Revisitant Coderch

Jos¨¦ Antonio Coderch y de Sentmenat (Barcelona 1913 - l¡¯Espolla 1984) ¨¦s un dels arquitectes catalans m¨¦s notables de la segona meitat del segle XX i dels que m¨¦s han influ?t en aquests professionals de generacions posteriors. Responsable que l¡¯arquitectura de postguerra local, sense renunciar a les arrels tradicionals i mediterr¨¤nies, s¡¯obr¨ªs als corrents contemporanis internacionals, va crear obres racionalistes pensades i repensades fins a l¡¯¨²ltim detall, sense estalviar hores i esfor?os, com en alguns dels seus edificis m¨¦s coneguts: la Casa Ugalde de Caldetes, la Casa Catas¨²s de Sitges, o edificis com el de la Marina a la Barceloneta, les Cotxeres de Sarri¨¤, les Torres Trade i l¡¯ampliaci¨® de l¡¯Escola T¨¨cnica Superior de Barcelona, el seu ¨²ltim projecte.

El seu car¨¤cter histri¨°nic, la seva forta personalitat, la seva serietat i els seus ideals pol¨ªtics no van fer que guany¨¦s gaires amics, per¨° els que el van con¨¨ixer i van treballar amb ell destaquen la seva generositat, la seva educaci¨® i el seu amor per la feina. El llibre Recordant Coderch (Librooks) recull el testimoni de 21 persones com Rafael Moneo, Josep Llin¨¤s, Oriol Bohigas, ?scar Tusquets, Carlos Ferrater, Miguel Mil¨¤, Enric S¨°ria o Federico Correa, que van tenir relaci¨® amb l¡¯arquitecte i que en una mena d¡¯¡°arxiu viu¡± van ser entrevistats per Pati N¨²?ez per tal d¡¯homenatjar-lo en el centenari del seu naixement. Unes entrevistes que van donar cos al documental de Poldo Pom¨¦s del mateix t¨ªtol que es va presentar el 2014 coincidint amb una exposici¨® comissariada per Elina Vil¨¤.

El testimoni coral dels 21 estrevistats permet reconstruir i con¨¨ixer m¨¦s b¨¦ la complexa personalitat de Coderch i la seva obra, un arquitecte m¨ªtic del qual no abunden les publicacions.

LA PERSONA.Coderch era de dretes; un franquista que havia fet la guerra en la divisi¨® de cavalleries del general Jos¨¦ Monasterio. Oriol Bohigas, que declara la seva admiraci¨® per l¡¯arquitecte i que ha participat en tots els actes p¨²blics de presentaci¨® del llibre ¡ª¡°Gaud¨ª i Coderch s¨®n els arquitectes que m¨¦s han influ?t en l¡¯arquitectura catalana, tot i que cal estudiar-lo a fons i aprofundir en la seva obra¡±¡ª, explica que, malgrat que es presentava provocador al seu despatx amb El Alcazar sota el bra?, ¡°no va rebre mai enc¨¤rrecs del r¨¨gim encara que va mantenir sempre unes aparences a favor del sistema dictatorial¡±.

Tenia un geni molt fort que li va valer moltes antipaties, tant que va deixar a mitges projectes com el de l¡¯edifici de la IBM de la Via Augusta. En el llibre s¨®n diversos els entrevistats que relaten l¡¯an¨¨cdota que, quan des de la central van tornar el seu projecte revisat i amb finestres noves, Coderch el va deixar. En acabar la construcci¨®, l¡¯empresa va voler pagar-l¡¯hi. ¡°No em deuen res, l¡¯obra no ¨¦s meva¡±, va dir. Despr¨¦s d¡¯insistir i oferir-li un xec en blanc, es va aixecar, el va trencar i va dir: ¡°Els Coderch no es venen¡±, una de les seves frases m¨¦s famoses. Tamb¨¦ sembla que va fer fora m¨¦s d¡¯un client del seu despatx per no entendre-s¡¯hi.

