Quina ¨¦s la situaci¨® de les dones el 2017?

Laia Sanz, pilot de motos

Pregunta.?Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

Resposta.?La discriminaci¨® ¨¦s en tots els sentits i en tots els ¨¤mbits: econ¨°mic, esportiu, laboral. Les dones sempre hem de demostrar m¨¦s que un home. Som m¨¦s observades.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. El que hem aconseguit ¨¦s normalitzar la nostra pres¨¨ncia en tots els ¨¤mbits. Passa al m¨®n de l'esport. En el meu cas, per exemple, quan vaig comen?ar era una rara avis i ara est¨¤ ple de noies que van en moto. Per¨° no nom¨¦s passa en el meu esport. Passa en tots. I en totes les feines.

Marta Pascal, coordinadora general del Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R. Malauradament, les dones estem sotmeses encara a moltes discriminacions. M'agradaria parlar de dues. La que fa refer¨¨ncia a la viol¨¨ncia masclista, que encara vivim a casa nostra. I la viol¨¨ncia de l'Estat Isl¨¤mic, l'esclavatge sexual o les nenes segrestades per Boko Haram. Hi ha tamb¨¦ una altra discriminaci¨® que viuen les dones que fa refer¨¨ncia als salaris que rebem malgrat la nostra capacitat i els nostres m¨¨rits per fer les coses ben fetes. Encara hi ha un llarg cam¨ª per rec¨®rrer perqu¨¨ aix¨° afecta directament la nostra autonomia personal i la nostra capacitat de tenir un projecte de vida i professional que estigui a l'al?ada del que nosaltres per m¨¨rit ens mereixem.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. El principal aven? ha estat la consecuci¨® del vot, la capacitat de les dones per fi de poder votar. La meva generaci¨® ja ho ha vist de forma plena. No fa tants anys que les dones necessitaven un passaport que havia els havia de donar el seu marit per sortir del pa¨ªs i tampoc en fa tants van obtenir el dret a vot despr¨¦s de reivindicar-lo durant una pila d'anys. Per tant, em sembla que aquesta ¨¦s una manera de desenvolupar de forma plena la ciutadania activa i ¨¦s un gran aven? per a les dones.

Bel Olid, escriptora

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R. A les dones se'ns tracta com a ciutadanes de segona. No se'ns considera persones amb els mateixos drets ni se'ns donen les mateixes oportunitats. La frase d'Angela Davis, "feminisme ¨¦s la idea revolucion¨¤ria que les dones som persones" ¨¦s dolorosament vigent.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. Hem avan?at for?a en els aspectes legals i en algunes societats hem aconseguit conquerir el dret a ocupar l'¨¤mbit p¨²blic. Malauradament, els homes no estan conquerint l'¨¤mbit privat.

Ada Parellada, cuinera

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R. Continuem sent les responsables de la llar. Se'ns pressuposa domini i expertesa en les tasques de la llar, incloent-hi la cuina. En conseq¨¹¨¨ncia, les dones que han volgut tenir projecci¨® p¨²blica, el primer que han fet ha estat penjar el davantal i allunyar-se dels fogons perqu¨¨ mai les tornessin a lligar a foc a la cuina. Amb aquesta fugida hem perdut bona part del patrimoni culinari cultural d'aquest pa¨ªs.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. Les dones han aconseguit, amb la seva lluita, tenir una pres¨¨ncia nombrosa, natural i normal, tant en tota mena d'educaci¨® reglada com en tots els sectors professionals. Cal recordar, per¨°, que aquesta lluita no ha estat gens f¨¤cil. Les de la meva generaci¨® (nascudes a finals dels seixanta) hem vist com les nostres mares, despr¨¦s d'una jornada dura de treball, havien de portar les sabatilles al pare i servir-li una copa.

Margarita Arboix, rectora de la UAB

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R.?De fet, fins al moment no s¡¯ha aconseguit un bon nivell de conciliaci¨® entre la vida laboral i familiar. La dona, per aquest problema, queda relegada moltes vegades en el m¨®n laboral i social.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. Avui la majoria de les nostres lleis reconeix que la diversitat entre els dos sexes existeix i, paral¡¤lelament, tamb¨¦ l¡¯equitat pel que fa a drets entre els dos sexes.

Candela Calle, directora gerent de l¡¯ICS i directora general de l¡¯ICO

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R. L¡¯acc¨¦s a llocs de responsabilitat i tamb¨¦ a professions que encara s¨®n majorit¨¤riament masculines. En l¡¯aspecte de la retribuci¨® encara hi ha desigualtats. T¨¦ a veure que encara estem q¨¹estionades des del punt de vista de la compet¨¨ncia, les capacitats i la responsabilitat. I un tema important ¨¦s la doble jornada que fem les dones, en l¡¯¨¤mbit professional i el personal.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. En el m¨®n occidental, l¡¯acc¨¦s a l¡¯educaci¨®, un tema molt important, per¨° tamb¨¦ el que t¨¦ a veure amb avan?ar en aspectes legals, gr¨¤cies a la lluita de moltes dones, per¨° hem d¡¯estar encara molt atents, hem de continuar amb una educaci¨® clara dels nostres fills i filles perqu¨¨ es comencen a veure signes de retroc¨¦s.

