Washington amb Rorhbacher. Aquests encontres amb representants reaccionaris de la dreta han estat vistos amb suspic¨¤cia des de l'esquerra independentista, com va ser el cas de la recepci¨® que va tenir Romeva al Parlament de Finl¨¤ndia convidat pel diputat Simon Elo, del nacionalista i xen¨°fob Partit dels Finesos, contrari a la UE.

Cr¨ªtiques alemanyes

El govern alemany ¨¦s un dels grans obstacles per a la diplom¨¤cia catalana. Manfred Weber, pes pesant dels socialcristians bavaresos i president del Partit Popular Europeu a l'Eurocambra, va criticar durament en una entrevista a EL PA?S l'estrat¨¨gia unilateral de la Generalitat. El diputat democristi¨¤ Robert Hochbaum, membre de la Comissi¨® d'Exteriors del Bundestag, es va entrevistar a Barcelona el novembre del 2016 amb Romeva i Forcadell. Hochbaum va explicar a la seva p¨¤gina d'Internet que la visita formava part d'una missi¨® oficial parlament¨¤ria per recollir informaci¨® sobre la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya. Hochbaum va transmetre a Romeva i Forcadell, segons escriu ell, que la unilateralitat posa en risc l'estabilitat econ¨°mica de Catalunya i d'Espanya, i que la seva perman¨¨ncia a la UE, en cas d'independ¨¨ncia, ¡°seria un somni¡±.

La diplom¨¤cia catalana ha tingut m¨¦s fortuna amb l'acollida dels seus missatges en mitjans internacionals. Les entrevistes amb Mas, Puigdemont o Romeva s¨®n freq¨¹ents arreu d'Europa. El Diplocat es va congratular el 30 de gener passat ¡°d'haver gestionat amb ¨¨xit la publicaci¨® d'un article de Carme Forcadell al The New York Times¡±. Un altre front en el qual la Generalitat ha obtingut millors resultats ¨¦s en l'¨¤mbit acad¨¨mic. L'octubre passat el Diplocat va coorganitzar un seminari a la Universitat Cat¨°lica de Lovaina (B¨¨lgica) amb prestigiosos experts. El proper mes de mar? celebrar¨¤ una sessi¨® acad¨¨mica similar a la Universitat de Tours (Fran?a). Aquest mateix mes est¨¤ previst que Mas imparteixi confer¨¨ncies a la Universitat de Harvard (EUA) i a la Oxford Union Society (Anglaterra).