L¡¯¨²ltim Cercas

No ¨¦s f¨¤cil escriure sobre un llibre quan encara est¨¤s sota la influ¨¨ncia de l¡¯intens impacte d¡¯humanitat provocada per la lectura, sobretot quan es tracta d¡¯un impacte que t¨¦ totes les garanties de durar molt de temps. Cada novel¡¤la de Javier Cercas, ja d¡¯en?¨¤ d¡¯El inquilino, representa un gra¨® m¨¦s alt que l¡¯anterior, per¨° aquesta vegada el gra¨® s¡¯ha convertit en una escala completa. El monarca de las sombras ¨¦s una novel¡¤la grandiosa per moltes raons. A Anatom¨ªa de un instante, l¡¯autor obligava el lector a llegir-la simult¨¤niament com un llibre d¡¯hist¨°ria i com una novel¡¤la; una experi¨¨ncia del tot apassionant, perqu¨¨, en les nostres literatures, era totalment nova. A l¡¯¨²ltima novel¡¤la, passa una cosa semblant, per¨° l¡¯experi¨¨ncia de la lectura es fa molt m¨¦s captivadora perqu¨¨, a m¨¦s a m¨¦s, se¡¯ns dona una investigaci¨® gaireb¨¦ detectivesca per arribar a esbrinar com ¨¦s possible que un adolescent de 17 anys, Manuel Mena, oncle-avi de l¡¯escriptor, es pugui embarcar a lluitar amb l¡¯ex¨¨rcit franquista i trobi la mort dos anys m¨¦s tard a la Batalla de l¡¯Ebre.

Poques vegades una novel¡¤la ens fa veure (sense dir-ho expl¨ªcitament, sin¨® tan sols mostrant-ho) l¡¯absurd i l¡¯horror de la guerra d¡¯una manera tan efectiva i tan brutalment dram¨¤tica. La hist¨°ria d¡¯una mort llunyana en el temps i aliena al lector es transforma en aquest llibre en una mort present i a m¨¦s a m¨¦s ens fa sentir com si Manuel Mena fos un familiar que desperta tot el nostre afecte. Com es pot obtenir aquest miracle? ?s evident que hi intervenen molts elements: la forma del llenguatge, la humanitat que traspua a cada frase, la riquesa moral dels dos narradors, sobretot del primer, i tamb¨¦ una intel¡¤lig¨¨ncia poc comuna que, si b¨¦ sempre acompanya les novel¡¤les de Cercas, en aquesta ¨²ltima ¨¦s del tot enlluernadora. La novel¡¤la, acabo de dir, t¨¦ dos narradors. El primer ¨¦s el que est¨¤ afectat per la recerca dels fets descrits. El segon, en canvi, ¨¦s la veu objectivadora d¡¯un historiador dedicat ¨²nicament a narrar els fets. Amb l¡¯alternan?a de l¡¯un i de l¡¯altre, el lector va entrant en un m¨®n del qual ¨¦s impossible sortir-ne indiferent, i rep la impressi¨® que els personatges s¨®n tan reals que gaireb¨¦ li encomana la seguretat d¡¯haver-los conegut a tots.

I tal com passa en les grans obres, el darrer cap¨ªtol ¨¦s on la qualitat de la novel¡¤la puja fins a cims insospitats, i on les reflexions morals que es fa el protagonista a si mateix acaben donant a la nostra experi¨¨ncia de la vida, del m¨®n i de nosaltres mateixos una llum que no ten¨ªem abans de comen?ar el llibre. No vull explicar res m¨¦s, per¨° no em puc estar de recomanar la lectura d¡¯El monarca de las sombras amb tot l¡¯entusiasme que a mi m¡¯ha encomanat el llibre. I no vull tampoc acabar aquest article sense agrair a l¡¯autor les hores meravelloses que he passat llegint-lo. Molt¨ªssimes gr¨¤cies, Xavi!