Mas al Suprem: ¡°Ning¨² ens va requerir res despr¨¦s de la suspensi¨® del Constitucional¡±

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha defensat aquest dimarts al Tribunal Suprem que, despr¨¦s que el Constitucional suspengu¨¦s la consulta del 9-N, la Generalitat no va rebre cap requeriment perqu¨¨ s'imped¨ªs el proc¨¦s participatiu que el Govern de Catalunya havia deixat en mans de voluntaris. ¡°Des del dia que vaig anunciar el proc¨¦s participatiu, el 14 d'octubre, fins al 9-N i fins i tot fins al 25 de novembre, que es va tancar el proc¨¦s, l'¨²nica notificaci¨® que rebem ¨¦s la provid¨¨ncia del Constitucional. Ning¨² m¨¦s ens va requerir res ni va actuar en res. Ni fiscal, ni jutges de gu¨¤rdia, ni el Constitucional¡±. ¡°Ning¨² va actuar, ni fiscals de gu¨¤rdia, ni jutges de gu¨¤rdia. Ning¨² va recordar que aix¨° pogu¨¦s ser un gran delicte, com sembla ara¡±, ha insistit Mas.

El segon dia del judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem ha comen?at aquest dimarts amb la declaraci¨® de vuit testimonis, tots ells responsables dels departaments de la Generalitat implicats en l'engegada de la consulta del 9-N o de les empreses a les quals el Govern va encarregar els treballs perqu¨¨ la jornada de votaci¨® es pogu¨¦s dur a terme. Els vuit han coincidit que ning¨² els va ordenar que aturessin aquests treballs despr¨¦s de la provid¨¨ncia del Tribunal Constitucional que va vetar la consulta, per la qual cosa les tasques es van desenvolupar amb normalitat despr¨¦s del 4 de novembre, data de la resoluci¨® del tribunal.

Els primers a declarar han estat els responsables de la instal¡¤laci¨® del pavell¨® de premsa. F¨¢tima Soro, directora de l'assessoria jur¨ªdica de Fira de Barcelona, que l'empresa Focus va subcontractar perqu¨¨ habilit¨¦s el pavell¨®, ha explicat que les tasques de muntatge es van fer entre el 3 i el 7 de novembre i que ning¨² li va dir que suspengu¨¦s els treballs despr¨¦s del dia 4. El fiscal li ha preguntat si no la va estranyar: ¡°Sab¨ªem que hi havia una resoluci¨®, per¨° no vam pensar que ens afect¨¦s¡±, ha respost Soro.

En la mateixa idea ha insistit el fiscal amb Carles Fabr¨®, director en cap del Gabinet de Relacions Externes i Protocol, dependent del Departament de la Presid¨¨ncia que dirigia Homs. Fabr¨® ha assegurat que ¡°en cap moment¡± va rebre l'ordre de fer marxa enrere despr¨¦s de la provid¨¨ncia del Constitucional. Els contractes que va signar eren per instal¡¤lar el pavell¨® de premsa per a la jornada de la consulta, a la qual s'havien acreditat 800 periodistes. El c¨¤rrec p¨²blic ha sostingut que, despr¨¦s de l'anul¡¤laci¨® del Constitucional, l'inter¨¨s informatiu no va baixar. ¡°En cap moment em vaig plantejar aturar-ho. [...] Vaig pensar que, pass¨¦s el que pass¨¦s, aix¨° s'havia de celebrar igual. No en vaig tenir cap dubte¡±, ha dit.

M¨®nica Os¨¢car, responsable de publicitat institucional de la Generalitat i filla de Daniel Os¨¢car, tresorer de Converg¨¨ncia, va ser l'encarregada de contractar les insercions als mitjans de comunicaci¨® per informar sobre la consulta. ¡°No ho vaig decidir jo. Se'm va notificar, suposo que el meu director general¡±, ha afirmat, i ha explicat que es va contractar per la via d'urg¨¨ncia el 24 d'octubre amb un pressupost de 813.000 euros. ¡°Es va fer publicitat despr¨¦s del dia 4?¡±, ha preguntat el fiscal. ¡°Doncs s¨ª¡±, ha adm¨¨s Os¨¢car, que ha explicat que la campanya es va fer fins al final.

Ignasi Genov¨¨s era director general d'Atenci¨® Ciutadana i Difusi¨® de la Generalitat i va encarregar la campanya de publicitat institucional a Media Planning. ¡°Va entendre que la provid¨¨ncia del Constitucional podia afectar aquest enc¨¤rrec?¡±, li ha preguntat el fiscal. ¡°Vaig tenir coneixement i no vaig rebre cap enc¨¤rrec relatiu a la campanya de publicitat. Em consta que el Govern estava esperant resposta a una petici¨® d'aclariment¡±. Genov¨¨s ha al¡¤legat que estava ¡°dins d'una estructura jer¨¤rquica del departament¡± i que ¡°no hi havia motiu per aturar la campanya¡± si els seus superiors no l'hi indicaven. ¡°Per¨° a vost¨¨ aix¨° no el va estranyar?¡±, ha insistit el fiscal. ¡°No; de fet, la consulta es va fer el dia 9 amb tota normalitat¡±.

La directora de Media Planning a Barcelona, Marta Coll, ha ratificat l'enc¨¤rrec i ha adm¨¨s que els treballs es van encarregar ¡°per la via d'urg¨¨ncia¡± i que es van executar ¡°entre el 25 d'octubre i el 8 de novembre¡±, o sigui fins just un dia abans de la jornada de participaci¨®. En la mateixa l¨ªnia, Coll ha defensat que no s'aturessin els treballs perqu¨¨ el client (la Generalitat) no ho va demanar. Els enc¨¤rrecs, ha subratllat, no es paralitzen ¡°tret que el client ho demani o tinguem una resoluci¨® judicial¡±.

En la sessi¨® d'avui tamb¨¦ s'ha parlat d'un conveni signat entre el Govern catal¨¤ i l'Institut d'Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat) que va permetre que l'Executiu d'Artur Mas dispos¨¦s de les dades del padr¨® (noms i adreces) dels catalans a partir dels 16 anys. Jordi Vilajoana, exsecretari general de Presid¨¨ncia i m¨¤ dreta de Francesc Homs, ha explicat que aquestes dades van servir per ¡°enviar una carta¡± signada per Mas als catalans. ¡°Enten¨ªem que calia explicar el proc¨¦s de participaci¨® als ciutadans¡±.

Vilajoana ¡ªque ha expressat el seu ¡°afecte¡± cap a Homs a preguntes del president del tribunal¡ª ha defensat la ¡°legalitat¡± del conveni i la cessi¨® de dades a Unipost, l'empresa que va enviar les cartes. L'exc¨¤rrec p¨²blic ha mantingut una discussi¨® amb el fiscal sobre les dates d'enviament, ¨¦s a dir, si van ser anteriors o posteriors al 4 de novembre, dia en qu¨¨ el Constitucional va prohibir la consulta.

El llavors director de l'Idescat, Frederic Udina, ha afegit que es tractava d'una base de dades ¡°temporal¡±. Com la resta de testimonis, Udina ha adm¨¨s que, despr¨¦s del veto del Constitucional, no va arribar cap ordre de destruir la base de dades. Tot i aix¨°, ha adm¨¨s que, despr¨¦s de la consulta, Presid¨¨ncia el va informar que s'havia destru?t.