Adolf Tobe?a: ¡°Els secessionistes no estan folls ni alienats, estan enamorats¡±

Adolf Tobe?a (Graus, Osca, 1950) ¨¦s catedr¨¤tic de Psiquiatria a la Facultat de Medicina i a l'Institut de Neuroci¨¨ncies de la UAB. Autor prol¨ªfic sobre les emocions i els sentiments, ha publicat La pasi¨®n secesionista (ED Libros), un treball que intenta explicar des de la psicobiologia i la neurologia l'ascens de l'independentisme en un moviment de masses. La pasi¨®n secesionista t¨¦ el seu precedent en una confer¨¨ncia impartida al mar? del 2014 a la UAB. Tobe?a va repetir la pon¨¨ncia dos mesos despr¨¦s a Madrid, en un acte organitzat per UPyD sota el t¨ªtol ¡°La comuni¨® independentista: psicobiologia del gregarisme nacional¡±. Aquesta intervenci¨® va causar una forta pol¨¨mica medi¨¤tica a Catalunya. Tobe?a recorda que aquella confer¨¨ncia tampoc va fer el pes entre l'audi¨¨ncia intel¡¤lectual de Madrid. La pasi¨®n secesionista ¨¦s una argumentaci¨® ampliada i exhaustiva d'aquells plantejaments.

Al preludi de La pasi¨®n secesionista hi diu: ¡°El llibre est¨¤ dedicat a capbussar-se en diversos vectors de la psicobiologia del gregarisme, l'etnocentrisme, i la xenof¨°bia, com a ressorts primordials dels nacionalisme de base ?identit¨¤ria?, malgrat que es presentin amb una impecable i enganyosa modernitat¡±.

L'origen del llibre ¨¦s acostar-se a la sobtada pujada del secessionisme catal¨¤ amb eines de la psicologia social, primer, i despr¨¦s amb la neurobiologia. Tot i que hi ha hagut un veritable ex¨¨rcit d'intents d'an¨¤lisi, des de la sociologia, l'economia, dels analistes pol¨ªtics i historiadors, no tenen explicat el fenomen. Tampoc s'expliquen per qu¨¨, despr¨¦s de cinc anys, no explota la bombolla. Aquests dos fen¨°mens estan inexplicats. S'han usat tota mena d'an¨¤lisis per¨° no la psicologia social dels col¡¤lectius, que s'havien fet utilitzat, des de Adam Smith, Keynes, Pinker, Freud o fins i tot Ortega. Aqu¨ª les eines de la psicologia social no s'havien emprat. I era tradici¨®, emprar-ho a banda de la hist¨°ria, l'estad¨ªstica... Perqu¨¨ ¨¦s obvi que els col¡¤lectius tamb¨¦ es mouen per rampells psicol¨°gics. I en aquest fenomen tan espectacular, el fenomen catal¨¤, s'ha oblidat. I ara tenim l'avantatge de disposar dels elements de la neurobiologia: com el cervell reacciona davant les situacions.

Seria ¨²til per a la ci¨¨ncia estudiar des de la neurologia i la psicobiologia corrents de masses com l'independentisme a Catalunya o el moviment del 15M? Al llibre esmenta un estudi israeli¨¤ sobre diferents tipus de decisions a partir d'un experiment amb la bandera d'Israel que seria traslladable al moment que vivim aqu¨ª.

Els israelians han generat una tradici¨® d'estudis fronterers d'avantguarda, per estudiar fen¨°mens de psicologia social sobre litigis grupals. Perqu¨¨ el seu conflicte ¨¦s el m¨¦s dur, amb m¨¦s patiment, durant cinquanta anys. Estudis sobre prejudicis, xenof¨°bia, aprensi¨®, la influ¨¨ncia dels s¨ªmbols, la tend¨¨ncia dels ciutadans a ajudar, a ser generosos o no, segons si pertany l'altre als teus o no. Els acad¨¨mics han aprofitat la fricci¨® per fer estudis de primer nivell. I aqu¨ª a Espanya no s'ha aprofitat.

