Abans del temps perdut

Amb tanta l¨ªrica de selfie i ¨¨pica de motxilla, ¨¦s com un plaer clandest¨ª retrobar figures que no confonien literatura amb psicoter¨¤pia i que haguessin pogut ser personatges epis¨°dics de Marcel Proust. Encara que Jaume Bofill i Ferro va escriure poc i alguna vegada per comprom¨ªs, t¨¦ p¨¤gines d¡¯una intu?ci¨® tan subtil i de prosa tan esplendorosa que ¨¦s com si parl¨¦s d¡¯abans del temps perdut i no tan sols perqu¨¨ va traduir Un amor de Swann. El personatge correspon a un m¨®n extraviat, cerimoni¨®s, elitista, sol¡¤l¨ªcit amb les formes aristocr¨¤tiques, conversador de grans salons inexistents i un lector de finesseque tingu¨¦ la desgr¨¤cia de presenciar com la literatura era supeditada al m¨¨tode.

Voldr¨ªem que Bofill i Ferro hagu¨¦s escrit molt m¨¦s, per¨° tenia dret a un set¨¨ dia de descans despr¨¦s d¡¯escriure el pr¨°leg magnificent a l¡¯obra completa del seu cos¨ª Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost ¡ªun puntal de la tradici¨® que aspirava a la grandesa¡ª. ?s simptom¨¤tic o simplement incomprensible que el seu llibre Poetes catalans moderns fos de publicaci¨® p¨°stuma? Sembla un s¨ªmptoma m¨¦s de l¡¯hegemonia sociologista de la cr¨ªtica dels anys seixanta que negava una idea de la literatura com la que tenia Bofill i Ferro, amb difer¨¨ncia millor lector i cr¨ªtic que els dos ant¨°legs d¡¯aquella ¨¨poca ¡ªCastellet i Molas¡ª, m¨¦s pendents de la ideologia que de la literatura, m¨¦s propensos a excloure que a integrar.

Al pr¨°leg de Poetes catalans moderns, Albert Manent recorda la passi¨® de Bofill i Ferro per l¡¯Imperi austrohongar¨¨s: el seu darrer viatge va ser a Viena, amb els diners del premi d¡¯assaig Josep Yxart, de 1958. Quan va a Viena, fa tres anys que s¡¯ha acabat l¡¯ocupaci¨® de postguerra ¡ªocupaci¨® sovi¨¨tica, brit¨¤nica, francesa i nord-americana¡ª i ?ustria torna ser independent tot i que for?osament neutral. Si b¨¦ l¡¯enginy retornava als caf¨¨s, Bofill i Ferro arribava a una Viena feta nost¨¤lgia infinita, una mica de cartr¨® pedra amb gust de Sachertorte. Pel gran nost¨¤lgic d¡¯ordres perduts que era Bofill i Ferro, degu¨¦ ser com trucar a la porta d¡¯Oriane de Guermantes i que t¡¯obri un ninot d¡¯Els Simpson.

Amb el model d¡¯homme de lettres abandonat a l¡¯oficina d¡¯objectes perduts, el valor de la intu?ci¨® quedava anul¡¤lat pels sistemes, ja b¨¦ fossin marxistes o estructuralistes, m¨¤quines de trinxar l¡¯ofici de llegir. El ¡°joc desinteressat¡± s¡¯acab¨¤, els paisatges intel¡¤lectuals de la vella Europa s¡¯han anant empobrint. Ara que fins i tot els repartidors de pizzes citen El m¨®n d¡¯ahir de Zweig, ¨¦s quan gires la cantonada i veus passar, tan il¡¤lusa, l¡¯ombra de Bofill i Ferro donant-li voltes a una frase que expliqui la literatura, ¡°com unes riberes obscures a banda i banda del riu de la Via L¨¤ctia¡±.