Gestionar la glotosfera

Vaig al paki del costat del despatx a firar-me un durum per fer passar el ventre de pena, i m¡¯embarco per segon cop (no amb ells mateixos, abans havia estat un altre paki) en una conversa per saber qu¨¨ parlen. Els sento comunicar-se en una llengua estranya que, per la seva condici¨® de pakistanesos (un apriorisme meu, de fet no s¨¦ pas d¡¯on s¨®n), dono per fet que ha de ser urd¨². Els ho demano i no, el que parlen ¨¦s panjabi, una llengua minorit¨¤ria del Pakistan parlada ni m¨¦s ni menys que per cent milions de persones. Agraeixen la pregunta, dec ser l¡¯¨²nic sonat que mentre espera el kebab o el durum de rigor els demana qu¨¨ parlen, i de seguida et fan una explicaci¨® socioling¨¹¨ªstica d¡¯urg¨¨ncia que esdev¨¦ de manual (en tots dos llocs, la mateixa): ¡°El panjabi ¨¦s com el catal¨¤, i l¡¯urd¨² ¨¦s com el castell¨¤, m¨¦s o menys¡±. No saps mai quin ¨¦s l¡¯abast de la locuci¨® m¨¦s o menys, per¨° dedueixo que el panjabi ¨¦s la llengua pr¨°pia del territori d¡¯on s¨®n els meus nous amics (el Panjab), mentre que l¡¯urd¨² ¨¦s l¡¯oficial del Pakistan.

L¡¯an¨¨cdota serveix per il¡¤lustrar l¡¯abisme que hi ha entre la poblaci¨® aut¨°ctona i la immigrada sobre la diversitat ling¨¹¨ªstica present, malgrat els esfor?os conscienciadors que fem uns i altres per lloar la riquesa cultural que significa l¡¯aportaci¨® d¡¯una poblaci¨® nouvinguda que ha dut fins a nosaltres unes 270 lleng¨¹es, segons el Grup d¡¯Estudi de Lleng¨¹es Amena?ades. I aquesta riquesa s¡¯ha convertit en un mantra d¡¯una acollida salv¨ªfica, com si celebr¨¦ssim l¡¯arribada de tot el multiling¨¹isme planetari, per¨° al cap i a la fi no s¡¯ha fet res per defensar, difondre i preservar aquesta diversitat, m¨¦s enll¨¤ d¡¯imprimir alguns fullets en les lleng¨¹es m¨¦s parlades. No ens enganyem: per molt que valorem l¡¯arribada d¡¯altres lleng¨¹es del m¨®n, estem desitjosos que els immigrants aprenguin catal¨¤ i, poc o molt, oblidin la seva llengua per parlar amb els fills.

Amb tota la tinta que ha fet c¨®rrer l¡¯estatus ling¨¹¨ªstic de la futura Catalunya independent (un tema que zzzzz....), ha brillat del tot per la seva abs¨¨ncia el debat sobre qu¨¨ cal fer amb aquesta diversitat ling¨¹¨ªstica, com si senzillament aquestes lleng¨¹es no existissin malgrat les proclames dels seus apologetes i els seus parlants no tinguessin drets elementals. Perqu¨¨ es tracta d¡¯aix¨°, de garantir uns drets ling¨¹¨ªstics b¨¤sics a una poblaci¨® nouvinguda que, m¨¦s que sentir-se instada a integrar-se a trav¨¦s de la llengua catalana, ha de trobar en la llei b¨¤sica d¡¯un nou estat uns vincles de respecte cap a la identitat pr¨°pia que els acosti al catal¨¤ trav¨¦s de l¡¯empatia. I de fet ¨¦s aix¨ª. Com diu la ling¨¹ista Carme Junyent, ¡°persones d¡¯arreu del m¨®n han descobert a Catalunya que la seva llengua ¨¦s tan valuosa com les altres i han recuperat un sentiment que tots ens mereixen: el gaudi de la llengua¡±.

No seria tan complicat, com sempre el que cal ¨¦s voluntat pol¨ªtica i una certa noci¨® del que volem ser. La Catalunya-terra-d¡¯acollida no pot ser un t¨°pic benpensant si no es defineix com a tal des dels seus principis, per exemple fent seus els drets expressats en la Declaraci¨® universal de drets ling¨¹¨ªstics, que en l¡¯article 3 detalla els drets personals inalienables en mat¨¨ria de llengua, entre els quals sobresurten el dret de mantenir i desenvolupar la pr¨°pia cultura i el de relacionar-se i associar-se amb altres membres de la comunitat ling¨¹¨ªstica d¡¯origen. S¨®n drets que ja existeixen, per¨° situar-los en el nivell m¨¦s alt possible de l¡¯ordenament jur¨ªdic comporta una implicaci¨® de l¡¯administraci¨® en la seva difusi¨® i defensa que ha de desembocar en una millor informaci¨® per a les fam¨ªlies immigrades que es plantegen l¡¯abandonament de la seva llengua en favor de la llengua d¡¯acollida. Integrar-se no pot ser sin¨°nim d¡¯abandonar els or¨ªgens.

El debat de les lleng¨¹es en l¡¯estat propi no es pot reduir a la dicotomia catal¨¤-castell¨¤. ?s una oportunitat ¨²nica per construir un paradigma de gesti¨® de la glotosfera on per primer cop s¡¯incloguin els drets ling¨¹¨ªstics en el respecte integral de l¡¯individu.