Per qu¨¨ no s'ha fet a Espanya?

No ho s¨¦, potser dep¨¨n de tradicions acad¨¨miques. Recordi que jo s¨®c un psiquiatre, el meu camp de recerca ¨¦s la neurobiologia de les emocions, i experimento amb animals. Jo m'acosto al tema per inter¨¨s ciutad¨¤, aportant estudis de fronteres.

¡°En l'escaquer pol¨ªtic, ara est¨¤ molt de moda, modificar el record¡±

Dels estudis que explica el llibre, un dels m¨¦s impactants ¨¦s com una persona modifica la seva mem¨°ria de fets que ha presenciat recentment perqu¨¨ el seu entorn a l'experiment diu que el seu record ¨¦s incorrecte.

Al cap d'una setmana de veure una pel¡¤l¨ªcula, l'individu recordava una escena 100% de manera perfecte, per¨° el grup de l'experiment al laboratori li diu que no ¨¦s aix¨ª, i ell canvia! M¨¦s d'un 48% de la gent canvia el seu record i s'apunta al record dels altres.

Considera que ¨¦s un fenomen cabdal per entendre el r¨¤pid creixement exponencial de l'independentisme?

No m'atreveixo a dir aix¨°. ?s una t¨¨cnica tradicional en el combat pol¨ªtic. Ho fa tothom. En l'escaquer pol¨ªtic, ara est¨¤ molt de moda, modificar el record, influir per tergiversar la hist¨°ria, canviar els par¨¤metres de coses que eren ¨°bvies per a tothom, aix¨° ho fa tothom. ?s rellevant per¨° no s¨¦ si ¨¦s determinant perqu¨¨ es mantingui tan amunt el fenomen.

El seu llibre apunta que un dels factors de l'¨¨xit de l'independentisme ¨¦s que els mitjans de comunicaci¨® partidaris del trencament amb Espanya estan molt ben realitzats. En el cas de TV3 assegura que qualsevol contingut que emetin, de tan ben feta que est¨¤ la seva programaci¨®, ser¨¤ acceptat. Si ara TV3 decid¨ªs emetre de manera constant informacions a favor de la uni¨® amb Espanya, est¨¤ segur que la ciutadania que la mira, canviaria de parer?

I tant, i r¨¤pid, en quatre o sis mesos. Ho saben tots els publicistes. Si es vol accentuar l'element apetitiu d'un producte, des d'un objecte a la rep¨²blica perfecte, sols cal insistir amb torrentades de promoci¨® de la virtut amb que es viur¨¤ en la rep¨²blica perfecte habitada per individus perfectes. Els mitjans period¨ªstics que han estat m¨¦s propers al carro secessionista, han aprofitat una creativitat, una capacitat per generar productes atractius, divertits, engrescadors, amb disseny espl¨¨ndid, coreografies magn¨ªfiques. Aix¨° ho ha fet TV3, per tradici¨® perqu¨¨ est¨¤ plena d'excel¡¤lents professionals, i ho ha fet Catalunya R¨¤dio, RAC1, 8TV i els digitals, que tenen molt dinamisme. S'ha aprofitat creativitat en el m¨®n del disseny i la publicitat, perqu¨¨ el pa¨ªs t¨¦ molt nivell en aix¨°.

Per qu¨¨ creu que una confer¨¨ncia seva el 2014 sobre aquest assumpte va provocar tanta pol¨¨mica? Assegura que el van apartar de la seva col¡¤laboraci¨® a Catalunya R¨¤dio per aix¨°.

La gent sent neurologia i biologia i pensa que s'est¨¤ parlant de patologia. I els bi¨°legs, els neur¨°legs, els psic¨°legs i els psiquiatres ens dediquem preferentment a la conducta normal.

