Somnis per als nens del futur

Si els nens s¨®n el motor d'un futur que es vol millor, amb qu¨¨ alimentar els seus somnis? Res, potser, com amb llibres. I sobre aquesta premissa, la Catalunya recognoscible avui al m¨®n per la seva gastronomia (o abans-d'ahir mateix, per la seva premiada arquitectura amb el Pritzker a l'estudi RCR) tamb¨¦ vol ser admirada per la seva ja potent, encara que potser no promocionada ni coneguda pel gran p¨²blic, producci¨® en literatura infantil i juvenil. Per aix¨°, del 3 al 6 d'abril, juntament amb les Illes Balears, Catalunya portar¨¤ a la 54a Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la m¨¦s important en aquest sector i en la qual aquest any ¨¦s la convidada d'honor, un ambici¨®s programa de 41 activitats, que mobilitzar¨¤, nom¨¦s comptabilitzant gent del circuit editorial, m¨¦s de 80 persones.

¡°Aquest sector t¨¦ molt talent i m¨²scul, per¨° es desconeix; ha de sortir de l'armari¡±, ha assegurat avui durant la presentaci¨® del programa el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, instituci¨® que concentra per a l'ocasi¨® tamb¨¦ la producci¨® en catal¨¤ de Val¨¨ncia, Andorra i la ciutat de l'Alguer. Les xifres li donen la ra¨®: 96 editorials catalanes publiquen una mitjana de 2.700 t¨ªtols a l'any, que es tradueix en la fotesa de 4,5 milions d'exemplars i els encara menys menyspreables 41,4 milions d'euros de facturaci¨® (xifres del 2015), el tercer m¨¦s potent del gremi.

Proporcional a aquest context, amb un pressupost proper al mig mili¨® d'euros i un estand de 176 metres quadrats que acollir¨¤ 42 editorials (a les quals se sumen les 14 que van amb lloc propi), el Llull ha tancat una programaci¨® (sota el coherent ep¨ªgraf Sharing a future i amb dos nens caracter¨ªstics del dibuixant Max enfilats en un ou com a logotip) en qu¨¨ no hi ha vessant del sector sense abordar. Per comen?ar, dues exposicions, comissariades per la llibretera Paula Jarrin (va guanyar el c¨¤rrec despr¨¦s d'un concurs) i plasmades per l'arquitecta Clara Sol¨¤-Morales, oferiran una panor¨¤mica dels grans il¡¤lustradors. En una hi ha 42 dels artistes m¨¦s actuals, amb una gandula per a cadascun per contemplar c¨°modament el seu treball. Aqu¨ª hi haur¨¤, entre d'altres, Marta Alt¨¦s, V¨ªctor Escandell, Pep Montserrat o Jordi Vila Delc¨°s. D'alguna manera, s¨®n fills d'una tradici¨® que reflectir¨¤ l'altra mostra, amb obres de 17 veterans com Pilar¨ªn Bay¨¦s, Roser Capdevila, Joma, el mateix Max o Carme Sol¨¦ Vendrell.

Els dibuixants s¨®n un dels plats forts de l'expedici¨® catalanobalear a It¨¤lia, com reforcen els 14 tallers d'il¡¤lustraci¨® que tindran lloc en viu durant la fira, en el recinte de la qual hi haur¨¤ 20 trobades i taules rodones on s'abordar¨¤ tot, o gaireb¨¦, de la literatura infantil i juvenil: des de si ¨¦s millor ser graduat en belles arts o autodidacta per dibuixar, per qu¨¨ uns aconsegueixen traspassar fronteres i uns altres no, o si la literatura pels m¨¦s joves ¨¦s un m¨®n totalment a part del de la narrativa per a adults. Fins i tot hi haur¨¤ espai perqu¨¨ l'Ajuntament de Barcelona, Ciutat Liter¨¤ria de la Unesco des del 2015 i membre del Ramon Llull, presenti una app sobre una gimcana liter¨¤ria pels seus carrers. Tot aix¨° es plasma en pres¨¨ncies com les de David Cirici, Jordi Sierra i Fabra, Andreu Mart¨ªn, Anna Casassas, Gallardo, Gabriel Janer Manila o Pon? Pons, entre d'altres.

Fora del recinte firal, el Llull ha previst la invasi¨® de 10 espais diferents de Bolonya, amb mostres de cinema i teatre infantil, una altra sobre el treball de 150 alumnes de diverses escoles de dibuix, una viquimarat¨® per nodrir de continguts del g¨¨nere la Viquip¨¨dia i un seminari universitari de traducci¨®. El desplegament ha generat tal expectativa que l'estand catal¨¤ preveu acollir m¨¦s d'un centenar de cites amb editors estrangers.

¡°La proposta catalana ¨¦s mod¨¨lica de com ha de ser un programa d'un pa¨ªs convidat; han interpretat molt b¨¦ tant el que requereix l'esdeveniment com la ciutat¡±, assegura Elena Pasoli, directora d'una Fira de Bolonya que, amb 20.000 metres quadrats que acullen 1.200 expositors de 75 pa?sos i 26.000 professionals, per primera vegada obre les portes a una cultura sense estat. Els consellers de Cultura de Balears i Catalunya, Ruth Mateu i Santi Vila, van fer t¨¤citament la seva lectura. ¡°La nostra participaci¨® ¨¦s la plasmaci¨® de la Declaraci¨® de Palma; hem d'aprofitar els vents favorables entre les tres comunitats, Catalunya, Balears i Val¨¨ncia, per refor?ar els pilars de la llengua i la cultura¡±, ha assegurat la primera. Per Vila, ¡°¨¦s una cita molt professional i aquests interessos econ¨°mics del sector cal preservar-los, per¨° aquesta fira tamb¨¦ ¨¦s una oportunitat pol¨ªtica i cultural¡±.

El subt¨ªtol del programa del Llull, Books in catalan, no deixa dubtes sobre els llibres i la llengua que es promouran a Bolonya, lluny de la pol¨¨mica que fa just ara una d¨¨cada es va produir a la Fira del Llibre de Frankfurt, en la qual la cultura catalana va ser la convidada d'honor, proposta que per la seva ambigua amplitud va deixar un agre pols entre la literatura catalana escrita en catal¨¤ o en castell¨¤. ¡°No hem tingut ni un sol problema pol¨ªtic, ni una trucada; a Bolonya apostem per la diversitat i l'edici¨® en catal¨¤ ¨¦s una alta expressi¨® en aquest sector¡±, ha afirmat Pasoli. Millor no torbar els somnis dels nens.