Demanda d¡¯hist¨°ries humanes

Els dos principals fils argumentals d¡¯El set¨¨ ¨¤ngel, de David Cirici (Barcelona, 1954), premi Sant Jordi 2016, s¨®n el periple que segueix un pare, de vacances d¡¯estiu a Gr¨¨cia, a l¡¯espera que es trobi al fons del mar el cos del seu fill despr¨¦s de caure-hi durant una navegaci¨® tempestuosa, i els avatars que viu aquest fill, que no ha mor gr¨¤cies als emigrants sirians que l¡¯han rescatat i que se l¡¯enduen amb ells: un nen ¨¦s un bon salconduit per creuar fronteres. Els cap¨ªtols on el dolor del pare ¨¦s el centre de l¡¯atenci¨® s¡¯alternen amb els que descriuen les desventures del fill ¡ªla gran inc¨°gnita ¨¦s saber si es retrobaran¡ª, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi ha uns altres que deixen pas al tercer fil de la novel¡¤la, els protagonitzats per una periodista portuguesa ¡ªv¨ªctima de l¡¯assetjament sexual a la feina¡ª, enviada especial a la zona per cobrir la informaci¨® relativa a la crisi migrat¨°ria, i que dona una de les claus d¡¯aquesta novel¡¤la. Quan un dels refugiats li explica les calamitats sofertes durant la guerra, pensa que ¡°els relats eren colpidors, per¨° no n¡¯hi havia prou. Els lectors volien un relat, una hist¨°ria humana, m¨¦s que no pas un llistat de desgr¨¤cies¡±. Fidel a aquest criteri, Cirici ha sabut compondre una novel¡¤la que satisfar¨¤ els lectors que no s¨®n ben b¨¦ lectors: reconeixeran amb plaer el format televisiu a l¡¯hora de narrar ¡ªels cap¨ªtols paral¡¤lels del pare i el fill es tanquen amb un m¨ªnim cl¨ªmax que deixa les coses en suspens¡ª; agrairan que se¡¯ls informi de la vida dels refugiats d¡¯una manera simplificada, a la manera dels telenot¨ªcies, sense saturar; i celebraran que no hagin de llegir la descripci¨® de cap barb¨¤rie perqu¨¨ la seva consci¨¨ncia queda prou tranquil¡¤litzada sabent tan sols que existeix.

Aquests lectors que no s¨®n ben b¨¦ lectors agrairan que El set¨¨ ¨¤ngel sigui una novel¡¤la senzilla i r¨¤pida, d¡¯una efica? pirot¨¨cnia efectista, i que s¡¯entengui de seguida ¡ªla pena d¡¯un pare que ha perdut un fill, les tribulacions dickensianes d¡¯un nen, la picaresca d¡¯una gent refugiada que ha de sobreviure¡ª, una aventura sentimental i psicol¨°gica elemental que persegueix la vella vocaci¨® del g¨¨nere novel¡¤lesc, encantar l¡¯atenci¨® del lector fins a fer-li viure la hist¨°ria, aconseguir que perdi la seva consci¨¨ncia individual i adquirir la dels personatges; per¨° aquests lectors aplaudiran sobretot que l¡¯operaci¨® es dugui a terme sense aud¨¤cies narratives, sense complexitats de construcci¨®, que no hagi de rec¨®rrer trajectes laber¨ªntics, i que no li posi a prova la seva sensibilitat verbal: no hi ha cap p¨¤gina on no aparegui alguna frase que maltracti l¡¯o?da i la vista del lector ¡ª¡°L¡¯aire estava gla?at per un exc¨¦s d¡¯aire condicionat¡±¡ª, no se sap quantes vegades Cirici qualifica el silenci d¡¯¡°esp¨¨s¡±, els clix¨¦s de qualitat no hi s¨®n mai absents, i enlloc s¡¯hi localitza la flu?desa estil¨ªstica que faciliti la lectura, com si no cregu¨¦s que escriure fos reescriure.

Des d¡¯aquest punt de vista, El set¨¨ ¨¤ngel ¨¦s una novel¡¤la d¡¯escriptura arr¨ªtmica, dif¨ªcil i feixuga, que pot avorrir i disgustar els lectors que s¡¯avorreixen i es disgusten amb un mal poema, per exemple. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que Cirici no busca l¡¯emoci¨® est¨¨tica, sin¨® les emocions narratives ¡ªnom¨¦s necessiten una comprensi¨® lectora prim¨¤ria¡ª, i que vindrien a ser les mateixes emocions que s¡¯experimenten al m¨®n real amb l¡¯¨²nica difer¨¨ncia que s¨®n originades pel m¨®n imaginari creat en el text. El lector idoni d¡¯El set¨¨ ¨¤ngel seria equiparable a l¡¯espectador que, davant d¡¯una pel¡¤l¨ªcula, en comptes d¡¯estar pendent dels aspectes visuals, nom¨¦s presta atenci¨® a la hist¨°ria que se li est¨¤ explicant. I aix¨ª com hi ha novel¡¤les que exigeixen que el lector s¡¯endinsi en el paisatge literari proposat per l¡¯autor, tamb¨¦ n¡¯hi ha de fetes gaireb¨¦ amb l¡¯¨²nica intenci¨® de ser llegides per estar al corrent del que s¡¯est¨¤ llegint: El set¨¨ ¨¤ngel s¡¯inscriu volunt¨¤riament en aquesta tend¨¨ncia.

La pregunta ¨¦s si val la pena menystenir tant de talent narratiu ¡ªCirici el t¨¦: el lector de La vida dels altres o de I el m¨®n gira ja ho sabia¡ª a canvi de res. L¡¯aparici¨® del lector en cadena ¨¦s un fenomen a?llat, la condici¨® d¡¯¨¨xit mercantil que es busca est¨¤ regulada al voltant dels 200.000 exemplars venuts, i el somni de l¡¯adaptaci¨® cinematogr¨¤fica o televisiva usualment no deixa mai enrere el seu car¨¤cter de somni.