M¨¦s de 3.000 dones estan en espera per a una fecundaci¨® in vitro
Les pacients que esperen un tractament de reproducci¨® assistida creixen un 7,5% en un any
Els canvis en els models familiars i el retard de la maternitat mantenen en auge les t¨¨cniques de reproducci¨® assistida. La demanda d'aquestes prestacions, recollides en la cartera de serveis, ¨¦s cada vegada m¨¦s gran i la llista d'espera a la xarxa p¨²blica segueix a l'al?a. El desembre del 2016, 3.016 dones esperaven per sotmetre's a un tractament de fecundaci¨® in vitro, la t¨¨cnica de reproducci¨® assistida m¨¦s comuna, que permet fecundar un ¨°vul amb un espermatozoide ¡ªja siguin propis o de donants¡ª en el laboratori.
La llista d'espera ha crescut un 7,5% en un any: el desembre del 2015, eren 2.801. I la demanda, lluny de baixar, tendeix a cr¨¦ixer. El juliol passat a m¨¦s, la Generalitat va universalitzar l'acc¨¦s a les t¨¨cniques de reproducci¨® assistida a totes les dones, sigui quina sigui la seva orientaci¨® sexual, el seu estat cl¨ªnic (si s¨®n f¨¨rtils o no) o la seva situaci¨® afectiva (soles o amb parella). Abans es limitava a heterosexuals, amb parella i problemes de fertilitat.
Amb tot, el que s¨ª que ha millorat ¨¦s el temps d'espera mitj¨¤, que ha passat de 22 mesos a 15,4. Segons una resposta parlament¨¤ria del conseller de Salut, Toni Com¨ªn, hi ha una forta variabilitat en les demores segons l'hospital de refer¨¨ncia. Aix¨ª, encara que el temps d'espera mitj¨¤ a Catalunya ¨¦s de 15,4 mesos, la demora en el Josep Trueta de Girona ¨¦s de 6,49 mesos, mentre que a la Fundaci¨® Puigvert ¨¦s de 10 mesos. Els temps d'espera a l'hospital Cl¨ªnic arriben, de mitjana, als 13 mesos i al Vall d'Hebron, on es registren els retards m¨¦s importants, les dones que volen sotmetre's a una fecundaci¨® in vitro triguen uns 25 mesos de mitjana a ser ateses.
¡°Aquestes esperes no s¨®n acceptables en termes cl¨ªnics perqu¨¨ com m¨¦s temps perden ¨¦s pitjor¡±, assenyala el doctor Pedro N. Barri, director del centre Salut de la Dona Dexeus. El metge dirigeix un dels centres privats de reproducci¨® assistida amb m¨¦s volum de pacients. Segons els experts, el sector privat acumula el gruix de la demanda en reproducci¨® assistida (al voltant del 80%).
Segons Barri, el perfil de les dones que recorren a t¨¨cniques de reproducci¨® assistida ha canviat en els ¨²ltims 20 anys i cada vegada es retarda m¨¦s l'edat per ser mare. Per aquest motiu el facultatiu alerta sobre el risc de mantenir les pacients molt temps en llista d'espera. ¡°Una edat materna avan?ada tamb¨¦ augmenta el risc que pateixin complicacions durant la gestaci¨® i el part¡±, assenyala el metge, que advoca per desplegar una via de col¡¤laboraci¨® p¨²blic-privada per ¡°facilitar l'equitat d'acc¨¦s¡±.
M¨¦s de la meitat de les dones que recorren a la fecundaci¨® in vitro superen els 40 anys
Segons un estudi realitzat per Salut de la Dona Dexeus a partir del seu propi registre hist¨°ric de pacients (des del 1995), el perfil dels sol¡¤licitants de reproducci¨® assistida ha mutat. ¡°Fa 20 anys eren un home i una dona de 30 anys que tenien problemes de fertilitat. Avui el model de fam¨ªlia ha canviat i tamb¨¦ hi ha fam¨ªlies monoparentals i homosexuals. A m¨¦s, l'edat de la dona ha anat avan?ant¡±, assenyala Barri. Segons el seu estudi, extrapolable al conjunt de la poblaci¨®, l'edat mitjana de les pacients ha passat de 35 a 39 anys des del 1995. M¨¦s de la meitat d'elles, de fet, ja supera els 40 anys.
A partir d'aquesta edat, el risc d'avortament augmenta (¨¦s del 40%) i tamb¨¦ les anomalies cromos¨°miques (es registren en un 50% dels ¨°vuls). Per aix¨°, els metges fan cada vegada m¨¦s t¨¨cniques de diagn¨°stic gen¨¨tic per descartar mutacions o malformacions que puguin afectar el fetus.
Una altra caracter¨ªstica del nou perfil de pacients, i que est¨¤ ¨ªntimament vinculada a l'augment en l'edat d'inici del tractament, ¨¦s la infertilitat. ¡°Un elevat percentatge pateix una esterilitat per problemes associats a la seva edat avan?ada.¡±, sost¨¦ Barri, que augura que els problemes de fertilitat seguiran incrementant-se en els propers anys, i no nom¨¦s per q¨¹estions socials com el retard en l'edat de la maternitat, sin¨® tamb¨¦ per elements ambientals, com la pol¡¤luci¨®. Un 40% dels tractaments de fecundaci¨® in vitro que es fan requereixen ¨°vuls d'una donant, mentre que fa 15 anys, l'ovodonaci¨® nom¨¦s es realitzava en el 4% dels casos.
Per preservar la fertilitat, s'ha disparat la demanda d'una nova t¨¨cnica: la congelaci¨® d'¨°vuls. En els ¨²ltims cinc anys, la demanda s'ha multiplicat per 10. ¡°?s una t¨¨cnica molt efica?. Va comen?ar oferint-se a pacients joves amb tumors que havien de sotmetre's a quimioter¨¤pia i volien preservar la qualitat dels seus ¨°vuls. Per¨° ara s'ha est¨¨s a totes les dones¡±, assenyala Barri.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.