Les ¡®tricoteuses¡¯ del cas N¨®os

En la hist¨°ria i, sobretot, en la mitologia de la Revoluci¨® Francesa es coneix per tricoteuses un grup de dones d¡¯extracci¨® popular que, durant el Terror (1793-1794), assistien com a p¨²blic a les sessions de la Convenci¨® Nacional per donar suport sorollosament als discursos m¨¦s radicals, o al Tribunal Revolucionari per exigir la pena de mort contra tots els reus, mentre no deixaven de fer mitja. Segons les versions m¨¦s truculentes, aquestes dones tamb¨¦ solien acompanyar els condemnats de cam¨ª al pat¨ªbul i assistien a les execucions ben a prop de la guillotina ¡ªsempre, agulles i llana al rest¡ª amb indissimulada delectaci¨®. La gran novel¡¤la de Charles Dickens A Tale of Two Cities cont¨¦ una de les evocacions liter¨¤ries m¨¦s potents de les tricoteuses.

He recordat aquests personatges despr¨¦s d¡¯observar moltes de les reaccions suscitades pel judici oral del cas N¨®os i, m¨¦s encara, per la sent¨¨ncia de l¡¯Audi¨¨ncia de Palma. No, no ¨¦s que m¡¯escandalitzi veure que desenes de persones van a l¡¯entrada del Palau de Just¨ªcia mallorqu¨ª pel simple gust de cridar ¡°pispa!¡± o ¡°lladre!¡± al cunyat del rei. Tampoc no m¡¯espanta en absolut que, no ja a les xarxes socials ¡ªun subm¨®n al qual no aparec mai¡ª sin¨® en tribunes convencionals es confongui sistem¨¤ticament la just¨ªcia moral amb la just¨ªcia penal, i s¡¯alimenti la idea que Cristina de Borb¨® i Gr¨¨cia s¡¯ha salvat de la pres¨® simplement per dir-se com es diu ¡ªamb absolut menyspreu a la feina dels seus defensors¡ª, i es faci entendre que el seu marit ja hauria d¡¯estar purgant condemna, preferentment en una masmorra d¡¯aquestes amb m¨¤rfega de palla i ratolins...

No. El que em sorpr¨¨n de tant ¨¨mul de carrer i tertuli¨¤ de les tricoteuses ¨¦s el furor antimon¨¤rquic i justicier que s¡¯ha abatut sobre els exducs de Palma. I m¡¯ha sorpr¨¨s perqu¨¨ constitueix una considerable novetat. Siguem sincers: ja sigui com a seq¨¹ela del 23-F o per altres raons, el cert ¨¦s que durant tres d¨¨cades la reialesa espanyola es va veure protegida per un gran blindatge no nom¨¦s jur¨ªdic, sin¨® principalment medi¨¤tic i social. Si existien rumors sobre la vida privada o els negocis de l¡¯avui monarca em¨¨rit, van ser els diaris estrangers, no els espanyols, els que els van divulgar: aqu¨ª imperava un respectu¨®s i gaireb¨¦ reverencial silenci. Si, durant els anys 1990, els nostres royals haguessin estat sotmesos a un escrutini comparable al dels seus cosins brit¨¤nics (recordeu aquella conversa del pr¨ªncep de Gal¡¤les amb la seva llavors amant comparant-se amb un Tampax?), no hauria quedat, en aquest ¨¤mbit, canya dreta.

Despr¨¦s, a partir del 2012, van arribar en bloc la cacera de Botswana, l¡¯operaci¨® de maluc, la princesa Corinna, la petici¨® de disculpes de Joan Carles..., en un pendent que conduiria fins a l¡¯abdicaci¨® del 2014. Per¨°, aparentment ¡ªjutjant per les enquestes del CIS, pels discursos i programes dels grans partits pol¨ªtics, pel mainstream de l¡¯opini¨® publicada¡ª, la crisi que va sacsejar en aquells anys els Borb¨® espanyols no va disparar els sentiments republicans ni va esquerdar els fonaments del r¨¨gim mon¨¤rquic. Com podem interpretar, doncs, aquest zel pseudojacob¨ª que ha suscitat el cas N¨®os? Potser els qui no gosen, o jutgen imprudent, q¨¹estionar la monarquia postfranquista, han trobat Cristina de Borb¨®, I?aki Urdangar¨ªn i les nefastes aventures empresarials d¡¯aquest ¨²ltim un derivatiu amb qu¨¨ mostrar que, malgrat tot, s¨®n molt progres, molt d¡¯esquerres, molt radicals...? No deuen ser la germana del rei i el seu marit uns c¨°modes bocs expiatoris de q¨¹estions que els superen? No estem confonent els ous amb els cargols?

Parafrasejant a qui va escriure ¡ªja sigui Agust¨ªn de Fox¨¢ o un altre¡ª que ¡°els espanyols van sempre darrere dels capellans, o amb un ciri o amb el garrot¡±, es diria que alguns espanyols van sempre darrere dels Borb¨®, ja sigui donant-se cops de colze per un besamans, o pugnant per la primera fila dels improperis. Encara que aix¨° ¨²ltim els obligui, contradient els seus copel¡¤lats principis, a tractar de babaua una dona de 51 anys; o a fer el joc a aquesta banda d¡¯estafadors ultradretans anomenada Manos Limpias; o a considerar el fiscal Horrach un dia l¡¯heroi i un altre el brivall d¡¯aquesta hist¨°ria.

Almenys les tricoteuses anaven de deb¨°; pel que fa a aix¨° d¡¯aqu¨ª i ara hi ha molt de postureig.

Joan B. Culla i Clara ¨¦s historiador.