?scar Tusquets i Carles Fochs recorden com es revelava contra els companys de professi¨® que feien el joc als promotors. Un dia va buscar un notari i van anar a veure un arquitecte. ¡°Prengui nota, li donar¨¦ una bufetada a aquest senyor perqu¨¨ ¨¨ticament ¨¦s impresentable¡±. Va fer cua, el va saludar i, segons ells, ¡°li va donar una h¨°stia¡± i va marxar. Malgrat el seu llegendari car¨¤cter irascible, tenia fama d¡¯honest. Quan estava realitzant un projecte no es dedicava a cap altre i tampoc acceptava projectes comercials ni enc¨¤rrecs de gent amb diners que buscaven arquitectures del segle XIX allunyades del seu ideal de modernitat.

Entre les seves aficions, li agradava el mar i la natura, conversar, el whisky, que bevia mentre fumava davant dels seus alumnes, i la fotografia, com les dels toros que apareixen publicades al llibre.

L¡¯ARQUITECTE. ¡°Per projectar, el que cal fer ¨¦s fugir de la merda, oblidar-se de tot el que hi ha i anar sempre endavant¡±, va dir Coderch a l¡¯arquitecte Josep Maria Rovira. ¡°A mi em costa molt fer cada projecte. Cada vegada que en comen?o un de nou tinc un gran temor per si no sabr¨¦ resoldre¡¯l¡±. Era minuci¨®s, exigent, creatiu, innovador, cr¨ªtic i rigor¨®s, i no donava mai res per acabat, sempre el volia tornar a comen?ar. Si al final es constru?a era perqu¨¨ la seva m¨¤ dreta Jes¨²s Sanz l¡¯hi retirava de la taula de treball. ¡°Intentant optimitzar un detall agafava una goma d¡¯esborrar i el que comen?ava sent una petita modificaci¨®, s¡¯estenia per tot el pl¨¤nol i acabava amb un replantejament total¡±, explica Josep Benedito, que va treballar amb ell a finals dels anys seixanta. Sobre la seva magn¨ªfica Casa Ugalde, Coderch deia: ¡°No m¡¯ha sortit, m¡¯agradaria repetir-la¡±, malgrat que tamb¨¦ va recon¨¨ixer: ¡°All¨¤ hi ¨¦s tot, vaig assajar coses que despr¨¦s he ampliat¡±. L¡¯arquitectura, per a ell, era un servei que feia als altres. Per aix¨°, ¡°la resposta havia de ser coherent amb principis ¨¨tics i est¨¨tics, fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies¡±. I si no ho aconseguia, el seu frac¨¤s el torturava.

Aquesta ¨¦s una de les caracter¨ªstiques de l¡¯obra de Coderch: la insatisfacci¨® i la investigaci¨® constant que el portava a no autoreferenciar-se, sin¨® a buscar noves respostes a cadascuna de les preguntes que es plantejava. Per aix¨°, si observem les seves obres, podem veure subtils difer¨¨ncies en com s¡¯articula una fa?ana, en la disposici¨® d¡¯una persiana o en els tancaments d¡¯una finestra.

Federico Correa, que al costat d¡¯Alfonso Mil¨¤ va treballar al seu despatx fent molts dels interiors de les seves construccions, destaca que va ser un incompr¨¨s per part de la professi¨®, que no va entendre els seus plantejaments, i expliquen que Coderch els va dir que havia acceptat formar part del ¡°Grup R¡±, sorgit als anys cinquanta com a reacci¨® a l¡¯arquitectura academicista de la postguerra, per no quedar malament i perqu¨¨ creia en la necessitat de renovar l¡¯arquitectura. Emili Donato revela que el grup es va constituir a l¡¯estudi de Coderch, per¨° el va abandonar aviat perqu¨¨ no se sentia c¨°mode amb la forma de fer d¡¯aquests arquitectes.

