El col¡¤lapse de l¡¯eternitat

Quan una societat entra en col¡¤lapse, la hist¨°ria sol donar pas a la hist¨¨ria i al vertigen que sobrev¨¦ al caire del barranc. A vegades, per¨°, hem viscut el desastre sota l¡¯aparen?a d¡¯una calma absoluta. Va ser el que va passar a l¡¯URSS durant el final del comunisme, societat constru?da sobre la convicci¨® de la seva immortalitat. Aquesta circumst¨¤ncia va ser descrita per l¡¯antrop¨°leg Alexei Yurchak com a ¡°hipernormalitzaci¨®¡±, concepte repr¨¨s per Adam Curtis en el seu documental sobre la crisi contempor¨¤nia. M¨¦s enll¨¤ del comunisme, aqu¨ª tamb¨¦ estar¨ªem immersos en un m¨®n fictici dissenyat per entitats financeres i grans corporacions perqu¨¨ continuem bregant, ¡°com si no pass¨¦s res¡±, amb aix¨° que en diuen postcapitalisme.

Davant d¡¯aquest m¨®n hipernormalitzat es planten tres llibres dedicats al temps. Tres assaigs que aborden la seva est¨¨tica, la seva pol¨ªtica, la seva economia. I tres autors que acoblen els seus rellotges per contrastar l¡¯acceleraci¨® d¡¯un present que es comporta com el futur o d¡¯una cronologia que cedeix el protagonisme del que ¨¦s successiu al que ¨¦s simultani.

Menchu Guti¨¦rrez, a Los claros del tiempo, persegueix una po¨¨tica del temps a partir d¡¯elements similars als del fil¨°sof Gaston Bachelard enla seva po¨¨tica de l¡¯espai: els llindars i les cantonades, la casa com a arc¨¤ d¡¯una mem¨°ria aturada o l¡¯aeroport com l¡¯¨¤mbit en el qual s¡¯estandarditza el lloc sota la promesa d¡¯escur?ar la dist¨¤ncia. Guti¨¦rrez creua Marcel Proust i Sant Joan de la Creu, l¡¯estatut fuga? del circ i l¡¯instant epil¨¨ptic de Fiodor Dostoievski. Des d¡¯aquests i altres exemples, conclou que accelerar el temps ens porta a atomitzar, una cosa que aconsegueixen astutament les l¨°giques de consum.

Si Guti¨¦rrez, narradora i poeta, es mou en els ¨¤mbits de la ficci¨® i la literatura, Salvador Card¨²s i Judy Wajcman ho fan des de la sociologia, encara que tiren de la novel¡¤la o el cinema per exposar els seus intercanvis entre pol¨ªtica i economia.

A El temps i el poder, Card¨²s desmunta el vell axioma que ¡°temps ¨¦s diners¡± per desvelar la pol¨ªtica amagada sota aquest imperatiu, no sempre visible des del desordre temporal en qu¨¨ estem, amb la seva acceleraci¨® sense precedents i un control dels usos del temps que un dia ens agita i un altre ens relaxa, gr¨¤cies al gran negoci de les ter¨¤pies antiestr¨¨s.

Card¨²s coincideix amb Milan Kundera que la velocitat suposa un desafiament a la mem¨°ria. I encara que no desconeix la resist¨¨ncia que ens proporciona la lentitud (amb el seu slowfood, el seu slowhealth, el seu slowschooling), tampoc desat¨¦n una cosa una mica menys tangible: el temps es comporta, tamb¨¦, com un esperit del capitalisme, amb aquesta moral que ha arribat a imposar que ¡°no tenir temps¡± ¨¦s una forma excelsa de la virtut (contra el que ja es van regirar Paul Lafarge o Bertrand Russell).

Si el pensador Max Weber busseja discretament sota les aig¨¹es d¡¯El temps i el poder, el soci¨°leg Georg Simmel neda sense complexos en la superf¨ªcie d¡¯El temps a l¡¯era digital, de Wajcman. Aqu¨ª s¡¯actualitza, en l¡¯¨¨poca d¡¯Internet, la noci¨® del temps sorgida en la cadena de muntatge del fordisme. I s¡¯apunta directament al ritme de vida en l¡¯era digital, amb la sensaci¨® d¡¯estalvi de temps que provoca la hiperconnectivitat o la proporci¨® directa entre velocitat i additaments electr¨°nics. Wajcman, que at¨¦n el xoc entre l¡¯asincronia de la vida quotidiana i la simultane?tat de la vida digital, tampoc defuig la pol¨¨mica, com quan s¡¯oposa a la idea estesa que la telefonia m¨°bil erosiona la comunicaci¨® entre la gent.

Els tres llibres s¡¯aturen en l¡¯impacte del transport en l¡¯acceleraci¨® de la vida. Els tres exploren les maneres de resistir-se a un temps en el qual l¡¯eternitat s¡¯esvaeix. Els tres beuen de la ficci¨® liter¨¤ria per buscar, m¨¦s enll¨¤ de la ci¨¨ncia o la teoria, les claus temporals de la nostra experi¨¨ncia. No ¨¦s casual, doncs, que comparteixin la fascinaci¨® per l¡¯artefacte que mesura el temps: el rellotge. A Guti¨¦rrez l¡¯inquieta el d¡¯A la recerca del temps perdut. A Card¨²s, el seu origen monacal. A Wajcman la intriga la seva aparici¨® tardana en la hist¨°ria de la humanitat.

Contra els rellotges, precisament, anaven destinats els canons de les revolucions, en els temps en qu¨¨ cada generaci¨® necessitava conquerir el seu propi temps en la hist¨°ria. Avui, lluny d¡¯aquest afany redemptor, el temps se¡¯ns presenta com una magnitud des de la qual es disparen els canons per conquerir-nos a nosaltres.