Una vida despr¨¦s de la barraca

El rellotge no havia marcat les 6.00 del 24 de juliol del 2013 quan els Mossos d'Esquadra van obligar un centenar d'immigrants a abandonar el que durant dos anys va ser casa seva: la nau del 127 del carrer de Puigcerd¨¤ de Barcelona. Els responsables de l'Administraci¨® reconeixen que aquell desallotjament va obrir els ulls a les institucions davant la crisi social dels assentaments que es multiplicaven per la ciutat. El Ricardo i el Morr van sobreviure en aquella nau. La hist¨°ria de tots dos la resumeix el Ricardo: ¡°Era casa nostra, per¨° al final vam guanyar i el 127 de Puigcerd¨¤ nom¨¦s ¨¦s un record. Ara tenim vida i feina¡±. Tots dos reconeixen entre somriures i ulls brillants les zones on van viure durant mesos. D'aquell record nom¨¦s es conserva alguna paret, males herbes i poca cosa m¨¦s.

Ricardo Mendoza t¨¦ 38 anys i ¨¦s argent¨ª. El setembre del 2008 va aterrar a Barcelona. Va treballar a la construcci¨®, va cuidar gent gran, fins que es va quedar al carrer: ¡°No va ser de la nit al dia, va ser molt a poc a poc i adonant-me'n¡±, recorda.

El Ricardo va passar diverses setmanes vagant per la ciutat. ¡°Un noi em va dir que hi havia una nau on podia anar a viure¡±, recorda. Va ser llavors quan va entrar per primera vegada en el 127 del carrer de Puigcerd¨¤. ¡°Van dir que aqu¨ª viv¨ªem 800 persones. No ¨¦rem ni 300", reconeix.

Morr Sallah t¨¦ 35 anys i ¨¦s del Senegal. Va arribar a Espanya a bord d'una piragua que el va portar a les Can¨¤ries. ¡°La benvinguda a Europa me la van donar ingressant-me en un Centre d'Internament per a Estrangers (CIE)¡±, ironitza. Va vendre al top manta, va treballar en l'hostaleria i va cuidar gent gran. Igual que el Ricardo, va perdre l'ocupaci¨® i juntament amb la seva dona i la seva filla van anar a parar a la nau del Poblenou. ¡°Cada mat¨ª port¨¤vem la nena a la guarderia de Vall d¡¯Hebron i despr¨¦s dorm¨ªem aqu¨ª¡±, recorda.

L'assentament era ¡°una petita ciutat. Ten¨ªem la llum punxada. Jo em vaig construir amb fusta les parets de la meva habitaci¨®. Tenia televisi¨® i fins i tot lavabo. Aix¨° s¨ª, mai vam tenir aigua i no s¨¦ molt b¨¦ on anaven a parar les nostres necessitats", somriu Mendoza. ¡°Dins de la nau hi havia tres bars, un quiosc on venien cigarrets solts i fins i tot els caps de setmana hi havia discoteca. Fins i tot Manu Chao va actuar a la nau¡±, enumera nost¨¤lgic el Morr. Els bons records comencen a esvair-se quan reviuen el desallotjament. ¡°La Creu Roja va parlar amb nosaltres, vaig agafar la meva dona i la meva filla i ens en vam anar dos dies abans que vinguessin els Mossos¡±, assegura el Morr.

El Ricardo, la matinada del 24 de juliol, va recollir el que va poder i va marxar enmig d'un passad¨ªs escortat pels Mossos d'Esquadra. Tots dos van caure llavors en mans dels serveis socials del Consistori. El Ricardo va acabar en un alberg de les Corts i el Morr en un estudi amb la seva fam¨ªlia. Van sobreviure gr¨¤cies a les ajudes i van accedir a un curs d'hostaleria. Van fer pr¨¤ctiques en el restaurant Norai i ara tots dos treballen i paguen el lloguer dels seus pisos. ¡°La nau nom¨¦s ¨¦s un record. No tothom va tenir la nostra sort¡±, lamenta el Ricardo.

N¨²ria Menta, directora dels Serveis d'Intervenci¨® Socials de l'Ajuntament, reconeix que fins al desallotjament del carrer de Puigcerd¨¤ no es treballava estrictament amb els assentaments de la ciutat en altres aspectes que no fos ¡°l'assist¨¨ncia social". Des de llavors, el nombre de barraquistes s'ha redu?t encara que roman estable des de fa tres anys. El 2012, 735 persones vivien en 62 assentaments. Un any m¨¦s tard 623 en 28 assentaments. Des del 2014 el nombre es mant¨¦ en una mica m¨¦s de 400 persones en 61 assentaments. ¡°Ara els assentaments m¨¦s grans s¨®n de 15 o 20 persones¡±,assegura Menta.

A partir del 2013 l'Ajuntament ¡°admet la nova realitat i es dota d'eines per atendre-la¡±, afirma.

Per al Ricardo i el Morr, la vida dins d'una nau avui ¨¦s nom¨¦s un record.