¡°S'ha aprofitat creativitat en el m¨®n del disseny i la publicitat, perqu¨¨ el pa¨ªs t¨¦ molt nivell en aix¨°¡±

Vost¨¨ refuta l'argument d'aquells que titllen de bogeria la irrupci¨® d'un independentisme massiu.

No no hi ha cap brot psic¨°tic ni cap anomalia. S¨®n fen¨°mens interesant¨ªssims de la conducta normal i adaptativa dels grups. N'explico els avantatges. Quan hi ha litigis, aquests ressorts es posen al servei de les possibilitats de vict¨°ria i de sotmetiment dels altres. La intel¡¤lectualitat espanyola etiqueta el moviment independentista catal¨¤ de deliri, de bogeria, intoxicaci¨®, per¨° no t¨¦ res a veure amb aix¨°, t¨¦ a veure amb la competici¨® intergrupal.

El llibre descriu que la identitat grupal i la competici¨® intergrupal s¨®n m¨¦s antigues que l'anar a peu. Que els nacionalismes no s¨®n un invent modern.

I tant. Per¨° el que no ¨¦s antic s¨®n els estudis de frontera que aporten llum, com els estudis israelians que abans cit¨¤vem.

En aquest sentit vost¨¨ ressalta tamb¨¦ el canvi de paradigma que han experimentat pensadors com Josep Fontana. Vost¨¨ escriu: ¡°Historiadors locals amb una milit¨¤ncia immaculada en la tradici¨® marxista i economicista, com Josep Fontana, s'han afanyat a seguir les tesis d'Azar Gat i es refereixen, sense embuts, a la continu?tat d'una etno-cultura assentada geogr¨¤ficament o amb atributs diferents persistents, com el vector definitori b¨¤sic de la naci¨® catalana¡±.

Que un historiador que s'ha passat 40 o 50 anys apuntat a tesis marxistes economicistes de sobte s'apunti a versions quasi rom¨¤ntiques de la q¨¹esti¨®, ¨¦s un canvi monumental.

?s simptom¨¤tic aquest canvi de mentalitat d'una fusi¨® entre all¨° que coneix¨ªem com la gauche divine i el nacionalisme catal¨¤? Sobre els vincles i difer¨¨ncies d'aquests grups vost¨¨ va escriure un treball el 1998. En una entrevista a EL PA?S deia: ¡°L'elit localista, igual que la seva parent, l'elit cosmopolita, s'ha apropiat d'uns mites per construir una burocr¨¤cia privilegiada¡±.

No ho s¨¦. Ho assenyalo perqu¨¨ ¨¦s paradigm¨¤tic que tota una tradici¨® historiogr¨¤fica catalana, que s'havia apuntat a l'economicisme, ara, sense avisar, s'apunti a tradicions ¨¨pico-rom¨¤ntiques; ¨¦s absolutament espectacular. Aix¨° altre que em comentes t¨¦ a veure amb les elits. Fa 25 anys vaig escriure que les elits catalanes, fins i tot les nacionalistes, de finals dels 80, eren la garantia suprema de la democr¨¤cia espanyola moderna, i de fet eren mon¨¤rquics roquissers. Per¨° aix¨° ha canviat.

Vost¨¨ explica que es va equivocar pensant que les demandes del nacionalisme catal¨¤ b¨¤sicament no anirien m¨¦s enll¨¤ d'una ret¨°rica cridanera.