Teresa Crespo, presidenta d¡¯ECAS, entitats catalanes d¡¯acci¨® social

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R. Hi ha moltes coses que ens mostren que la societat no t¨¦ assumida la igualtat de g¨¨nere. La nostra societat discrimina la dona en tots els ¨¤mbits, no s¡¯ha acceptat la real equitat de g¨¨nere, malgrat les manifestacions i la defensa d¡¯aquests principis, i continua predominant la creen?a no confessada ni conscient que la dona no pot exercir els mateixos drets perqu¨¨ t¨¦ funcions diferents a la societat. Nom¨¦s cal pensar en quants noms coneixem de filosofes, pensadores, pintores, escultores, directores de cinema o cuineres famoses, malgrat que les dones pensen, pinten, fan cinema i cuinen. I, en canvi, si parlem de la pobresa, aleshores s¨ª que ens apareixen rostres femenins que pateixen molt m¨¦s els factors de discriminaci¨® social i econ¨°mica que condueixen a l¡¯exclusi¨®.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. La incorporaci¨® de la dona al m¨®n laboral ha estat un gran aven?, gr¨¤cies en primer lloc al fet que les dones tenen m¨¦s estudis i, per tant, una millor capacitaci¨®, i en segon lloc perqu¨¨ els canvis que s'han produ?t els darrers anys han perm¨¨s amb la tecnologia i millora de la t¨¨cnica substituir certes feines que requerien la for?a f¨ªsica, a les quals la dona tenia m¨¦s dificultats per accedir. I tamb¨¦ cal destacar que darrerament en algunes empreses es comencen a valorar compet¨¨ncies m¨¦s pr¨°piament femenines, com s¨®n la capacitat relacional, el treball en equip o en xarxa, la innovaci¨®, o la capacitat de resoldre problemes imprevistos. Malgrat els aven?os que he apuntat, no puc oblidar que la dona pateix una forta discriminaci¨® perqu¨¨ no se li reconeix un mateix salari per una mateixa feina, alhora que veu com s¡¯apliquen criteris injustificats que frenen el seu acc¨¦s a llocs directius i de responsabilitat en les organitzacions.

Vict¨°ria Camps, fil¨°sofa i catedr¨¤tica em¨¨rita de Filosofia Moral i Pol¨ªtica, i membre del Comit¨¨ de Bio¨¨tica de Catalunya

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R. La principal discriminaci¨® que afecta les dones no ¨¦s una, sin¨® dues. La primera, el masclisme que hi ha al darrere de la viol¨¨ncia de g¨¨nere. La segona, la dificultat per repartir equitativament les tasques que tradicionalment s¡¯han encarregat a la dona. Les tasques vinculades a la reproducci¨®, una feina no remunerada i no valorada, per¨° socialment imprescindible.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. La revoluci¨® de les dones ha estat la m¨¦s important del segle XX. S¡¯ha aconseguit la igualtat jur¨ªdica (en el m¨®n occidental). Falta arribar a la igualtat real.

Carlota Pi, enginyera, cofundadora de la comercialitzadora d¡¯energia Holaluz

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R. La maternitat acaba fent que moltes dones hagin de renunciar a seguir creixent en la seva vida professional. En el meu cas, en tornar de la baixa de maternitat em vaig trobar que m¡¯havien limitat les responsabilitats. En una empresa on hi havia dedicat m¨¦s de 15 hores di¨¤ries. Per aix¨°, en acomiadar-me vaig decidir que no tornaria a treballar per alg¨² altre. No ¨¦s veritat que les dones haguem de triar entre la maternitat i la vida professional. El que cal s¨®n empreses del nou m¨®n que permetin a tots els treballadors (siguin homes o dones) la conciliaci¨®.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. Les dones hem arribat a posicions on podem decidir i estem aplicant canvis per fer real la igualtat a les empreses. Aplicar mesures com la llar d'infants que tenim a les oficines d'Holaluz contribueix a fer efectiva la conciliaci¨® per promoure el benestar de l'equip. A Holaluz tenim clar que les persones plenes en totes les facetes de la vida aporten m¨¦s valor.

N¨²ria Sebastian, professora del Departament de Tecnologies de la Informaci¨® i les Comunicacions de la UPF

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R.?La principal discriminaci¨® que patim ¨¦s no creure que podem arribar a ser presidentes, directores o Premis Nobel.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. El principal?aven? de les dones ¨¦s creure que podem arribar a ser presidentes, directores o premis Nobel.

Txell Miras, dissenyadora de moda

P. Quina ¨¦s la principal discriminaci¨® que segueix afectant les dones?

R. El masclisme i la misog¨ªnia segueixen estant molt presents en la nostra societat a tots els nivells, des de petits detalls a grans mals, des de la llar fins a la pol¨ªtica, passant per la moda, la publicitat, la premsa o la televisi¨®. En l'¨¤mbit professional, encara que s'ha avan?at, segueix havent-hi un d¨¨ficit important de dones en c¨¤rrecs directius i la difer¨¨ncia salarial per feines similars em sembla incomprensible. En l'¨¤mbit est¨¨tic m'impressiona la servitud de la dona a patrons retr¨°grads. En aquest aspecte m'atreviria a dir que fins i tot hem anat cap enrere. Que les estrelles del pop actual vesteixin en els seus v¨ªdeos i concerts roba interior (dubto que sigui sempre per decisi¨® pr¨°pia) em sembla aberrant quan la lluita per l'alliberament de la dona va arrencar fa d¨¨cades. Mentre seguim parlant d'aix¨° ¨¦s que alguna cosa segueix fallant.

P. Quin ¨¦s el principal aven? que han aconseguit les dones?

R. La conciliaci¨® entre vida familiar i laboral tinc la sensaci¨® que cada vegada ¨¦s m¨¦s possible, encara que queda cam¨ª per fer. Moltes dones actuals s¨®n aut¨¨ntiques hero?nes. Compaginar feina i fam¨ªlia pot ser una tasca ¨¨pica. D'altra banda, crec que per sort hi ha menys permissibilitat social davant d'actituds masclistes vexat¨°ries.