Les campanes de la catedral de Girona s¡¯asseuen al banc dels acusats

Una desena de testimonis i p¨¨rits, des d¡¯enginyers, arquitectes, campaners, comerciants, hotelers, vidriers i ve?ns han passat aquest dijous pel jutjat contenci¨®s n¨²mero 1 de Girona per posicionar-se a favor o en contra del repic nocturn de les campanades de la catedral de gironina. Per una banda, la propiet¨¤ria d¡¯un Hotel del Barri Vell fa anys que reclama que deixin de tocar perqu¨¨ li perjudiquen el negoci i, per l¡¯altra, l¡¯Ajuntament, el Bisbat i l¡¯associaci¨® de ve?ns reivindiquen que ¨¦s una tradici¨® amb segles d¡¯hist¨°ria. La sent¨¨ncia judicial, que previsiblement es dictar¨¤ a l'estiu, resoldr¨¤ el conflicte.

Les campanes es varen silenciar 49 nits a principis d¡¯any per un decret firmat pel llavors alcalde, Carles Puigdemont, basat en la Llei de Contaminaci¨® Ac¨²stica del 2002 i en l'Ordenan?a Reguladora de Sorolls i Vibracions del 2013. Aquesta decisi¨® va fer posar al Bisbat i als ve?ns del Barri Vell en peu de guerra. Van rec¨®rrer el decret que disposava el cessament de les campanes i el Consistori, amb Albert Ballesta al capdavant, va reconsiderar la seva pr¨°pia decisi¨® en entendre que hi havia base legal per fer-ho.

La propiet¨¤ria de l¡¯Hotel Hist¨°ric, proper al campanar, ha portat el cas als tribunals. La Llei de Centres de Culte del 2009, posterior a la Llei de Protecci¨® Contra la Contaminaci¨® Ac¨²stica, exclou les campanes entre els causants de soroll i els considera "un atribut tradicional".

El lletrat de la demandant, Llu¨ªs Gallardo, considera que les campanes avui dia no tenen cap funci¨® social i molesten. ¡°Defensem que les tradicions culturals es fan per part de persones despertes i no per persones que dormen, si estan descansant ignoren quin tipus de tradici¨® cultural es pot arribar a fer", ha afegit.

D'altra banda, el secretari de la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya, Ramon Gen¨¦, ha explicat que el cas de la catedral de Girona ¨¦s dels pocs que est¨¤ ben documentat. "Existeix un conveni de l'11 de juny de 1388, entre els jurats de la ciutat (Ajuntament) i el Bisbat per preservar aquest toc tradicional". La voluntat de l¡¯acord era aconseguir que "per sempre m¨¦s toquin les hores tal com ¨¦s acostumat tant de dia com de nit i que no hi hagi cap senyoriu que pugui impedir-ho", ha explicat.

Despr¨¦s dels casos sorgits per silenciar campanes de diversos municipis, Gen¨¦, ha apuntat que "hi ha gent que ataca les campanes nom¨¦s perqu¨¨ ¨¦s un tema de l'Esgl¨¦sia i d'altres pels decibels¡±. En aquesta l¨ªnia tamb¨¦ s¡¯ha expressat l¡¯advocat del Consistori, Llu¨ªs Pau, que ha recordat que les campanes toquen i han perdurat de manera ininterrompuda des de 1080. ¡°Ara no es poden estroncar simplement per uns interessos privats molt respectables, per descomptat, per¨° en definitiva privats", ha criticat.

La tradici¨® de les campanes ha estat menystinguda per Gallardo, que ha indicat que "la societat ha canviat radicalment, precisament avui? dia el que es promou ¨¦s el silenci i no que cada toc horari sigui de 70 decibels, com el so d¡¯una ambul¨¤ncia". La mesura del so de les campanes des d¡¯una terrassa de l¡¯hotel afectat va donar com a resultat una mitjana de 58 decibels. La m¨¤xima permesa ¨¦s de 45 i, segons els experts, 40 es considera gaireb¨¦ silenci absolut. Des del Bisbat posen en dubte que la sonometria es fes correctament.

Un cop fet aquest dijous el tr¨¤mit de prova, quedar¨¤ l¡¯entrega de les conclusions de les parts per escrit d¡¯aqu¨ª entre un i tres mesos. Llavors caldr¨¤ esperar la decisi¨® del jutge.