S¨ª. La pol¨ªtica ¨¦s molt complicada, la hist¨°ria tamb¨¦. Les elits actuals del pa¨ªs, les que maneguen el cotarro, i aix¨° ¨¦s igual a totes les societats, fan b¨¤ndols i estableixen fronteres entre elles, a veure quina s'imposa. Doncs les elits catalanes han tingut un canvi generacional acusat. Els individus que sortien al meu llibre de fa 25 anys era gent de la Transici¨® i els que ara han comandat el proc¨¦s tots s¨®n fills de la democr¨¤cia espanyola. S¨®n 2.000, 3.000, 4.000 individus, no ho s¨¦, s'ha d'estudiar qui s¨®n els alts funcionaris que estan lligats a l'administraci¨® catalana, que ¨¦s una administraci¨® potent¨ªssima, amb un recursos brutals en termes d'educaci¨®, sanitat, obra p¨²blica, xarxa local, la xarxa el¨¨ctrica, telef¨°nica, la ind¨²stria tur¨ªstica, la period¨ªstica. Ha crescut un cos funcionarial nou, que est¨¤ en els llocs alts, amb una edat entre els 45 i els 55 anys, que han protagonitzat el proc¨¦s juntament amb uns empresaris nous i una part de les fam¨ªlies tradicionals. Jo aix¨° ho descric al llibre com la generaci¨® Laporta-Guardiola-Puigdemont. Per¨° estudis sobre les noves elits, i haurien d'estar els departaments de sociologia de les nostres universitats estudiant-t'ho, no n'hi ha. Sovint tinc la sensaci¨® que es desaprofita per part de diferents disciplines un camp de treball monumental i es perd el temps estudiant coses vaporoses que ni ens van ni ens v¨¦nen; i aquest fenomen el tenim aqu¨ª! Trobo una mica estrany que es desaprofiti fer estudis sistem¨¤tics del fenomen: una administraci¨® regional potent¨ªssima, elits joves, tant funcionarials com empresarials, que han crescut entorn aquesta administraci¨®, i un lloc on hi ha una frontera etno-cultural n¨ªtida, perqu¨¨ hi ¨¦s des de sempre, el litigi ho ha accentuat per¨° la frontera hi ¨¦s des de sempre, en tots els mapes que estudien els antrop¨°legs del m¨®n a Catalunya s'hi estableix una frontera etno-cultural, i s'estudia aix¨ª menys a Catalunya, que ho oculta.

Per qu¨¨ considera que a Catalunya s'oculta aquesta frontera etno-cultural?

?s m¨¦s c¨°mode viure pensant que tots som un, que ens hem barrejat, que tots aspirem al mateix, que ens agraden les mateixes coses, tenim els mateixos gustos, tenim el mateix estil, una mateixa manera d'anar pel m¨®n, som una societat harm¨°nica que no t¨¦ conflictes.

Al llibre s'hi pot llegir el seg¨¹ent: ¡°En alguns casos, la persist¨¨ncia de l'assentament grupal pot tra?ar-se fins a temps antiqu¨ªssims, amb una deriva gen¨¨tica i cultural que ha anat singularitzant-se amb ritmes no necess¨¤riament paral¡¤lels. El cas dels bascs a les regions transpirinenques que delimiten els passos entre la protrusi¨® europea del continent asi¨¤tic i el mony¨® de la pen¨ªnsula ib¨¨rica ¨¦s paradigm¨¤tic: no nom¨¦s s'ha convertit en un persistent mal de cap per als governants espanyols i francesos sin¨® en un tresor per als estudiosos del rastreig gen¨°mic¡±. D'alguna manera sembla que tingu¨¦s ra¨® Xabier Arzallus quan el 1993 va parlar de l'ADN basc [Arzallus es va defensar assegurant que ¡°les races i les gen¨¨tiques existeixen. El problema ¨¦s quan alg¨² diu que una ¨¦s millor que l'altre¡±].

No, no em porti cap a territoris complicats. Arzallus era un carcamal. Jo parlo dels grups humans que es creuen entre ells, preferentment ¨Cencara que hi hagi multitud de barreges¨C, els que practiquen el que es denomina ¡°aparellaments selectius¡±, al llarg de generacions i generacions; aix¨° es pot seguir en cognoms i en assentament territorial. Si aix¨° a m¨¦s a m¨¦s va acompanyat de llengua peculiar i fronterera idiom¨¤tica, i d'un enorme ventall de costums que s¨®n tamb¨¦ frontera, des de gastron¨°miques fins a festives, del que sigui, aleshores aquestes coses generen una cosa que es diu etno-cultura. I si s¨®n molt distanciades es poden fins i tot detectar vectors de diferenciaci¨® m¨²ltiple g¨¨nica, que en el cas dels catalans no hi s¨®n.