Coderch ¨¦s, sobretot, un arquitecte de plantes org¨¤niques, amb elements que es mouen a la recerca de la llum, ¡°perqu¨¨ totes les habitacions tenen dret a estar a la fa?ana¡±. Aix¨° genera plantes trencades en edificis que, a m¨¦s, tenen en compte el lloc on es construeixen. ¡°Si la fa?ana no est¨¤ ben resolta era perqu¨¨ la planta tampoc, i calia retocar-la¡±, deia. ¡°Era la part fonamental de l¡¯edifici¡± i ¡°on es concentra la seva for?a expressiva¡±, recorden Federico Correa i Josep Llin¨¤s, respectivament.

Coderch no escrivia als diaris, no explicava la seva obra, no formava part d¡¯associacions, era una esp¨¨cie d¡¯insubm¨ªs i tenia fama d¡¯honest. Quan li van encarregar la Facultat d¡¯Econ¨°miques, li van dir que tenia tres mesos, per¨° va respondre que en necessitava vuit i no va acceptar. Una vegada li van preguntar: vost¨¨ com treballa al seu estudi? ¡°En solitud, on projecto millor, ¨¦s al llit¡±, fins a les quatre del mat¨ª, mentre escoltava m¨²sica cl¨¤ssica. Per¨° tamb¨¦ tenia amics a la professi¨®. Com l¡¯itali¨¤ Gio Ponti des que es van con¨¨ixer el 1949. Dos anys m¨¦s tard va assumir la creaci¨® del pavell¨® espanyol de la Triennal de Mil¨¤, relacionant-se amb Max Bill i Giancarlo di Carlo.

L¡¯OBRA.

Segons Rafael Moneo, pots citar de Coderch ¡°fins a una desena d¡¯obres, per descomptat cinc o sis, realment d¡¯extraordin¨¤ria qualitat i d¡¯una intensitat poc freq¨¹ent¡±. Per Oriol Bohigas, que li va encarregar l¡¯ampliaci¨® de l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona (ETSAB), un dels seus darrers treballs, el que m¨¦s destaca s¨®n les seves primeres cases, que va fer per a la burgesia progressista a l¡¯Ametlla, Sitges o a la Costa Brava, com Roses i Cadaqu¨¦s. ¡°Era una mentalitat tan conservadora que va aconseguir transformar una arquitectura popular i tradicional en una arquitectura lluitadora, pol¨¨mica, involucrada en un cert progr¨¦s ideol¨°gic i cultural¡±, explica Bohigas. La seva aportaci¨® real, segueix, ¡°va ser la utilitzaci¨® de la tradici¨® honesta popular amb llenguatge i formulacions espacials i volum¨¨triques que combreguen amb la hist¨°ria cultural de la nostra arquitectura contempor¨¤nia¡±.

En efecte, Coderch va comen?ar el 1940 fent cases unifamiliars despr¨¦s de ser nomenat arquitecte municipal de Sitges. Per¨°, en realitat, segons Josep Maria Rovira ¨¦s el que el sempre va fer. Als edificis Girasol de Madrid, Cocheras i Banco Urquijo, tot s¨®n habitatges unifamiliars, uns al costat dels altres, o uns damunt dels altres. Fins a 1964 va investigar l¡¯habitatge unifamiliar i despr¨¦s, quan li van arribar els enc¨¤rrecs de m¨¦s volum, va seguir fent el mateix per¨° multiplicant els m¨°duls. Per Moneo, la Casa de la Barceloneta, ¡°el seu primer gran enc¨¤rrec¡±, segueix sent ¡°impecable¡±; un projecte de ¡°maduresa extraordin¨¤ria¡± que parla d¡¯un arquitecte ¡°independent del que passava al seu voltant¡±, destaca el primer Pritzker espanyol, que tamb¨¦ ressalta treballs com la Casa Ugalde, la Torre Valentina, Johann Sebastian Bach i les Torre Trade.