I en el cas dels bascos hi ha aquesta diferenciaci¨®?

Continuen estudiant-ho. Tenen m¨¦s marcatge, amb dotzenes i dotzenes de prescriptors, que tenen agrupacions diferencials, creant aix¨° que ara els genetistes de poblaci¨® anomenen clines. Ara ja les troben entre una vall pirinenca i l'altra vall pirinenca, o entre aquesta vall alpina i aquella vall alpina, perqu¨¨ s'han casat entre ells durant cent¨²ries. A la pen¨ªnsula ib¨¨rica se'n troben, per¨° no s¨®n exclusives de Catalunya, no est¨¤ dividida la poblaci¨® catalana en aquests termes. ?s una animalada que ni cal esmentar. A la pen¨ªnsula Ib¨¨rica troben grans clines: la del Mediterrani, que va des de Montpeller i Ni?a fins a Barcelona, Tarragona, Val¨¨ncia, M¨²rcia i Andalusia; despr¨¦s n'hi ha una al centre, i una altra a Gal¨ªcia i Portugal; i en poden diferenciar d'altres a Andalusia, en funci¨® de la major o menor barreja amb poblacions berbers o jueves, i aix¨° ho detecten ara els genetistes de poblaci¨®. Per¨° no cal parlar d'aix¨° perqu¨¨ la frontera etno-cultural que dibuixen per a Catalunya els que ho estudien, que s¨®n tots estrangers, ¨¦s la idiom¨¤tica, que ¨¦s el patr¨® essencial. Hi ha una poblaci¨® catalana d'origen al llarg de cent¨²ries i cent¨²ries, els nadius, m¨¦s els assimilats que s'hi han creuat, que comparteixen cognoms barrejats per¨° que formen una poblaci¨® i que usen la llengua catalana de manera priorit¨¤ria en tots els ¨¤mbits, i hi ha la poblaci¨® catalana d'origen preferentment hisp¨¤, de les diferents migracions dels segles XX i XXI de la resta d'Espanya i d'origen sud-americ¨¤, i que no s'ha assimilat, que es creuen preferentment entre ells, encara que hi ha barreges cont¨ªnues, i que no tenen els mateixos gustos gastron¨°mics, musicals, period¨ªstics, d'entreteniment que els catalans nadius i assimilats. Aix¨° ¨¦s una clina que encara no t¨¦ cap marcatge de tipus biol¨°gic.

A La pasi¨®n secesionista valora que la desaparici¨® de l'Estat a Catalunya ha perm¨¨s l'hegemonia d'aquesta nova elit independentista. Vost¨¨ proposa que la casa reial s'instal¡¤li a Barcelona, per exemple. El PSOE proposa instal¡¤lar-hi el Senat, l'actual govern central pensa en celebrar-hi consells de ministres. Psicol¨°gicament aix¨° tindria incid¨¨ncia en la societat per enfortir lligams amb Espanya?

S¨ª, esclar, per¨° hauria de ser potent, repetit, a fons. Que els Reis visquessin al Palau de Pedralbes i que tots els ambaixadors del m¨®n, que els alts funcionaris establissin resid¨¨ncia a Barcelona... La poblaci¨® catalana t¨¦ la percepci¨® di¨¤ria des de fa 40 anys que tot t'ho resol la Generalitat: les coses de l'escola, de la sanitat, la transmissi¨® de patrimoni, la relaci¨® amb la jurisprud¨¨ncia, les notaries, els permisos per muntar empreses. Pots acabar concloent ¡°per qu¨¨ necessito un Estat addicional, lluny¨¤ i antip¨¤tic¡±? Per cert, m'ha de preguntar sobre l'enamorament. Llegeixi el subt¨ªtol de la portada.

[Llegeixo el subt¨ªtol, que ¨¦s una pregunta] ¡°L'¨ªmpetu secessionista va n¨¦ixer a partir d'un enamorament col¡¤lectiu?¡±

?s una conjectura m¨¦s de les que surten al llibre. La conjectura de l'enamorament. L'enamorament ¨¦s una eina potent¨ªssima. Tota aquesta intel¡¤lectualitat que intenta entendre-ho des del punt de vista de l'obnubilaci¨®, l'alineament, la intoxicaci¨® i fins i tot la follia, no! Els secessionistes no estan folls ni alienats, estan enamorats; estan profundament enamorats de manera biol¨°gica.

Enamorats de qu¨¨ o de qui?

De la rep¨²blica perfecte habitada per individus perfectes.

Enamorats d'un ideal plat¨°nic?

No, aix¨° ¨¦s massa senzill. Ideal plat¨°nic, ideal rom¨¤ntic, no. ?s una q¨¹esti¨® biol¨°gica profunda. L'enamorament individual en el 99,9% dels casos no ¨¦s foll; ja ho voldrien els literats que ho fos, per¨° no ho ¨¦s. Alguns enamoraments arriben a ser folls, per¨° aleshores ¨¦s carn dels psiquiatres. En el 99,9% dels casos est¨¤ al servei de seduir i conquerir un aliat ferm per si de cas hi ha prole i es cuidi entre dos. Est¨¤ muntat per la biologia en les esp¨¨cies que s¨®n com nosaltres i en els ocells, esp¨¨cies que s¨®n anomenades polig¨ªniques imperfectes, per aconseguir un aliat ferm per fer cura parental de la prole. I en el cas dels litigis intergrupals, per aconseguir la vict¨°ria sobre els ve?ns. Per generar euf¨°ria, superar tots els obstacles i guanyar. Per guanyar el combat i sotmetre els ve?ns. I aix¨° ho saben els l¨ªder prof¨¨tics des de sempre. I com que en el cas catal¨¤ no hi ha hagut consumaci¨®, es mant¨¦ el fenomen.

Torno a llegir del llibre: ¡°L'inductor crucial de la febre secessionista ha estat, segons aix¨°, el treball alli?onador i mon¨°ton del mitjans de comunicaci¨® locals. De la propaganda inclement i unidireccional servida per m¨²ltiples tribunes informatives posades al servei de poders aut¨°noms en una emulaci¨® de les bombolles adoctrinadores dels r¨¨gims amb inclinacions goebelesianes¡±. Troba paral¡¤lelismes entre el que es viu a Catalunya i la propaganda del nazisme?

Nom¨¦s surt un cop al llibre, aix¨°. Fixi's que dic ¡°amb inclinacions¡±. No voldria que aix¨° fos utilitzat per a l'esc¨¤ndol. Est¨¤ demostrat, amb n¨²meros del CEO, que la poblaci¨® que s'ha apuntat a la bombolla consumeix de manera apote¨°sica uns determinats mitjans, i nom¨¦s aquests mitjans. Aix¨° sol ja pot fer decantar una societat i tancar finestres i convertir-la en una societat encapsulada. Per¨° al llibre tamb¨¦ explico que aquest tipus d'encapsulament tamb¨¦ succeeix a Andalusia amb els mitjans locals, al Pa¨ªs Basc, al Pa¨ªs Valenci¨¤, a les Balears, a la televisi¨® i als diaris regionals de forma notabil¨ªssima. Per¨° el que no tenen ¨¦s una poblaci¨®, formada per capes mitjanes i professionals, amb estudis secundaris o universitaris, que es decanta per aquests mitjans, els troba collonuts i els concedeix la m¨¤xima confian?a. Aix¨° ¨¦s exclusivament catal¨¤. Als altres indrets no succeeix perqu¨¨ ho fan pitjor.