Per Donato, edificis com l¡¯Escola d¡¯Arquitectura, l¡¯Institut Franc¨¨s, el Centre T¨¨cnic de la Seat o l¡¯Hotel de Mar de Mallorca i, sobretot, les Torres Trade, ¡°un edifici que t¨¦ 50 anys i que ¨¦s el millor i m¨¦s bell conjunt de la modernitat arquitect¨°nica de Barcelona, i ho ser¨¤ en els propers 50¡±, mostren la contund¨¨ncia i originalitat amb qu¨¨ resol temes diferents als que planteja l¡¯habitatge.

ELS OBJECTES.

A m¨¦s dels seus edificis, Coderch va dissenyar elements que recullen l¡¯ess¨¨ncia del seu pensament, sobre com l¡¯arquitectura i els objectes han d¡¯estar relacionats. No va parar fins a trobar en un viatge a Nova York la xapa de pi Oregon per aconseguir la tonalitat rogenca, com la que emet el foc en una xemeneia, del seu llum Disa (o llum Coderch), un dels seus treballs m¨¦s premiats i coneguts, els drets del qual va passar a la seva germana Mercedes, que es dedicava en cos i ¨¤nima a la seva producci¨® i venda fins a la seva mort, encerant i planxant a m¨¤ els seus llistons perqu¨¨ no s¡¯ondulessin. El llum, amb forma i color de carabassa, sorgeix de la seva obsessi¨® d¡¯embolicar la bombeta i la seva llum nua amb una estructura que transmet¨¦s domesticitat. Durant anys va enviar-ne un exemplar a amics i persones a qui admirava, com Marcel Duchamp, Walter Gropius i Picasso, que li va respondre amb una postal des de Fran?a en la qual nom¨¦s dibuixa el llum i la seva signatura. No la va enviar a Le Corbusier, pel qual tenia, segons comentava, gran animadversi¨®. ¡°Se li fa molta propaganda¡±, deia.

Un altre dels seus elements caracter¨ªstics ¨¦s la persiana de l¨¤mines Llamb¨ª, amb la qual controla l¡¯exc¨¦s de sol i de llum, proporciona intimitat i controla la visi¨® de l¡¯exterior. La col¡¤loca en gaireb¨¦ tots els seus edificis, cases o blocs, donant-los personalitat. Tamb¨¦ desenvolupa, buscant la seva ess¨¨ncia i la seva m¨¦s gran practicitat, una xemeneia que irradi? calor i no consumeixi. Per aix¨° substitueix el ma¨® tradicional que absorbeix la primera calor per una senzilla estructura de xapa que la irradia. L¡¯arquitecte i professor Antonio Armesto conta com Coderch explicava que la seva xemeneia Pol va sorgir a Par¨ªs d¡¯un ¡°regal¡± que li fa Peter Harnden d¡¯una xemeneia troncoc¨°nica que havia encarregat a un ferrer.

L¡¯HER?NCIA.

Al voltant de 1977 va comen?ar a investigar i experimentar amb el concepte de versatilitat i de m¨¤xima flexibilitat interna d¡¯un conjunt d¡¯habitatges, que podien ser transformables fruit de la necessitat de cada moment. O el que ¨¦s el mateix, la recerca d¡¯una planta ideal, que tant l¡¯obsessionava. Volia construir cases que fossin modificables, que s¡¯ampliessin amb les ve?nes en funci¨® del nombre de fills en cada moment d¡¯un matrimoni: movent un env¨¤, habitatges de tres habitacions es podien reduir a dos, i el pis del costat acabava amb quatre. Primer en planta, despr¨¦s en al?ada, comunicant un pis amb el de dalt o el de sota. Un projecte rupturista que xoca, segons Benedito, amb alg¨² tan ordenat i estructurat. ¡°Podia rebentar-ho tot¡± i trencar la rigidesa urban¨ªsticament establerta. Ja ho havia experimentat a Cocheras imposant una s¨¨rie de carrers diferents als previstos, o a Girasol, on l¡¯edifici envaeix l¡¯illa de cases, cosa que el va portar a enfrontar-se a les institucions.

Coderch treballava en L¡¯her¨¨ncia de forma intermitent. ¡°Era una investigaci¨® pura i dura que feia a casa, mentre que al despatx es treballa en la resta de projectes¡±, recorda Jes¨²s Sanz Masdeu, que va treballar amb ell durant anys.

¡°Va ser el projecte en qu¨¨ m¨¦s il¡¤lusi¨® personal li va posar en tota la seva vida¡±, en paraules del seu fill Pepe Coderch, que va seguir els passos professionals del progenitor. I ho deia aix¨ª perqu¨¨ pensava que seria una bona her¨¨ncia per a la seva fam¨ªlia. Per¨° com que no va veure molta receptivitat va regalar, l¡¯abril de 1984, el projecte a Juan Huarte, un empresari madrileny, perqu¨¨ el don¨¦s a l¡¯arquitecte que volgu¨¦s i el realitz¨¦s on fos viable. Un dia, recorda el fill, va ficar tots els pl¨¤nols en vuit o nou enormes bosses d¡¯escombraries, els hi va donar i ell se¡¯ls va emportar tots, com va poder, en un taxi. Huarte els va lliurar a S¨¢enz de Oiza, que va crear un projecte que s¡¯havia de construir a Cerdanyola del Vall¨¨s, per¨° la falta de diners el va aturar i va caure en l¡¯oblit.

ELS USUARIS.

Ning¨² com els que viuen o treballen en un edifici per saber com funciona, si envelleix malament i la tirania que exerceix a diari. Camacho Internacional, empresa dedicada a la cosm¨¨tica, ocupa 600 metres a la planta baixa d¡¯una de les Torre Trade (l¡¯oest) des del 2003. Quan van entrar van reformar el local que havia ocupat una entitat banc¨¤ria de Rumasa. ¡°El m¨¦s sorprenent va ser que, en treure els sostres falsos, va apar¨¨ixer la volta catalana de ma¨®¡±, explica Manuel Barrio, que va dirigir els treballs de reforma i que va incorporar detalls com les manetes Coderch a les portes de despatxos i lavabos. El m¨¦s sorprenent d¡¯aquest edifici de 1968 s¨®n els seus murs cortina ondulats de vidre i alumini. ¡°El metall est¨¤ com nou, no ha envellit¡±, explica. ¡°Ara, si es trenca un d¡¯aquests vidres, cal fer el motlle i costaria uns 12.000 euros¡±, assegura assenyalant-ne un d¡¯enorme amb forma de S.

Marta Llin¨¤s viu en un pis de Johann Sebastian Bach (1957) des de 1971, quan tenia cinc anys. Ara amb la seva parella, Josep Bohigas, els dos arquitectes i els seus dos fills. Aqu¨ª tamb¨¦ destaca una gran finestra de vidre que, quan es corre, queda penjada totalment sobre la fa?ana i permet unir la terrassa, tancada amb una persiana de l¨¤mines Llamb¨ª i el sal¨®, creant un ambient com si en realitat es tract¨¦s d¡¯un habitatge unifamiliar, tot i que estem en un dels pisos m¨¦s alts. La sensaci¨® de casa es t¨¦ des del primer moment: no s¡¯entra a peu, sin¨® des de l¡¯aparcament, pensat com un porxo d¡¯acc¨¦s als vehicles. Tot a l¡¯edifici, fins i tot la zona subterr¨¤nia, t¨¦ llum natural. ¡°No tothom ent¨¦n el que ¨¦s viure en un edifici com aquest¡±, comenta la Marta, mentre destaca un dels seus pocs inconvenients: ¡°No hi ha gas, se segueix funcionant amb la bombona de but¨¤¡±.